SALTS I GORGS AL RIU MERDANÇOL

Ahir que el termòmetre va arribar a 42º vàrem decidir que si volíem anar a caminar havia de ser en una zona protegits de la calor i al costat de l’aigua i què millor que Borredà que està a 850m sobre el nivell del mar i seguir el riu Merdançol, una zona ben emboscada i per tant fresca. Nosaltres hem fet el recorregut en sentit anti-horari però també pot ser interessant fer-lo al revés ja que la zona final és més solellada i si es fa de bon matí quan el sol encara no ha superat les crestes de les montanyes veïnes segur que és més fresc.

La ruta no té cap dificultat tècnica, es pot fer en qualsevol època de l'any (segur que a l'hivern glaçat també és fantàstic) i cal portar aigua, ja que la del riu no és recomenable, tot i que és molt net i encara hi ha peixos, cosa que no passa en molts indrets d'Osona i el Ripollès.

Deixem el cotxe a l'aparcament de Borredà, seguim pel carrer major i anem fins a l'església de Santa Maria, de la qual destaca la seva porta amb figures de ferro forjat. La resta no té cap alicient arquitectònic.

Sortim de la plaça Major i anem cap el carrer de la font, amb cases molt boniques per passar per davant de Can Camprubí fins a la carretera de Sant Jaume de Frontanyà. Aquí seguim una mica l'asfalt i anem fins a la C-26 per agafar el corriol que ens baixarà fins el Gorg del Salt, un preciós gorg (amb peixos) amb una cascada d'aigua de més de 20 metres d'alçada. El racó és espectacular.

Desfem el camí i tornem a pujar a la C.26, per creuar-la en perperdicular i agafar un corriol que quasi no es veu per enfilar-nos al marge i anar cap a la Torre i Can Sol, unes magnífiques edificacions, la primera sembla modernista i la segona una casa de turisme rural.

Fem un troç més i abans d'arribar a la Llosada ja trobem el primer cabirol que fuig espantat de la nostra presència. Arribem fins al riu i trobem la primera resclosa, amb un gorg a la seva part baixa.

Tornem al camí i arribem al Molí del Sobirà, una edificació molt bonica que encara conserva elements de la seva funció molinera, per arribar finalment a la resclosa del Subirà, una gran resclosa a la que baixem per una escala de corda. Encara avui es veu el rec per on desviavan l'aigua cap el molí. Realment amb molt més cabdal l'espectacle ha d'estar garantit ja que l'alçada de la resclosa és impressionant.

Tornem al camí i un segon cabirol marxa corrent nomes de veuren’s; seguim fins el molí de Campalans i arribem fins a trobar la resclosa de Campalans, on també es veu el rec que portava l'aigua al molí. La resclosa és com una paret en mig del riu ja que està construida en un llloc molt ample i per tant té una llargada significativa.

Seguim el camí i trobem dos gorgs molt bonics i ideals per banyar-se. La vegetació es va fent espessa i arriba un punt en que trobem una fageda molt espesa i ombrívola que fa de bon caminar fins el punt on iniciem el retorn cap a Borredà.

El camí de tornada a partir d'aquí segueix les torres elèctriques i si bé és planer, és molt més solellat que el corriol d'anada. Ens trobem de cop i volta amb un gran slat i un gorg formidable passada la casa de Cabanes. Val la pena baixar fins a la llera i verue el salt des de baix, nosaltres no ho hem fet i ens en hem penedit.

A partir d'aquí el camí va fent planer fins arribar al Camìng de Campalans, que creuarem per anar a buscar el Merdançol i trobar el camí d'anada abans de la resclosa del Subirà. Desfem el camí d'anada i sense anar al Gorg del Salt arribem a Borredà, on la gent està fent uns esmorçar que fan salivar de valent. Ja ho sabrem. Salut.