Salí de Cambrils, Roc de l’Elefant, Salt de Can Sala, Balma Jaumetó i Ermites de Sant Quintí i Santa Bàrbara desde Cambrils

Bonica, interessant i solitària ruta per l’Alt Solsonès sortint des de Cambrils en la que visitarem l’antiga explotació del Salí de Cambrils (s.XVIII) i les ermites de Sant Quintí (s.XII) i Santa Bàrbara (s.XVII), ens enfilarem a l’espectacular i curiós Roc de l’Elefant, gaudirem del Salt de Can Sala (amb una caiguda total d’uns 50m) i de l’abundosa surgència de la Font de Sant Quintí i veurem l’antic habitatge troglodític de la Balma de Cal Jaumetó. Llástima d’uns corriols i camins amb trams un xic bruts que desllueixen una ruta notable.

***RECORREGUT: Bascula municipal de Cambrils-Poliesportiu de Cambrils-Ca l’Isidre-Font de la Mosquera-Recorregut del Salí de Cambrils / Font Salada-Les Cabanetes (Salí de Cambrils)-Els Fangassos-Roc de l’Elefant-Font de Sant Quintí (surgència)-Ermita de Sant Quintí-Salt de Cal Sala-Ca l’Espunyes-Ermita de Sant Bàrbara-Carretera L·401-Cal Jaume (ruïnes)-Balma de Cal Jaumetó (ruïnes d’habitatge troglodític)-El Grauet-Coll de Falquet-Bascula municipal de Cambrils.

***RESSENYA: Deixem el vehicle al costat de la bascula municipal del disgregat poble de Cambrils (hi ha espai per com a minim uns 5 vehicles). Iniciem la caminada baixant per la carretera (S) tot passant al costat del Restaurant-Fonda de Ca l’Agustí fins un punt on veiem un plafo interpretatiu de la zona. En aquest punt prenem un cami a la dreta (senyals GR) que rapidament tomba al SO i baixa passant al costat del Poliesportiu de Cambrils i el mas de Ca l’Isidre. Passat Ca l’Isidre seguim un sender (SO, senyals GR) que davalla una mica mes fins travessar el Riu Fred per un pont, a l’altre banda del qual el sender gira a l’esquerra (S/SE, senyals GR) i de seguida desemboca en un cami mes ample. Seguim aquest cami en la direccio que portem (S/SE), tot seguit deixem els senyals GR (se’n van a la dreta) i seguim baixant suaument pel nostre cami desviant-nos momentaneament per refrescar-nos en la Font de la Mosquera, que a dia d’avui raja fresca i abundant (13-10-2018). El cami ample continua davallant suaument (SE) fins sortir a l’aparcament del turistic recinte del Salí de Cambrils, una antiga explotació de sal del s.XVIII que va funcionar fins al 1963. Dins de l’explotacio podem veure 5 molins: 2 de sal, 1 de farina, 1 de pinso i 1 de pelador. Tal com arribem al recinte girem a la dreta dirigint-nos cap a un evident indicador que marca l’inici del cami perfectament arranjat amb baranes i esglaons que baixa resseguint les diversses canalitzacions, saltants i molins de l’antiga explotacio de sal que aprofita les aigües de la Font Salada. Acabat el circuit del Salí de Cambrils sortim a un cami ample, cami que seguim a l’esquerra, primer fent uns pocs metres a l’E/NE pero rapidament tombant al S fins sortir a uns altres edificis del Salí de Cambrils (antic edifici de les Cabanetes), aquí tenen piscines de sal i crec que fan tot tipus de terapies. Deixem aquests edificis a l’esquerra i davallem revoltant-los fins la part baixa del recinte, punt on prenem un cami-pista mig abandonat que surt a l’E fent una lleugera davallada. De seguida rebutgem un cami atrotinat que baixa a la dreta i seguim pel nostre cami-pista (E), que fa una breu pujada i tot seguit el deixem per un altre cami atrotinat a la dreta que baixa (SE, vells indicadors) fent alguna llarga llaçada fins travessar el Riu Fred. Travessat el riu el cami-pista (vells indicadors) continua a l’E/SE amb el riu a l’esquerra tot fent breus desnivells fins que el cami finalitza. Aquí un vell indicador i fites ens conviden a seguir per un corriol que comença a davallar (E, fites) fent un traçat sinuos fins sortir a la zona dels Fangassos, punt on cal travessar el riu i, com no hi ha pont, cal descalçar-se. Travessat el riu el corriol continua a l’altre banda, primer fent uns pocs metres al S i despres esdeve un cami mes ample mig abandonat que comença a pujar al NE (vells indicadors). Poc mes amunt troben una bifurcacio on seguim el cami-pista de l’esquerra, que continua pujant fent un tram al SE fins ubicar-se en el vessant esquerra del sorollos Riu de Sant Quintí. En aquest punt el cami tomba al N passant al costat d’una paret balmada i va remuntant el vessant dret del Riu de Sant Quintí, que anem deixant a la nostra dreta i avall fins sortir a l’espectacular Roc de l’Elefant, un enorme roc que com el seu nom indica te forma d’elefant i comta tambe amb una bonica agulla i una gran foradada. Voltem l’enorme roc deixant-lo a la dreta fins estar a sota de la foradada, aquí pugem a la dreta (N) pel rocater conglomerat tot revoltant el Roc de l’Elefant fins arribar de seguida a una petita clariana que separa el Roc de l’Elefant de la petita ermita de Sant Quintí. Des d’aquest punt farem un parell “d’anades-tornades”: la primera la encetem seguint una senda que fent una breu pujada pel costat N del Roc de l’Elefant i amb alguna facil recolçada de ma ens porta al capdamunt de l’espectacular roc, just en el punt on gaudim de la vista sobre l’agulla. Tornem a la petita clariana i encetem la segona “anada-tornada” seguint un cami herbat que surt al NE fins l’abundant brollador de la surgencia de la Font de Sant Quinti, on lamentablement trobem restes de canalitzacions i tuberies escampades pels voltants. Fetes les dues “anades-tornades” ja podem visitar l’ermita de Sant Quintí (s.XII), construida amb carreus treballats de pedra tosca o travertins i considerada l’ermita en bon estat mes petita de Catalunya. Al costat de l’ermita prenem un cami herbat que surt al N/NO que aviat ens porta a una zona de pastures on es habitual trobar vaques. Travessem aquestes pastures i despres de travessar un pas ramader prenem una pista que comença a pujar amb tendencia al S tot agafant alçada sobre l’ermita de Sant Quintí i el Roc de l’Elefant, que anem deixant a la nostra esquerra i avall. Mes amunt la pista tomba al N i ja se’ns obre a la vista el bonic Salt de Can Sala, que es despenja des del costat del mas homonim en una caiguda d’uns 50m. Seguim la pista al N i aviat la deixem per un cami-pista a l’esquerra que inicialment baixa al S pero que rapidament tomba al N/NE i s’orienta directe cap al Salt de Can Sala per acabar morint en una zona oberta de pastures en diverssos nivells. En aquest punt travessem a l’O/NO el camp de mes amunt tot planejant fins al peu del bonic Salt de Cal Prat, on l’aigua cau amb força. Vista la part baixa del salt desfem el breu tram fins el punt on finalitzava el cami i ara travessem el camp que ens queda a la nostra alçada (O), que inmediatament ens fa creuar el riu que baixa del salt. Travessat el riu seguim una senda que s’enfila a l’O directes cap a les cases que veiem per una zona d’antigues feixes, en aquest punt l’any passat fent una ruta d’exploració per la zona la senda ens va portar directes a l’ermita de Santa Bárbara, aquest any pero l’acces directe a Santa Bàrbara a desaparegut… aixi que seguim una altre senda que s’enfila en llaçades fins sortir a un cami cimentat al costat d’uns dels edificis de Ca l’Espunyes. Seguim aquest cami cimentat a l’esquerra (SO) passant al costat de les cases i, just en passar al costat de l’ultima, ens desviem a l’esquerra (SE) per un corriol que ens acaba d’apropar a l’ermita de Santa Bàrbara (s.XVII), en perfecte estat i ubicada en una raconada amb vistes. Vista l’ermita reprenem el cami cimentat tot pujant fins desembocar tot seguit a la carretera L·401, carretera que seguim a la dreta (NE, senyals GR) gairebe planejant. De seguida passem per sobre del Salt de Can Sala, despres rebutgem un sender a la dreta per on se’n van els senyals GR i, en el proxim revolt de dretes de la carretera L·401, la deixem i prenem un vell corriol a l’esquerra (fites) que primer s’enfila al N i despres tomba al NE resseguint un filat fins arribar a les ruïnes del mas de Cal Jaume, cada vegada mes tapat per la vegetacio. Des del mas el corriol continua pujant amb tendencia al NE fins alrededor de la cota 1200m (fites), on s’hi forma una bifurcacio poc evident. Aquí deixem el corriol mes “evident” que se’n va a la dreta i continua pujant i prenem un corriol a l’esquerra (O, fites i senyals blancs) d’inici poc evident que de seguida s’endinsa en un bosquet i esdeve força fressat. Aquest corriol fa una breu pujada i de seguida ens deixa a peu del cingle on trobem l’interessant habitatge troglodític de la Balma de Cal Jaumetó, amb dues estances obrades força enrunades pero que fan una idea clara de com seria aquest habitatge el segle passat. Des de la balma seguim el corriol (O, fites i senyals blancs), encara pujant un xic, despres travessem una clariana on el corriol (fites i senyals blancs) es dilueix una mica i de seguida arribem al Grauet, una lleixa ben arranjada al cingle on el corriol esdeve fressat. Acabat el tram del Grauet pugem un xic mes per una nova zona oberta on la fressa del corriol es torna a diluir, pero nomes cal seguir en la direccio que portem (O) i estar atents a les fites i els senyals blancs que poc despres ens fan girar a l’esquerra (SO) i baixar per travessar el camp i reprendre el corriol (fites i senyals blancs). De nou en el corriol el seguim un breu tram a l’O/NO fins travessar un barrancc poc marcat, passat el qual el corriol (fites i senyals blancs) tomba al S tot travessant el vessant de la muntanya i fent una lleugera pujada. Poc despres el corriol tomba a l’O i comença a davallar suaument fins arribar al Coll de Falquet, on trobem una cambra d’aigües. Des d’aquest coll prenem una pista de sorra rogenca que baixa al NO, amb unes llaçades finals que ens acaben deixant al costat del punt on iniciavem la ruta.

***NOTA: La catalogació de “Moderat” ès unicament per alguns trams de camins i corriols una mica bruts o amb vegetació alta que, tot i que estaven senyalitzats, a dia d’avui lamentablement estan força abandonats. Si desprès de visitar el Salt de Can Sala trobem tancat l’accès al pujador que mena a Ca l’Espunyes i l’ermita de Sant Bàrbara cal desfer el cami fins l’anterior waypoint “Camí esquerra” i pujar-lo fins sortir a la carretera i reprendre el track.