Salt de la Tosca, Molí de Brotons i Ermita de la Mare de Déu de Marfà per la Vall i la Riera de Marfà (Moianès)

Salt de la Tosca, Molí de Brotons i Ermita de la Mare de Déu de Marfà per la Vall i la Riera de Marfà (Moianès)

Passejada planera i tranquil·la per les rodalies de Moià en un dia assolellat i agradable.

Com podem llegir a la Viquipèdia: “El Molí de Brotons, o Molí de la Tosca, fou un molí situat en el terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. És a l'enclavament de la vall de Marfà.

Les seves restes estan situades a l'esquerra de la riera de Marfà, al nord-est de la masia de Marfà i a prop i també al nord-est de la capella de la Mare de Déu de la Tosca i del Molí de Marfà.

És un molí semitroglodític, situat aprofitant unes balmes a ran de la llera de la riera, a ran del Salt de la Tosca, en un paratge de gran bellesa.

Estigué habitat i en funcionament almenys des del 1608 (en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars) i fins al segon terç del segle XIX: l'any 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària que s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí, i hi moriren les vuit persones de la família del moliner. A partir d'aleshores ha romàs abandonat.”

Arribem a Moià per la carretera N-141c des de Calders. Tot just a l’entrada de Moià, deixem la carretera principal i seguim pel camí que baixa per la dreta al Polígon Industrial Sot d’Aluies i a Vila-rasa.

Inicialment la pista és de bon transitar per qualsevol vehicle però, poc a poc, anem trobant més irregularitats del terreny fins que, quan arribem a una baixada pronunciada i molt erosionada per l’aigua, deixem el cotxe a un marge de la pista i sense molestar a ningú. Aquí comencem a caminar.

Seguim per la pista en baixada fins creuar el Torrent de Font Candelera i arribar a una cruïlla de camins. És la cruïlla del Salt del Candeler, avui amb molt poca aigua. Aquí seguim per la pista de la dreta (GR-3). Hi ha un pal indicador que ens indica l’accés al Molí de Brotons en 1,5 quilòmetres.

Seguim aquesta pista, amb vistes a la riera de Castellnou en una zona coneguda com el Còdol i, quan es travessa el bosc, podem gaudir dels primers colors de la tardor.

Passem a tocar d’un gran plafó informatiu de color verd que anuncia la restricció dels vehicles a motor per aquesta zona i una tanca electrificada pel bestiar.

Quan arribem a una nova cruïlla amb un pal indicador del Camí de la Tosca (GR-3), seguirem per la pista de l’esquerra, en direcció al Molí de Brotons. Pocs metres més enllà de la cruïlla trobem una cadena amb suports vermells al terra, que en algun moment limitava el pas de vehicles.

Passada la cadena tenim un tram sense ombra seguit d’un nou tram de bosc molt bonic, on el camí baixa fent marrades i on, per la dreta, tenim bones vistes de l’ermita de Sant Pere de Marfà sobre la cinglera.

Seguim avall per la pista fins una nova cruïlla no senyalitzada. Primer anirem a la dreta per la pista principal i, a la tornada, anirem pel corriol de l’esquerra per acostar-nos al Molí de Brotons.

Com deia, primer anem a la dreta i, uns metres enllà, veiem l’ermita de la Mare de Déu de la Tosca. Malauradament està tancada i només podem veure part de l’altar per una finestreta de la paret.

Com podem llegir a la Viquipèdia “La mare de Déu de la Tosca és un santuari del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. És a l’enclavament de Marfà.

Està situat a la dreta de la riera de Marfà, a llevant de la casa de Marfà. És en el paratge de la Tosca, a prop i al sud-oest del Molí de Brotons. Podria ser l’església de Santa Maria de les Illes, documentada el 1.062”.

Per completar-ho al web “estimadaterra.wordpress.com” podem llegir:

“L’edifici actual, però, va ser construït l’any 1639 i ampliat al mateix segle (1668 i 1673). Va ser remodelat de nou l’any 1914, quan s’inaugurà el nou altar i el cambril.

També era anomenada de la Mare de Déu de la Llet o de la Cinta, per haver-hi abans la tradició a on es deia que les dones que estaven encinta havien d’anar-hi com a mínim una vegada per tal d’assegurar-se tenir un bon part.

Aquest Santuari, és d’una sola nau i rectangular, coberta amb volta de canó, i capçada amb un absis semicircular, cal dir que el presbiteri està separat per una reixa.
En la llinda de la porta veiem gravada la data de 1668.

I a sobre de les dues petites finestres, podem veure una ala i la data de 1673”.

Deixem enrere l’ermita i baixem a la riera de Marfà perquè el Tuc faci un bon bany.

Finalment deixem la riera i desfem el camí fins la cruïlla comentada anteriorment. Ara seguirem pel corriol fitat que surt per l’esquerra, barrat per un pastor elèctric, que podem obrir i tornar a tancar sense problemes.

Seguim el corriol, que travessa el bosquet, i uns metres enllà sortim a la riera i a la reclosa del molí. La primera visió del Salt de la Tosca i del Molí de Brotons és espectacular. L’entorn, tot i la gran quantitat d’arbres arrossegats per la riera, és molt bonic i convida a seure i gaudir una bona estona. També tenim oportunitat de veure un parell d’escaladors “treballant” una cornisa d’una de les parets laterals.

Unes quantes fotos després, deixem la zona i desfem el camí fins a la cruïlla que ara seguirem per la dreta. Aquí ja només ens resta desfer la totalitat del camí fins on tenim el cotxe. Final de la ruta i cap a casa a dinar.

Ruta molt recomanable en qualsevol època de l’any. Podrem combinar trams de bosc, amb molta aigua i amb elements històrics que sempre convé mantenir vius a la memòria.

Salut i bona caminada !