Salt de Fitó i Sant Pere del Pla de l'Arca

Ruta circular per l'Albera, en el terme de la Jonquera amb l'objectiu de visitar el Salt del Fitó, l'ermita de Sant Pere del Pla de l'Arca i la mina de Sant Pere que es troba molt a prop de l'ermita del mateix nom.
Aquesta ruta es te de fer pocs dies d'haver plogut per així poder contemplar la esplèndida cascada que es forma en el naixement del riu Llobregat d'Empordà, a l'altura del denominat Fitó.
L'accés l'hem fet per la carretera general NII que en el moment d'entrar en els Límits o/i Pertús, hem aparcat immediatament passades les casernes de la gendarmeria francesa i de la guàrdia civil, per prendre un camí que puja per passar per sota l'autopista per un túnel una mica estret i que ens durà a una cruïlla a prop d'un aparcament gratuït, avui força buit.
Des de aquí prendrem un camí que tira cap a la dreta en direcció paral·lela a l'autopista fins que agafem un corriol que segueix el riu Llobregat i que ve marcat amb unes senyals grogues de bon seguir.
A poc a poc va començant a pujar i ens dura en poc mes d'un quilómetre i travessant dos ponts metal-lics, un d'ells força mogud per que esta penjat, fins el peu del Fitó.
Aquí podrem gaudir d'unes esplèndides panoràmiques d'aquesta cascada que avui, va força plena i amb la seva escuma blanca ens ofereix un autentic espectacle.
Aprofitem per gravar algun vídeo i fer alguna foto d'aquest espectacular lloc
Ara toca seguir cap a munt, el camí ens apareix com una autentica pared vertical al costat del Salt del Fitó i es sense ducte el punt de mes dificultat del dia d'avui.

Els primers metres ens podem ajudar per unes cadenes lligades a les roques i un cop passats aquests trenta o trenta cinc metres ens tenim de valdre de les nostres mans per poder remuntar uns tres-cents metres que ens queden de força pujada fins que es suavitza el camí. que no se acaba la pujada.
A poc a poc, anem remuntant, tenim de dir que les marques grogues son fresques i molt ben situades lo que fa fàcil de poder seguir-les i evitar sortir de la millor ruta.

Un cop passada aquesta tartera, el reste del camí ja ser de bon fer i no tornarem a trobar cap tram amb dificultat notòria.
Així amb poca estona arribem al Pla de l'Arca, on si pot veure una antiga construcció, que en primera instància era una ermita edificada a Sant Pere (segle X) i mes tard fou modificat per transformar-se en un mas fortificat.
Avui tot pràcticament en runes, tot i que es feu la voluntat de recuperar-ho, de moment treballs a que s'aguanti a peu dret.
Aquí trobem un camí que surt cap a llevant que segons el mapa ens dura a unes mines que encara no sabem de quina extracció es tractava.
El camí esta abandonat, es força planer i de baixada, però el matolls ocupen bona part de la seva amplada, tot i que es pot veure que era apta per camions.
Al arribar podem veure la mina tapiada, amb una porta de ferro molt ben assegurada i al costat una antena parabòlica amb tot un sistema de subministrament de corrent per energia solar que l'alimenta.... Quantes precaucions! a veure si puc esbrinar que si podia extreure d'aquesta zona.
Anem seguint un petit corriol que en lleugera pujada en va portant per el mig d'un bosc per una zona ombrívola i salvatge realment espectacular.
Arribem així fins el denominat mas Nou, en runes i tot i tractar-se d'un mas menys antic que els del voltant, esta abandonat absolutament , amb tots el sostres caigut i envoltat per una vegetació que no tardarà en deixar-lo cobert.
Seguim ara per un camí força ample i apte per vehicles que ens dura fins el Mas de l'Illa on hi podem trobar una petita presa i un refugi lliure obert.
Seguint un sender que va baixant i que ve senyalat per un retol blanc, paral·lel al rierol i que comparteix un bon tros amb un tub de color blau, avui en desús i que en molts trams esta esmicolat i trenca veritablement l'harmonia del paratge.
Arribem a un creuament on podem escollir recuperar el camí que hem fet servir per vindre o seguir el mes ben fressat que ens durà al mateix lloc segurament d'una manera directa.
Aquí ens hem etivocat al escollir el camí ben fressat ja que ens a portat per una serie de construccions molt atrotinades i mal conservades, amb gossos mal lligats sense cap encant.
Al fin al dons hem arribar igualment al punt de partida hagen gaudit d'una zona desconeguda per nosaltres amb un dels paratges mes singular d'aquesta zona.

Investigant sobre la activitat minera he trobat aquest article que descric a continuació :

Entre activitats del passat i del futur

A principis del segle passat l’entorn de l’ermita de Sant Pere va ser motiu d’una activitat minera que es creu considerable, d’on s’extreia or i arsènic. Els seus responsables van ser els germans belgues Gascar que van explotar la mina fins que van ser mobilitzats per la primera guerra mundial.
Actualment la mina és tancada en el seu accés i l’any 2001, en el seu interior, s’hi van instal·lar aparells mesuradors de moviments sísmics. En general és una zona aïllada, solitària, bàsicament freqüentada per treballadors del bosc, excursionistes o caçadors.
La zona està pendent de resoldre definitivament la possible ubicació d’una central eòlica a la carena i és que que tot i tractar-se d’una zona protegida (zona PEIN) no ha estat encara definitivament ni oficialment rebutjada per l’administració catalana. El parc o central eòlica de coll de l’Auleda s’iniciaria en aquest coll i s’extendria fins a la carena del Calze, prop de la capella. L’any 2000, i en successius episodis, hi van boicotejar els mesuradors de vent.
A la zona, a més de l'edifici religiós hi ha altres elements d’interès, com el poblat de Sant Pere, el salt del Fitó o el dólmen del Pedreguer. L’accés més directe i còmode es pot fer amb vehicle, preferiblement 4x4, des del nucli comercial del Portús i passant pel Mas Rius. Els darrers trams cal fer-los caminant.