Salt de Gualba, Gorg Negre, Suro Gros i formació rocosa Castell de Can Prat. Riera de Gualba. Circular Gualba de Dalt

Salt de Gualba, Gorg Negre, el Suro Gros i formació rocosa Castell de Can Prat. Circular Gualba de Dalt (Parc Natural del Montseny).

ACCÉS: Arribem a Gualba per la BV-5115 i travessem el poble, tot recte, fins rètol “Parc Mediambiental”/ Riells. A la última bifurcació, girem a la dreta, cap a RIELLS DEL MONTSENY, per pista forestal: “Camí de Riells a Gualba” o Camí Vell de Gualba. En un parell de quilòmetres, quan ve un revolt a la dreta, aparquem el vehicle en el lateral de la pista forestal. No hi ha gaire espai.

RECORREGUT: Just al davant de la pista forestal surt corriol en baixada que ens deixa a la ruta «blava» que va cap el Salt de Gualba, tot girant a la dreta a la cruïlla 4 camins que trobarem.

Anem seguint els rètols 'A l'itinerari blau', d’on surt un corriol en ombra, on van apareixent cercles blaus. A la propera bifurcació, tombarem a la dreta, cap amunt en pujada ziga-zaga fins al Mirador del Salt de Gualba: és una gran esplanada amb una barana de fusta per contemplar la gran cascada. Des d’aquí podríem tornar seguint l’itinerari marcat amb pintura groga, que baixa fins el Parc Mediambiental, que des de fa 8 mesos ja no pertany al RACC, i segueixen mantenint les instal•lacions (http://www.parcdegualba.cat/).

Però la nostra ruta no acaba aquí. Des del Mirador seguirem corriol en baixada zigzaguejant (atenció talús!) fins al GORG DE LA GOJA, al bell mig del SALT DE GUALBA (té uns 90 metres). La riera de Gualba recull les aigües des del pantà de Santa Fe, així que aquesta cascada normalment sempre porta aigua, doncs quan l'embassament va ple, obren la presa. Podem enfilar-nos una mica pel lateral del saltant, però en compte, doncs és llosa inclinada de pedra polida i relliscosa.

Després de contemplar el Gorg de la Goja i el Salt de Gualba, reculem i ens dirigim a la Central hidroelèctrica Nº3, baixant primer fins el gorg que hi ha sota la central, molt bonic, i que també té una petita cascada.

Cal creuar la riera per sobre les pedres i canonada de ciment que veurem per accedir a la Central Nº3. Al davant hi surt una pista ampla, que en pocs metres deixarem per girar a la dreta per un petit corriol imperceptible: ull perquè no hi ha fites ni marques. Aquest corriol és en constant pujada, entre pedres i alzines sureres. No té pèrdua perquè sempre és en pujada. Passa pel costat d’una immensa canonada i la línia de pals elèctrics, que ens anirem trobant.

El corriol arriba fins una pista més ampla, que només la travessem i seguim el mateix corriol cap amunt (aquí trobarem una fita). És una petita torrentera, en obaga.

La torrentera puja fins el Coll de Sesfigueres (veurem canonada i pals elèctrics). ULL aquí, doncs a la dreta hi ha una pista ampla que baixa, però el què cal és continuar seguint amunt, al costat de la canonada i els pals de la línia elèctrica.

Més endavant, trobem un corriol que gira a la dreta en baixada, i que hem de seguir. Ens duu fins les restes d’edificacions (ruïnes del Polvorí) i una carena rocosa amb la Creu del Gorg al final de l'esperó, on també hi ha un pessebre.

Tornem enrere per seguir baixant pel corriol. Ja a nivell de la Riera de Gualba, hi ha una bifurcació: ens desviarem breument cap a la dreta, creuant la riera si volem visitar el SURO GROS o Suro de Can Prat o Suro de la Pedra (quins records!!), curiós exemplar d’alzina surera que té les arrels encastades a les escletxes d’una pedra. La ruta, però, continua seguint la riera de Gualba cap el GORG DE LA RESCLOSA.

Des d’aquí farem una petita grimpada pel costat esquerre del toll, i continuant seguint la riera per l’altra banda, fins arribar al GORG NEGRE, encaixonat entre roques i amb un bonic salt.

Visitat el Gorg Negre ens encimbellarem a la Creu de ferro que hi ha al damunt, situada en un esperó rocós, i amb una bona panoràmica, amb l’altra creu que hi ha al davant.

Seguim la carena rocosa per sota i en pocs minuts arribem a la Central hidroelèctrica de Dalt n.2, on no cal entrar, doncs el nostre corriol segueix a la banda dreta de la central, en forta pujada i giragonses fins a sortir a sender més ample i planer, que primer baixa una mica i després va pujant fortament fins a la formació rocosa del CASTELL DE CAN PRAT, on hem localitzat un Geocaching: http://www.geocaching.com/geocache/GC4F915_ruta-per-gualba-07-castell-de-can-prat?guid=8cc5c601-af55-4eb9-a0da-89428ed86e60 : “Aquest caché està ubicat a 777 metres d'altura, en un monticle rocós anomenat Castell de Can Prat. Des d'aquí es pot gaudir d'una bona panoràmica: Gualba, Sant Celoni, el Montnegre, Castell de Montsoriu, etc.”

Després del Castell Xic de Can Prat, de 779 m.a. s’inicia una forta baixada per terreny descompost, que va fent marrades.

I seguirem davallant fins una cruïlla de 4 camins. Prenem el trencall de davant a la dreta (atenció que passa pel costat de ruscs d’abelles) i a prop del Sot de Fontedecorts arribem al Camí de Riells a Gualba (pista forestal), que prenem cap a la dreta, en baixada fins a CAN PRAT (si només volguéssim anar al Suro Gros i Gorg Negre, podríem aparcar prop d'aquí). La pista segueix baixant, i contemplarem a la dreta el Puig de Sant Vicenç i les Pedreres de San José, de Xauxa, i les Mines de la Pedrera Sala, també conegudes amb el nom de "l'Americano", la Pedrera de Serpentina, del Rosario, Meca o de l’Àngel, etc

I en breu arribarem fins on tenim aparcat el vehicle.

********
NOTA: La ruta té algun tram tancat i algun tram perdedor sense fites ni marques, anar amb compte si no es coneix la zona.

CURIOSITATS:
* El Salt de Gualba està recollit al llibre "Curiositats Naturals a prop de Barcelona", de Josep Mauri Portolès. Itinerari 44: Salts de Gualba,

* LLEGENDA DEL GORG NEGRE DE GUALBA: Aquest gorg és conegut d’antic. L'any 1609 Jeroni Pujades parla de l’essència del lloc: “En lo lloch ahont l’aygua cau, se fa una baça, que diuen los vehins no trobar-li fondo. Té a l’entorn una praderia prou gran, ahont còmptan haver-se vistes antiguament algunes terribles y diabòliques visions y que solían las bruxas y bruxos venir aquí a dançar y ballar, fer ses adoracions y reverèncias al dimoni, vehient los vehins visiblement los balls y danças y sentint los crits, alarits y sons de aquella confusa canalla. Diu-se que si en aquella aygua se llànçan alguns bastons en forma de creu, se mou un bulliment de ella tan gran que no cessa fins que aquella creu és fora de la aygua”.

Diguem, doncs, que tradicionalment el lloc era lligat a la presència de bruixes i que, per acabar amb aquestes, s’hi va plantar una creu que encara avui dia és visible. Però el que ha fet més famós el gorg de Gualba és la presència de les encantades.

Segons la llegenda, l’amo de can Prat va anar a aquest gorg un dia al vespre i va trobar una dona de llarga cabellera que es pentinava a la vora de l’aigua. Se’n va enamorar tan profundament que, malgrat les seves llargues, l’acabà convencent perquè es casessin. Ella li va imposar una condició: mai dels mais no havia de retreure-li el fet que fos una dona d’aigua. Un cop casats, varen tenir un nen i una nena preciosos. Però un dia, marit i muller discutiren sobre el que calia plantar en un dels seus camps. Encès, l’hereu de can Prat li va dir que callés, que una dona d’aigua no hi entenia, de temes agraris. Com que havia trencat la prohibició, l’encantada va fugir per sempre més i es va anar a precipitar, de nou, al gorg. L’hereu no la va veure mai més, però els seus fills rebien cada nit la seva visita per tal de cuidar-los. Diuen que unes llàgrimes se li escapaven dels ulls i, en contacte amb l’aire, es convertien en perles, que la gent de la casa recollia cada matí. Una història semblant s’explicava de les encantades de Val-de-Ros, també al Vallès Occidental. Extret de: http://francescroma.net/petjades/node/69