(Salto de Roldán i volta a la Peña Mediodia)-Peña Amán (1.121 m)-Peña i ermita de San Miguel (1.126 m)

L’escarpada geografia permet gaudir d’unes espectaculars formacions geològiques de roques elevades com murs verticals de formes abruptes (Mallos i/o Penyes).

Classifico la ruta de dificil per les llargues i exigents pujades i baixades, i, pel tram de sender que va de la collada del Frontón Supialla fins el camí principal “Saso”, el qual, no hi ha sender definit, cosa que fa que s’hagi de seguir traces d’animals plenes de malesa, arbuts…

Accés al punt d'inici: Sortida de Lleida cap a Huesca (A-22). Huesca a Nueno (E-07/A-23). Nueno a Sabayés (HU-V3241). Sabayés a Santa Eulália de la Peña (HU-V3241-2), i, en el punt quilomètric 4, desviar-se a la dreta i seguir per la pista asfaltada amb el ferm malmès, la qual, ens portarà a l'aparcament del Salto de Roldán.

Itinerari:
El recorregut s'inicia a l'aparcament del Salto de Roldán, agafem la pista de terra que ens porta al bonic mirador del Salto de Roldán. Retornem a la pista, la seguim un curt trajecte, ens desviem a l'altura de la senyalització vertical que mena al Dolmen de Belsué, deixem l'entrada al sender de l'esquerra, i, continuem davallant cap als barrancs de la Mesa i Sabuco i el riu Flúmen.

Arribats al riu Flúmen, seguim pel seu marge dret, fins a trobar la passarel·la de fusta, la qual, ens permet creuar el riu. Un cop creuat, el seguim pel bonic sender que discórrer pel seu marge esquerra, el qual, es s'enfila seguint el curs del barranc de Valleclusa, amb trams de pujada suaus, i d'altres, forts, exigents i llargs. Malgrat la duresa de l'ascensió, el sender es molt agraït i ombrívol perquè discórrer per un bonic bosc de boixos, pins, faig, coscolls... Al capdamunt de la barrancada, trobem la cova de Monrós, lloc que pot servir d'aixopluc, si convé, la visitem. Una vegada hem fruit de les imatges que s'hi albiren reprenem a marxa. El sender ens porta a la collada, des de la qual, tenim unes vistes espectaculars “Hoya de Huesca-Plana de Uesca”, Peña Lenasas, i, les fantàstiques “Peña Mediodia i Peña el Picón”.

Baixem de la collada pel sender que segueix uns metres del barranc de les Gorgas, sota la paret de la Peña Mediodia, el qual, ens fa voltar aquesta penya i ens porta a la collada Picón. Un cop som a la collada, iniciem la davallada, envoltant la mole del Picón, fins a trobar el barranc Reguero del Àguila, lloc on el sender es bifurca, nosaltres girem a la dreta, perquè el de l'esquerra, mena a la Peña Mediodia i Picón.

Arribats a la collada, deixem el sender principal i continuem per una drecera que segueix una curta cresta i en la que hi trobem alguna fita, cosa que permet, el seu seguiment, aquesta curta drecera, ens porta a la collada del Fronton de Supialla.

A partir d'aquí, és a dir, el tram de recorregut de la collada del Fronton de Supialla, fins a trobar el sender principal “SASO” i/o el que porta a la Peña Amán, és el més lleig, feixuc i emboscat de tota la ruta perquè no hi ha sender definit, les marques blaves han desaparegut, només hi ha alguna escadussera fita, cosa que fa que s'hagi d'estar pendent del GPS i de trobar les millors traces d'animals, però, malgrat això, tot aquest tram de recorregut està ple d'arbusts, malesa, garric, etc.

Un cop hem aconseguit enllaçar amb el sender principal, aquest en suau ascensió ens porta a la collada del Frontón de Buesa i a la Peña Amán. Arribats a la collada, ens desviem a l'esquerra per anar a fer la Peña Amán, l'itinerari no té cap dificultat, malgrat que hi ha trams que en mullat podrien ser perillosos, però, avui no és el cas. Arribats a la base de la Peña, la voltegem per la part dreta, ascendim a la segona anella, no veiem les clavilles que hi ha inserides a la roca, per això, donem una segona volta, cosa que es innecessari, perquè s'hi ens hi fixem bé, se veuen. Una vegada localitzades, accedim al cim, les vistes són espectaculars, i, el salt amb el cavall que segons diu la llegenda, que va tenir que fer el Roldan fins a la Peña de San Miguel, tenia que ser bestial.
Visionat l'entorn, desfem el tram de sender, el qual, ens retorna a la collada Frontón de Buesa. Un cop som a la collada, prenem direcció a la Peña San Miguel, el sender amb una força davallada, discórrer per un bonic de pins i boix, i a mesura que ens anem apropant al riu Flumen, la vegetació va desapareixent.

Travessem el riu Flumen, en un curt tram del riu hi ha una travessa, la qual, permet passar sense mullar-se, però, un cop superat aquest curt tram, caldrà descalçar-se, sempre i quan, no es tinguin les cames llargues i/o el riu, porti poc cabal.
Una vegada, l'hem passat, iniciem l'ascensió a l'aparcament de la Peña San Miguel, el sender es bifurca, nosaltres prenem el de la dreta que mena a San Miguel, a la meitat de la forta ascensió trobem la indicació d'una font, ens hi apropem, malgrat la poca d'aigua que surt, omplim les botelles, es fresca i bona. Després d'una feixuga pujada, arribem al planell de l'aparcament.

Continuem cap a l'últim objectiu del dia, la Peña, l'ermita i el castell de San Miguel. L'itinerari es fàcil de seguir perquè esta molt ben indicat, però, la dificultat es planteja quan s'ha de superar un paret vertical d'uns 5 metres, amb passos equipats i via de seguretat, escales, graons, sirga, etc. no cal material especific, però, persones inexpertes, amb vertigen o nens, sempre serà útil porta una corda i arnès, per assegurar-los. Les vistes que s'albiren des del cim, són espectaculars.

La baixada de la Peña de San Miguel, es fa pel mateix sender que el de l'anada.