Salt de la Barra de Ferro (riera de les Gorgues) i mirador de Sant Pere de Casserres

Caminada interessant per terres d'Osona, protegides pel cabrerés. Aquesta és una caminada senzilla, divertida i amb imatges espectaculars d'aquesta natura tan fantàstica que adorna el nostre país.

La ruta comença a la Casa del Pont, una antiga braseria, ara tancada, després de l'empresa Patel, poc abans d'arribar a Sant Martí Sescorts.

Sense pèrdua se segueix el sender ben marcat que assenyala la riera de les Gorgues i es van gaudint els saltants, des de dalt i des de baix. Primer es troba el Salt d'en Cardona i unit a ell el Salt del Cabrit, un salt molt espectacular en una zona preciosa.

Es desfà el caminoi fins a la drecera i es continua est enllà, sense cap dificultat. La drecera s'acaba quan es troba el Torrent de les Paganes; però a l'altre costat de torrent continua. Així doncs, ara cal vigilar i aprofitar les passeres de pedres (molt relliscoses) per superar el torrent. Un cop superat és important pujar-lo uns metres i gaudir del Salt i del Gorg d'en Nara, un salt i un gorg senzills en un espai idíl·lic.

Visitat aquest indret verdós i humit cal seguir la drecera fins que es troba un pal indicador: si es continua recte es va al Salt de la Barra de Ferro i si es tomba a la dreta es va a Sant Bartomeu de Sesgorgues. Aquesta caminada va a la dreta, el camí del Salt de la Barra de Ferro és de tornada.

En aquest punt hi ha un mirador especial de la riera i per un sender estret i, a vegades perillós, per la humitat, es baixa el grau i s'arriba a la riera de les Gorgues. Ara, sense miraments, cal pujar riera amunt uns metres fins que a la dreta s'intueix un caminoi.

Caldrà anar a buscar aquest caminoi i pujar un petit tram de grimpada, l'Esquei. Hi ha una corda que ajuda molt a superar aquest indret. Superat l'Esquei s'arriba a un lloc planer. Ara la ruta ignora el senyal que indica Sant Bartomeu de Sesgorgues a l'esquerra i continua cap a la dreta per l'Era del Mill i la Costa de Can Feliu fins arribar a un mirador espectacular del monestir de Sant Pere de Casserres, estendard del Pantà de Sau que creix als peus del seu penya-segat. Aquest és un d'aquells llocs de Catalunya on la pau, l'harmonia i la poesia que desprén el converteix en una obligació per a qualsevol persona que estimi aquest país. Un lloc fantàstic.

Sense pèrdua se segueix el camí, una pista entre prats de bestiar que arriba al Moner, una masia plena de vida.

Es deixa la casa a l'esquerra i es baixa per una pista asfaltada. Quan s'acaba la recta de baixada, cal agafar un camí de terra que puja per l'esquerra i segueix vorejant una petita bassa d'aigua per al bestiar. Al capdamunt es torna a trobar una pista més ampla. Cal seguirl-la per l'esquerra i no deixar-la més fins que s'arriba a Can Sentfores, una masia habitada amb un rellotge de sol espectacular i on s'acaba la carretera. Si se seguís a la dreta de la casa s'aniria cap a Sant Bartomeu de Sesgorgues.

Aquesta ruta però passa per darrere la casa, gaudeix del mirador del Salt de la Barra de Ferro i baixa per un sender, segurament bucòlic abans i ara verdós, salvatge i meravellós que acaba a la Riera de les Gorgues.

I a partir d'aquí, molta sort i molt de compte perquè caldrà anar travessant la riera d'un costat a l'altre, sempre buscant el pas ideal fins arribar a la Bauma de la Riera, una cova freda que protegeix la riera per la seva cara meridional i que uns metres avall deixa els caminants a sota del Salt de la Barra de Ferro, un salt d'una vuitantena de metres d'embadaliment humà, protegits per una enorme columna de pedra horitzontal que li fa de mirador. És un espectacle.

Des de sota del Salt, cal baixar riera avall uns metres i tan bon punt es pugui, travessar-la i anar cap a la cinglera. De seguida es veurà el senyal que indica el pas de les Cadenes, un pas per una pedra força vertical; però sense cap mena de perill perquè hi ha una cadena on agafar-se i no és un pas gens aeri; un pas que poden fer fins i tot les persones que tinguin vertigen (si el fan de pujada). És un lloc divertit que arriba al cim del cingle des d'on es pot gaudir de la bellesa del Salt des del cim. Aquí sí que les persones amb vertigen no s'hi poden acostar. És molt vertical i molt dret; però molt bonic. Un altre lloc màgic.

Després d'aquest mirador s'arriba a una drecera que cal continuar per l'esquerra i sense deixar-la més, retorna els caminants al final de la ruta. Veureu que l'últim tram ja l'haureu fet d'anada.

Aquesta és una ruta curta per fer en un dia fosc i humit -tot i que és molt perillós per la mullena de les pedres-; però si no ha plogut abans, els salts perden bona part de la seva gràcia.

Els Senyderistes iLusos us animem a fer-la i a passar-vos-ho tan bé com vam fer nosaltres!!!

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!