SAMON, SUI pujant per St Salvador Terrades+Coll Palestrins.Turó Poniol,El Parany, MONNER, MOJÓ,Torrent del Mojó.Gorgs.Cànoves

Ascensió al SAMON (1267m), SUI (1318m), Turó del Poniol (1279m.a.), EL PARANY, EL MONNER (1098m), TURÓ DEL MOJÓ (949m), des del Parking de Vallforners, a Cànoves (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental). Parc Natural del Montseny.

RESUM: Gairebé tot corriols, passant pels Gorgs de la Font de la Crosa, l'Església de Sant Salvador de Terrades, Can Quintana, Coll de Tascó, Collet de Palestrins, Turó de Pinovell (1215 m), Turó de Samon (1267m), Collet del Pou d'en Besa, El Sui (1318 m), Turó del Poniol (1279 m), la Barraca d'en Ramon, Torrent del Sot dels Avellaners, pista del Pla de la Calma, El Parany, Collada d'en Jordi, El Portalet (Esquei), El Monner (1098 m), Collada Fonda (969 m), Pla dels Pous (1003m), Coll de Mojó, Turó del Mojó (949 m), Drecera del Torrent del Mojó, pista de Vallforners, Pantà de Vallforners, Aparcament de l'Embassament.

El SUI és una muntanya de 1318 metres, inclosa en el projecte dels 100 CIMS de la FEEC. Al prominent cim hi sol bufar molt el vent i normalment hi oneja una senyera catalana.

El nom del TURÓ DEL SAMON prové de "Sa" (article salat femení) + "mont". (muntanya). Es sol escriure "Samont", malgrat el topònim actual és sense la "t" final. Hi ha un vèrtex geodèsic i és el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. També és un dels 100 CIMS del projecte de la FEEC.

~~~~
ACCÉS: Cànoves i Samalús. Aparcament Municipal de l’EMBASSAMENT DE VALLFORNERS o VALLFORNÈS. Nota: els dies festius i caps de setmana cal pagar 3€ per deixar el vehicle aquí aparcat. El ticket s'agafa a l'aparcament de Can Domènech, passada la Braseria Can Canela (veure rètols)].

RECORREGUT (en sentit horari):
Seguim el corriol sotabosc que surt just davant l'aparcament del Pantà de Vallforners i que enfila dret cap a l'Ermita de Sant Salvador de Terrades. Abans, però, ens desviem fins els GORGS del SOT DE LA FONT CROSA, enllaçant per un sender desdibuixat en diagonal fins l'anterior corriol.

SANT SALVADOR DE TERRADES: Ermita neogòtica construïda el 1930 en el lloc on s'alçava l'antiga capella del s. XIII.

El corriol continua per sobre de CAN QUINTANA fins sortir a una pista, que creuem i girem a la dreta

COLL DE TASCÓ.

COLLET DE PALESTRINS: bassa de bombers.

Del Coll de Palestrins surt un corriol emboscat a la dreta de la pista forestal, que puja molt dret, en direcció al Samon. Mentre anem pujant, tindrem una gran panoràmica sobre la vall, a Sant Elies... esplèndid!

Assolim la carena, per on passa el PR-C 139 o Sender del Pi Novell.

TURÓ DE PINOVELL (1215 m).

TURÓ DE SAMON (1267 m). Vèrtex geodèsic.

Retornem al camí carener en direcció al Sui.

COLLET DEL POU D'EN BESA. Actualment hi ha un banc de fusta amb vistes al Montseny. Ens podem desviar a la dreta del coll per veure el Pou de neu d'en Besa.

Coll del Roure Gros
Trencall opcional al Pou de Neu d'en Cuc.

EL SUI (1.318m).

Continuem pel PR-C 139 en direcció N, passant per una construcció de pedres ubicada a la carena.

BARRACA D'EN RAMON o de les Lloses, al TURÓ DE PONIOL (1279m.a.): on veurem la rèplica megalítica de la Sitja del Llop o Estela del Pla de la Calma.

Trencall: creuem el TORRENT del Sot del Avellaners, enllaçant amb la pista del Pla de la Calma. GR 5 i MM.

Bassa.

EL PARANY (vèrtex geodèsic).

Trencall: A pocs metres del Parany, ens desviem per un corriol que connecta el Pla de la Calma amb el Coll de Mojó. Hi ha senyals de pintura taronja. Aquest corriol és encisador, tot encatifat de fulles, majoritàriament per sotabosc, amb alguna clariana. És en baixada, excepte algun curt tram en pujada.

COLLADA D'EN JORDI. En aquest collet hi ha una cruïlla de camins.

El PORTALET (esquei): pas entre roques, amb gran pedra en forma de gat.

Just al davant de l'Esquei està el trencall al cim de EL MONNER. La pujada és molt dreta, primer relliscosa per dins el bosc fins la carena. Després cal crestejar uns metres, amb alguna petita grimpada fàcil a la cresta.

El TURÓ DEL MONNER és un cim tricèfal (1099m-1089m-1098m), a l'extrem del qual hi ha un piló de pedres i bones vistes, davant del Sui, el Tagamanent, i la vall. Hi ha un gran monticle de pedres. Fet el cim, reculem fins EL PORTALET, ull, i ara baixada tobogan, de fàcil relliscar.

Creuem un parell de tarteres.

COLLADA FONDA (969 m.a). Ara suau pujada fins el PLA DELS POUS (1003m), esplanada verda.

COLL DE MOJÓ. Enllaç amb pista forestal i fi del corriol de senyals taronja.

Trencall (fita): en uns 20 metres, deixem la pista i ens endinsem per unn corriol a la dreta, en pujada enllosada. Senyals vermells.

EL MOJÓ (949 m.a.). Cim en una esplanada sense vistes.

Ara iniciem una davallada directíssima i dreta, per un preciós corriol sotabosc, recobert de molsa: la DRECERA DEL TORRENT DEL MOJÓ.

Aquesta "Drecera" creua diverses pistes transversals, i és bastant fàcil de seguir gràcies als senyals de pintura vermella.

Pista: Fi de la Drecera del Torrent del Mojó.

Enllaç amb la pista de Vallforners, que baixa paral.lela a la RIERA DE VALLFORNÈS, on veurem diversos tolls. Alzinar, frescor i remor d'aigua.

Cruïlla a la Casa del Bosc i Castanyer Gros d'en Cuc.

EMBASSAMENT DE VALLFORNERS (pantà).

Aparcament Municipal de Vallforners.

====
CURIOSITATS:
* BARRACA D'EN RAMON o DE LES LLOSES: En una cabana de pastors al Turó del Poniol (1279m.a.), al bell mig del Pla de la Calma trobem una gran llossa ornamentada: L’Estela de la Calma o Sitja del Llop, que formava part d'una de les parets d'una cabana. Aquest monument prehistòric, pesa 1000 kg. i està fet del mateix material sorrenc que trobem a la zona. Avui dia a la cabana trobem una substitució de la peça original, que es troba al museu del poble del Montseny, col.locada en la posició de mehir (vertical). La seva significació i datació són incertes, tot i que alguns autors la situen cap al final del Neolític. L'estela és un element contemporani al desenvolupament del megalitisme a Catalunya, una peça única. A Catalunya només es coneix una pedra semblant a la Sitja del Llop. En general, arreu del món, es coneixen molt poques esteles del període megalític, d'aquí la seva importància arqueològica. L’Estela de la Calma és seria el testimoni dels primers ramaders del Montseny i la resta prehistòrica situada a major alçada del massís.

* L'ESTELA MEGALÍTICA coneguda com a SITJA DEL LLOP o Estela del Pla de la Calma (datada de fa més de 2.000 anys, probablement del Neolític) va ser reitrada l'any 2008 de la seva ubicació original, la barraca d'en Ramon o de les Lloses, al Turó del Poniol (1279m).

El 2010 es va traslladar al poble del Montseny, després de ser restaurada d'accions vandàliques, i actualment està conservada dins una vitrina, a les afores. La llosa es va col.locar en posició vertical, tipus menhir. Veure: http://santceloni.reculls.net/42/4265/081212Actual12.pdf

PREMSA DEL 23-04-2010: "L’estela de la Sitja del Llop es va trobar al Pla de la Calma, al paratge conegut com la Sitja del Llop, a 1.300 metres d’altitud i dins del terme municipal de Montseny. El monòlit es trobava tombat i formant part de la paret d’una cabana de pastor, anomenada Cabana d’en Ramon, a la finca del Molar.

La peça va ser extreta del seu lloc original, va ser restaurada per Eudald Guillamet i ara serà exposada en un espai al poble del Montseny per evitar-ne la degradació i els actes vandàlics. L’Ajuntament de Montseny, amb el suport de la Direcció General del Patrimoni Cultural, va construir aquest espai per a l’exhibició de l’estela en condicions segures.

L’estela prehistòrica presenta una decoració en forma de cercles concèntrics de diverses dimensions i de cercles i semicercles en forma de U, més petits que els anteriors. El revers no presenta cap senyal de decoració. És un dels rars exemples de monument megalític amb gravats a Catalunya.

El bloc va ser reconegut com a estela prehistòrica per Josep Castells (actualment cap de la Secció d’Informació del Servei d’Arqueologia) i Rosor Vilardell, que van publicar la descoberta l’any 1976. L'estela és un element contemporani al desenvolupament del megalitisme a Catalunya, una peça única. A Catalunya només es coneix una pedra semblant a la Sitja del Llop. En general, arreu del món, es coneixen molt poques esteles del període megalític. D'aquí la importància arqueològica de la peça.

La Cabana d’en Ramon, que va ser desmuntada per extreure’n l’estela, ha estat reconstruïda pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, col·locant la rèplica al lloc on era l’original." (http://premsa.gencat.cat/)

* SANT SALVADOR DE TERRADES. Ermita neogòtica emplaçada en plena muntanya, al nord del terme municipal, en vers el Pla de la Calma, a una altitud de 740m. Es va construir el 1930 segons el projecte de Josep M. Pericas, en el mateix lloc on s'alçava l'antiga capella. Documentada al s. XIII, fou fundada possiblement pels senyors del Castell de Cànoves. L'actual edifici és d’una sola nau, amb creuer i absis pentagonal. La façana, emmarcada per pilastres que acaben en arquets cecs, té en el centre un gran arc apuntat, la porta adintellada i tres finestres també apuntades. En el capcer hi ha un gran arc parabòlic rematat per una creu de pedra. A la dreta, damunt el creuer, s'alça el campanar d'espadanya amb tres obertures d'arc de mig punt. (http://www.canquintana.com/masia_detalle_noticia02.php)