Salga Aguda

Més informació a https://els100cims.blogspot.com/2012/11/salga-aguda.html

La tardor i l'hivern són bones èpoques per descobrir indrets que la nostre obsessió per assolir grans cims o de més renom no ens permet fer-ho en temps de bonança meteorològica. Aquest és el cas de la Saga Aguda, a la serra berguedana de Picancel.
D'aquesta serra diu Manel Figuera, al seu llibre “50 ascensions fàcils pel Pirineu català” (Col·lecció Azimut. Cossetània Edicions)...La serra de Picancel és una bella alineació trencada per cingleres, solcada per canals i ondulada per cúpules que en dibuixen els cims, certament airosos. Potser d'això en ve el nom.
I afegeixo jo que és veritat. Els cims “pican el cel”. La carena, vista des del cim de la Salga Aguda és espectacular, i les vistes que ens regala, malgrat la seva modesta alçada, de ben segur recompensarà l'esforç de la pujada.

La gent que s'acosti a aquestes muntanyes des de terres gironines potser triïn altres possibilitats distintes a aquesta ja que són múltiples les ressenyes que es faciliten sortint des de Vilada o Borredà, tant a internet com a guies editades en paper. Jo, continuant amb la meva idea d'acostar al públic altres possibilitats he plantejat altra opció, no per això desconeguda, que opta per fer servir la vessant meridional ( de més difícil accés pels gironins ) d'aquesta muntanya per conquerir-la, sortint des de l'església romànica, en procés de restauració, de Sant Pere de la Portella. Des d'aquesta part surten tres itineraris clars per fer l'ascensió. Dos d'ells ho fan pel coll del Tei i l'altre pel coll de la Creu de Salga. Si es vol allargar encara més l'excursió es poden fer servir altres opcions. Una d'elles passa pel coll del Gavatx, molt a prop dels cingles de la Quar, amb el seu santuari encimbellat, que finalment enllaça amb el camí que porta al coll de la Creu de Salga. Una altra ens donaria la possibilitat de pujar també al cim de serrat de Migdia, però per poder anar després a la Salga Aguda, sense perdre molta alçada fent l'itinerari normal, ens obliga a fer un recorregut carener amb un tram equipat amb escales i graons d'una dificultat contrastada que requereix anar equipat per l'ocasió, segons he llegit a diferents ressenyes. Per últim hi ha una altra possibilitat que consisteix en fer servir un camí que puja molt dret i que parteix de cal Periques, el naixement del qual es veu perfectament des de Sant Pere de la Portella. Ah!!! M'oblidava. Hi ha una altra opció. La que jo vaig fer. Va ser per casualitat...No, per una errada. Vaig confondre'm de camí per no voler pujar per la pista i vaig anar pujant per carena . Factible, però ja ho explicaré.
Comencem per parlar de l'aproximació.
Fent servir les carreteres que el conductor cregui oportunes ha d'arribar a la població de Sant Maurici de la Quar. La carretera segueix flanquejant muntanyes deixant a dreta i esquerra accessos a cases i masos i finalment acaba a Sant Pere de la Portella. No hi ha pèrdua. Com sempre hi ha d'altres possibilitats. Si es disposa de vehicle tot terreny es pot fer una aproximació per pista de muntanya que, depenent del punt de partida, pot escurçar molt la distància a recórrer. Es tracta de fer servir el que ara és una carretera asfaltada que comença al Cobert de Puigcercós i segueix la riera de Merlès (paratge natural protegit) fins acabar a la carretera de Prats de Lluçanès a Berga. Molt abans, als 6 kilòmetres del començament, uns 10 metres abans d'un cartell que indica dir la Molina (mas abandonat i en procés de ruïna) surt una pista de muntanya que acaba sortint (comprovar amb el Google Erath) a la carretera, molt a prop de Soldevila. Jo no vaig poder comprovar això ja que no vaig saber trobar aquesta pista. Quan vaig anar encara era fosc i no vaig saber veure aquesta pista. Vaig anar a parar a la casa i vaig recular, no lo suficient com per a veure que uns metres abans hi havia una altra pista. Sigui com sigui, s'ha d'anar a petar a Sant Pere de la Portella.

Ressenya del recorregut.

Es proposa fer el recorregut en el sentit horari. La pujada és més dura, però es fa en un parell de kilòmetres. De l'altra banda la pujada tampoc és que sigui més amable, i ens obliga a fer un constant puja-baixa de quasi 5 kilòmetres.
Se surt del davant de la porta d'entrada de l'església de Sant Pere de la Portella. Ens val també la pista que surt en sentit sud-est just quan trobem la cadena que barra el pas als vehicles al recinte de l'església. Cal que es segueixin els senyals de pintura groga que marquen el camí i que ens portaran a creuar la riera de la Portella i a creuar un antic pont de pedra i pujar un marge per sortir de nou a un encreuament amb un pal indicador, a l'alçada de Campdou. Es pot fer servir la pista que segueix recte en direcció a Campdou, la qual, una vegada superat el terreny d'aquesta casa, gira també en sentit nord. Aquesta proposta segueix la pista que surt en sentit nord-est en direcció a Vilada. Aquestes dues pistes acaben ajuntant-se aproximadament 1000 metres més amunt. Aquesta pista ens fa caminar en suau pujada seguint la llera dreta d'un torrent. Just quan l'hem de creuar surt a l'esquerra una antiga pista que ens provoca per a seguir-la, evitant així anar per pista. Jo ho vaig fer. És factible i es pot seguir mitjanament be ja que, tot i que en molts moments es per el rastre del camí, aquest s'intueix prou be, fins al collet del Romaní.
Hi ha un únic punt que pot crear problemes seriosos depenent de la perícia de l'individu, o de les condicions meteorològiques o del terreny. Estic parlant de la roca de la Veu, just després del collet del Romaní. Aquesta roca es pot flanquejar pels costats, però també ens deixa des-grimpar-la si anem amb confiança i seny. Si no es volen complicacions, o no tenim ganes de superar situacions adrenalìtiques, el millor es seguir per la pista. Si lo que es vol es viure una petita, molt petita aventura, trieu aquesta antiga pista. Per un costat o per l'altre s'arriba al coll del Tei. A l'esquerr hi ha els Gira-sols. Una possibilitat. Recte, en baixada per l'interior del bosc, hi ha el camí que s'ha de seguir. Per la dreta surt un corriol que potser porti també a la carena que puja en direcció a la Salga Aguda. No el vaig seguir. Vaig preferir seguir pel sender “oficial”. A la oca estona d'anar perdent alçada, i just a l'arribar a un punt en el qual es veu una bona vista de Vilada, surt a la dreta un sender senyalitzat que comença a pujar en direcció a la carena. Aquest sender ha esdevingut gairebé una petita pista americana degut a la gran quantitat d'arbres caiguts que fan que la pujada sigui més dura i feixuga de lo que en temps passats era. Quan som a la carena tan sol ens resta continuar pujant i pujant per terreny de conglomerat fins arribar al cim de la Salga Aguda. Si es té la sort de tenir un dia clar, les vistes faran que desapareguin de cop les penúries de la pujada. L'excursió continua fent carena en sentit nord-est. Per això s'ha de fer primer una bona des-grimpada per baixar del cim. No és complicada, però potser impressioni una mica vist des de dalt. Es baixa bé, com sempre posant tots els sentits. Una vegada s'és abaix, el camí va apareixent i desapareixent com el Guadiana. S'ha d'anar perdent una mica d'alçada en sentit nord-oest, per corriol suficientment fressat, per girar bruscament en sentit oest i perdre el camí. Es tracta d'anar en aquest mateix sentit fins arribar de nou a la carena. I ja està. Fent carena passarem primer pel collet de la Portelleta i el serrat dels Teixons contemplant belles vistes dels cingles meridionals de la serra de Picancel, per arribar finalment a la casa enrunada de Salga. Aquí s'ha de para atenció ja que el corriol acaba per perdre's del tot. L'hem d'anar a trobar a la nostra esquerra, just per sobre del terreny que hi ha al darrera del arbres que tapen la vista en aquella direcció. Allà neix de nou una nova carena de conglomerat que hem de seguir sempre en baixada. Quan es vulgui, o es vegi clar, cal passar a l'altre costat de la carena i seguir un corriol que es veu uns metres per sota d'aquesta carena. Al final es surt a un sender molt més marcat que ens baixarà fins al coll de la Creu de Salga, punt en el qual enllaçarem amb el camí de Sant Jaume i amb els senyals de pintura que marquen aquest camí. Ara es tracta d'anar seguint aquest camí, en sentit sud, baixant en forta pendent fins sortir a una pista molt més ampla. També hi ha senyals del camí de Sant Jaume així que les anem seguint, en pujada, fins que trobem, quan la pista planeja, s'aclareix i fa un revolt a l'esquerra. En aquest punt surt una pista secundària que en sentit sud-oest segueix la carena de les Comes. Hem de seguir aquesta pista fins al seu acabament. Aquest pista comença a baixar de forma moderada o normal, però acaba de forma vertiginosa quan arriba al rec del coll de Gavatx, punt al qual retrobem els senyals del camí de Sant Jaume. Ja tan sols ens resta seguir aquest rec fins a la font del Ros. Aquí s'ha de seguir la pista que, per l'esquerra i en pujada, ens tornarà de nou a Sant Pere de la Portella, després d'haver fet, si es vol, una bona refrescada a la font de l'Abat.