SAMALÚS - SL-C89 Sender del Puig del Castell - Avenc de Prades - Roca centella i tornada per la Serra de les Termes - 338

Centre Cívic Xavier Flaquer i Juvany de Samalús

Centre Cívic Xavier Flaquer i Juvany de Samalús És una construcció d'influència modernista obra de l'arquitecte Manuel J. Raspall i que data del 1919. Obra de l'arquitecte garriguenc Manuel J. Raspall i Mayol que se situa al Km 37 de la ctra. BP-5107 entre Cànoves i Samalús. Una escala d’obra facilita l’entrada a l’edifici de les antigues Escoles de Samalús, situat lleugerament elevat respecte el nivell de la carretera. És una construcció noucentista de planta rectangular, d’un sol pis i amb la coberta a quatre vessants. La façana principal presenta dos elements singulars. En primer lloc, una sanefa realitzada amb rajoles de quadres de dos tons de blau, que dóna la volta a tot l’edifici. Aquest mateix motiu es repeteix als ampits de les finestres. En segon lloc, la porta d’entrada i les finestres estan remarcades per arcs en relleu de color blanc. Aquest edifici es va inaugurar, després d’unes quantes vicissituds, l’any 1919. El seu constructor va ser Josep Iglesias Martí de la Garriga, més conegut com en Pòlit. Està construït en estil noucentista, el llenguatge arquitectònic més popular a Catalunya a partir de la dècada de 1910.

Entrada a Lauro

Una de les joies més preuades de Samalús: Les restes arqueològiques d’un important poblat ibèric habitat fa centenars d’anys pels nostres avantpassats. El jaciment del Puig del Castell es coneix des de l’any 1955, tot i que la seva importància havia passat desapercebuda fins a l’inici de les excavacions l’any 2011. Destaca pel seu bon estat de conservació i, encara que tot just s’ha endegat la recerca, el jaciment ja pot ser visitat parcialment per contemplar les seves restes.

Cim del Puig del Castell

El Puig del Castell és una muntanya de 631 metres al municipi de Cànoves i Samalús, a la comarca del Vallès Oriental.

Font del Torrent de Fontsavall

Avenc de Prades

Quan era petit, el coneixiem pel Bufador de Prades, perquè bufa aire calent. Situació: A uns 120 m al SSO de la masia abandonada de Prades, situada al vessant meridional del Montseny. A uns 20 m a ponent d'una pista i just dessota dels fils elèctrics d'una línia d'alta tensió que creua l'indret. Descripció: La boca de l'avenc, de 0,8 x 0,5 m, es troba habitualment tapada amb troncs per tal d'evitar que algú hi pugui caure. Dóna pas a una vertical de 4 m, continuant tot seguit un parell de ressalts que ens situen al punt més baix de la cavitat: -7,5 m. La cavitat s'obre en calcàries del Devonià i presenta una morfologia nua de qualsevol mena de concrecionament.

ADF Pla de Batalla

Sant Cristòfol de Monteugues. La llegenda diu que va ser construïda per Lluís I el Pietós (el fill de Carlemany) quan anava a conquerir Barcelona; l'emperador hauria guanyat una batalla als sarraïns en un indret proper (Pla de la Batalla) i en commemoració va fer edificar l'ermita.

Roca Centella

La Roca Centella és una muntanya de 1.001 metres que es troba entre els termes municipals de Cànoves i Samalús, el Figueró i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental.