SALTS I GORGS A LA RIERA DEL MAS

Una altra ruta remontant en aquest cas la Riera del Mas a Les Llosses fins a l'ermita de Sant Esteve de Vallespirans. Hi ha moltes opcions per fer la remontada, nosaltres ens ho hem agafat per la via tranquila o sigui, en comptes de remuntar per dins la riera hem seguit els camins i pistes laterals i hem fet baixades allà on hi havia un gorg o un salt digne de veure, per tant, es possible que n'haguem deixat algun per visitar però ha estat be.

Comencem la ruta deixant el cotxe a l'altra cantó de El Cremat, un restaurant de tota la vida que va d'allò més be quan es tracte de refer-se d'una excursió o quan vas a buscar bolets. Sobretot els esmorzars són molt famosos.

Així doncs, deixem el cotxe a El Cremat i enfilem la pista que ens portarà al Casal de Sabatés, una casa sense pena ni glòria que deixarem enrera mentre anem caminant distretament. Trobarem després un estable de bestiar per on alguns baixen cap a la riera del Mas per remuntar-la des de dins; nosaltres seguim la pista ben conservada fins passar per sota la casa de Sabaters on tot d'una fa una corba de 180º per pujar a la casa que nosaltres hem d'ignorar i continuar tot recte fins divisar a ma esquerra un baixador (senyalitzat amb una montanyeta de pedres) que ens portarà al salt i gorg de la Por.

El salt és realment espectacular, d'uns 15 metres d'alçada i amb molta tosca que li dona formes curioses i variades en funció de l'aigua que baixa. Potser el què descepciona és el gorg per petit i mal girgat.

Vist el salt, haurem de tornar a la pista que tot se'ns acaba i comença un corriol que sembla més aviat un camí de vaques, però compte que poc abans de pujar el marge s'ha d'agafar el camí a mà esquerra per baixar novament i de manera suau a la riera, on trobarem el gorg del Pou, dit aixì perquè hi ha un pou de captació d'aigua.

Canviem de riba, passem a la dreta i enfilem una pista que ens portarà fins davant de la casa de Les Selles. Nosaltres hem marrat els marges fins a passar per sobre la casa però també es pot seguir per baix fins arribar als banys. Com deixa nosaltres hem passat per dalt de la casa de Les Selles i hem caminat fins que la pista canvia de riba novament a l'esuqerra. Abans però ens hem enfilat un pel fins a mirar un gorg i saltant que malauradament i per culpa de la sequera no tenia quasibé aigua.

Passats a l'altra riba i seguint per la mateixa pista, trobareu a uns 200 metrs un corriol de baixada als Banys del Mas: són un conjunt de salts i gorgs, alguns d'ells de difícil accés, que us deleitarà la vista sobradament.

Vist això, tornem a la pista per continuar i passar la bonica casa d'Arquers i posteriorment la casa del Coll per arribar a peus del turonet on hi ha l'ermita de Sant Esteve de Vallespirans. Cal enfilar el curt però costorut camí fins a l'ermita, malauradament tancada i que només podreu accedir al campanar. Crida l'atenció el cementiri que hi ha al davant on la majoria dels difunts estan enterrats a terra i no en nixos. Malgrat que ho hem buscat no hem sabut trobar la tomba dels pares i germans de l'avi Feliu, nascut a Vallespirans i únic sobrevivent del tifus en aquella casa a principis del segle XX.

Es impresindible pujar la montanyeta que hi ha al costat de la Rectoria doncs les vistes són precioses des d'allà. La creu no sabem perquè hi és però hi queda d'allò més be.

Vistes les montanyes de l'entorn, passem la Rectoria i anem a buscar el corriol de baixada. Aquí us diria que és necessari el GPS doncs hi ha molts camins, alguns no estan marcats i les senyals grogues que s'han de seguir no es veuen. Baixant a tot gas, trobareu al final una riera, cal seguir riera amunt si voleu veure el dolmen de les dones mortes, que per cert és inexistent pràcticament doncs nomès queden tres pedres planes a terra, però en canvi hi hem trobat dos rovellons.

A partir del dolmen, cal creuar la riera i seguir les marques del GR que ens portarà al Cremat sense trepitjar la carretera.

I ja ho tindrem fet.