Salt - Illa de la Pilastra - Bescanó - Montfullà - Salt

Salt - Illa de la Pilastra - Bescanó - Montfullà - Salt
David Soler, juny 2017

Punt d’inici i final: Parc del Rec Monar (Salt). Àmplia zona d’aparcament, parc infantil i de lleure, punt d’aigua. Recorregut planer, sense cap mena de dificultat, que es pot fer tant a peu com en bicicleta. El tram de la Via Verda i l’Illa de la Pilastra i fins a Bescanó és molt bonic i es pot fer tranquil·lament amb nens. La resta (tornada de Bescanó fins a Salt) és més feixuc, disposa de poca ombra i cal travessar la carretera en un parell de punts.

Comencem al Parc del Rec Monar, que recorrem fins al seu extrem oest. Entrem a les hortes de Salt creuant el Pont del Rec (wp 01) sobre la històrica Sèquia Monar, que abastí durant molt de temps la important indústria tèxtil saltenca, ara extingida. Tot i així el canal encara alimenta algunes minicentrals elèctriques i la zona de regadiu entre Salt i Santa Eugènia. En pocs minuts arribem al Safareig de les Dones (wp 02), antic punt de trobada obligat abans de la invenció de les rentadores. Tombem a l’esquerra just en arribar-hi, sense acabar d’endinsar-nos, de moment, a les Deveses de Salt. Quan ens topem amb l’autopista AP-7 fem un gir a la dreta i tot seguit a l’esquerra, travessant-la per sota en un pas inferior (1,2 km 15’). Ens acabem d’incorporar a la Via Verda de Girona a Olot, que en aquest tram preciós travessa de ple les plantacions forestal de les Deveses. Arribem a una cruïlla (wp 03)on el camí fa un gir a l’esquerra, però nosaltres anem cap a la dreta, en direcció al riu Ter.

Entrem al paratge dels Tres Pins (de pins n’hi ha més de tres), on fa unes quantes dècades s’havien extret àrids de manera extensiva. Trobem un nou trencant i el seguim a l’esquerra, d’acord amb un pal indicador de marques vermelles, grogues i blaves. En pocs metres trobem a la dreta el camí que porta al Pas d’en Prat (wp 04), un lloc per on abans es podia travessar el riu per anar cap a Sant Gregori. Avui dia és impracticable. Continuem per la pista que seguíem (abandonem les marques de colors), tot vorejant les plantacions de les Deveses del Marquès de Camps, amb parcel·les de plàtans i camps de blat de moro a l’esquerra, i erms de pins i matolls a la dreta. La pista principal acaba desembocant de nou a la Via Verda (2,8 km 35’), que prenem cap a la dreta en direcció a Bescanó (wp 05).

Fem un tros bastant agradable, però compte que el camí no és molt ample i hi ha bastant trànsit de bicicletes. Arribem al parc d’aigües braves de la Pilastra (4 km 48’), on un tram del riu ha estat condicionat per a fer-hi competicions de piragües (wp 06). Des d’aquí la via verda continua cap a Bescanó (hi ha indicacions). Al capdamunt (principi) del circuit hi ha una passera amb grans pedres, que habitualment permet creuar el riu (wp 07). Precaució: si el riu baixa amb molt de cabal, o bé si ha plogut fort en dies anteriors, desaconsellem travessar-lo pel risc d’avingudes sobtades o de quedar aïllats a l’illa fluvial on accedirem. Avui passem sense problemes, i entrem a l’Illa de la Pilastra, de gran interès per la vegetació i la fauna fluvial que allotja, inclòs a l’Espai Natural Riberes del Baix Ter, Xarxa Natura 2000. Seguim per una pista en terreny molt sorrenc (caminem sobre sediments deixats per innombrables avingudes del Ter), fins a cruïlla per on tot recte arribarem a l’aguait de la Resclosa Reial, una plataforma de fusta per a l’observació de la fauna fluvial (4,8 km 1h wp 08). Hi ha un plafó informatiu amb il·lustracions de la vegetació i els animals que es poden veure per la zona.

Retornem a la cruïlla anterior, i a la nostra esquerra ja veurem un altre braç del riu que es pot creuar per sobre unes altres roques convenientment col·locades (wp 09). Una curta i suau pujada ens fa sortir a una pista forestal molt ampla, que prenem vers l’esquerra. En apenes un parell de centenars de metres l’abandonem, girant a l’esquerra, per tornar a travessar el riu a la passera de Bescanó (5,6 km 1h20’ wp 10). Es tracta d’un pas privat, propietat de l’empresa Àrids Sant Gregori, prou ample perquè hi passin camions, i molt freqüentat per vianants i ciclistes. De totes maneres el pas de vehicles hi és barrat per uns blocs de formigó, i un cartell ens avisa que l’empresa declina qualsevol responsabilitat en cas d’accident. No cal dir que tampoc s’ha de creuar en situacions de risc.

Entrem a Bescanó, creuem la via verda i ens dirigim a travessar la carretera en un pas de vianants davant d’un supermercat. Passem l’aparcament del davant, i ens dirigim cap a l’est pel carrer Sant Sebastià. De seguida arribem a l’ermita homònima (6,5 km 1h30’ wp 11), senzilla, de factura romànica per bé que totalment arranjada recentment. Davant hi ha el cementiri, i al costat la font de Sant Sebastià, amb una llosa gravada amb la data de 1854 que commemora l’episodi de pesta del 1650. A tocar de la font comença una pista asfaltada en pujada que ens permetria arribar a l’ermita de Santa Anna, una visita recomanable, i d’allà anar a sortir a Sant Pere de Montfullà, també molt interessant.

Tanmateix, nosaltres en dirigim vers la carretera N-141e, que creuem amb molt de compte per accedir de nou a la Via Verda (wp 12), al sector conegut com el Pas del Gegant, per sobre de la Pilastra. En aquests moments (juny 2017) s’estan fent moviments de terres a la banda de muntanya de la carretera, per eixamplar-ne el traçat en un lloc considerat un autèntic punt negre. Això implicarà la generació d’un enorme talús que ja veurem com arriba a desvirtuar l’aspecte natural d’aquest sector. De moment, la tala de bosc a la franja afectada ha estat considerable.

Continuem pel carril bici sense baixar a la Pilastra (desviament indicat a l’esquerra). Ara ve un tram més aviat desagradable; aconsellem que, si no es té pressa, es faci la tornada pel ramal de la via verda que va per les Deveses. Nosaltres seguim en paral·lel a la carretera. Un pas inferior ens permet arribar a Montfullà (wp 13). Creuem novament, ara per un pas de vianants que dóna accés a una parada d’autobús, i agafem l’antic traçat de la N-141 que aquí té un aspecte post-apocalíptic, amb l’asfalt esquerdat, que comença a ser ocupat per la malesa, i amb bastanta brutícia. A l’altura de la benzinera entrem al terme de Salt. Per un petit corriol al lateral d’un pont, travessem l’autopista i entrem a Salt pel C/ Major. Quan arribem a la Plaça del Pi (en realitat és un làrix), tombem a l’esquerra per C/ Ausiàs March, fins a completar la ruta. Total 10,6 km i 2h20’ incloent algunes breus parades. Fins a la propera!