Samuntà - Font de Can Brunet - Maians

Panoràmica Conca Odèna

La comarca de l'Anoia

Panoràmica

Pi Blanc

El pi blanc (Pinus halepensis) és una espècie de conífera de la família Pinaceae originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud. El nom científic de l'espècie prové del nom la ciutat siriana d'Alep. És l'arbre dominant en grans extensions del país de l'alzinar, on s'ha estès colonitzant els conreus abandonats, ja que es tracta d'una espècie oportunista. També els incendis n'afavoreixen la propagació, ja que d'una banda el foc fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors i d'una altra les altes temperatures afavoreixen l'obertura de les pinyes: és una espècie piròfita.

Plantes Glaçades

Al mes de gener és normal una gebrada.

Torrent del Rossinyol

Ara en aquest punt no porta aigua.

Masia Can Aguilera

El volum principal està format per la masia i un cos adjunt a la banda de ponent que allotja celler i un antic volum en ruïnes. A la banda posterior d'aquest annex hi ha unes estructures en ruïna. A la banda de ponent del pati hi ha dues antigues edificacions auxiliars adossades al mur de contenció de l'antiga era, construïda en un nivell més alt. Aquestes construccions allotgen un antic celler i les corts a la planta baixa i el paller a la planta primera. Masia de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. Annex situat a la banda de ponent. La façana principal del volum principal està orientada a sud i presenta una composició totalment regular i simètrica que respon a una intervenció única. A planta baixa, la casa disposa de dos portals d'accés de punt rodó i distribuïts simètricament a la façana i quatre finestres iguals de llinda plana. La planta primera disposa de sis finestres iguales situades a eix amb les obertures inferiors i la planta sota coberta mostra sis finestres de dimensió més petita. Les obertures de planta baixa i planta primera tenen una ornamentació perimetral construïda amb morter i pintada amb color ocre, que simula un carreuat perimetral. El mur està revestit amb arrebossat emblanquinat. L'accés al celler es produeix a través d'un portal de factura contemporània que dóna accés a la part anterior de la instal·lació.

Masia Can Aguilera

Segons Xavier Jorba, "a partir del segle XVII i fins al primer terç del segle XIX, exercirà un protagonisme notori en el camp econòmic, religiós i social. Fou l'explotació més important de la comunitat odenenca del segle XVII, gràcies al seu gran patrimoni, per la seva participació en els mercats de compra de terra, venda de cereals, venda de pells, venda de bestiar, de censals morts o arrendaments de rendes del terme d'Òdena i de poblacions veïnes.

Punt d’informació

Panoràmica

Flora

Pi

Força gran i amb alguns anys.

Indicacions

Moli de dalt de Can Brunet

Es conserven el perímetre i els murs principals del que fou un molí fariner, conegut com el Molí de Dalt. Per moure les moles utilitzava l'aigua provinent de la font de can Brunet, situada uns metres més amunt; encara es conserva la bassa propera. De les instal·lacions de moldre no es conserven testimonis visibles.

Pont del camí de can Brunet

El pont s'aixeca damunt el torrent de can Brunet. És de traçat lleugerament curvilini i consta Ede dos arcs de mig punt, un dels qual actua de principal i per tant és d'una arcada de dimensions superiors al segon. Són de factura de paredat irregular i la volta de maó. Els murs d'acompanyament també són de paredat irregular. Tambe des d'aquest punt tenim vistes al Molí.

Bassa de Can Brunet

Per moure les moles per moldre els cereals els molins fariners necessitaven un volum important d'aigua. En el cas del Molí de Dalt de can Brunet els curs d'aigua més proper, el torrent que prové de Permanyer, no abastia suficientment aquestes necessitats. Per aquest motiu, tot aprofitant l'aigua del torrent de can Prat i de la propera font de can Brunet es va fer una bassa que recollia l'aigua sobrant que en cas de necessitat baixava pel seu propi pes i desnivell fins el molí. També s'aprofitava aquesta aigua per regar els horts que hi ha a redós del torrent.

Font de Can Brunet

La font està configurada per una construcció enclotada on hi ha el brollador i un receptacle. Una paret de pedra seca aguanta la terra lateral per evitar el seu esllavissament. La font brolla al peu d'un corriol que conflueix pocs metres més avall amb el torrent de Can Brunet. La seva aigua era recollida en una bassa situada a pocs metres avall. D'aquí era aprofitada per regar els horts propers i fins i tot per moure els molins situats a peu del torrent de can Brunet. La Font de Cal Brunet fou arranjada l'any 1853 pel propietari de la finca, aleshores Ramon Brunet i Soldevila, en un moment de màxima expansió del cultiu de la vinya. A finals del segle XX, aquesta font va iniciar un procés lamentable de deteriorament i abandonament fins que recentment ha estat recuperada per l'Ajuntament d'Òdena.

Verbascum

Glaçada a l'hivern, mes de gener.

Cal Cinto

Sembla ara mateix força abandonat.

Els tolls d'aigua glaçats

Panoràmica

Panoràmica

Ametller

On es combina, l'ametlla de la collita passada i la flor donat on es troba ja comença a florir. Aixi com es pot veure també la pega, que en aquests moents més d'un ametller treu de l'escorça.

Vegetació de bosc de ribera

Masia Cal Magí de Viladers

Aquí el camí es desdibuixa i cal entrar un xic en la propietat, però un cop es troba el sender, es segueix amb facilitat. Hi han alguns camps que acaben de distreure el camí. Cal anar en compte per no perdre's.

Torrent de Permanyer

Panoràmica

Flora

Un ramet de llentiscle, que no s'ha recollit.

Barraca de vinya

Panoràmica

Cim

Intersecció

Punt d’informació

Formació Artés

Terreny vermellós i amb combinació de conglomerats.

Cal Còdol

Cal Còdol és una masia consolidada en època moderna situada a 250 m al nord del nucli de Maians; actualment restaurada i convertida en una casa de turisme rural. Es tracta d’una edificació d’època moderna edificada al segle XVIII formada per un cos principal i diversos cossos annexes. Tota la finca està tancada per un baluard construït entorn l’any 2000. El volum principal correspon a un edifici de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest. Consta de planta baixa i primer pis, on hi havia l’antiga sala, transformada en dos pisos d’estada rural amb accessos independents ubicats a la façana de llevant. A la planta baixa s’hi obra un portal d’arc de mig punt adovellat. A l’interior conserva alguns elements com el forn de pa i el foc a terra amb la campana encastada a la paret. L’entrada estava tancada per un baluard, actualment modificat, però que conserva part del portal d’accés amb l’any 17† --. Entorn l’any 1930 es va annexionar a la façana de tramuntana un edifici en forma d’ “L”, amb entrada independent, conegut com a Casa de l’Amo, on s’hi allotjava l’antiga propietària. Davant la casa principal hi ha un seguit d’annexes on hi havia els cups i la premsa. Actualment es conserva in situ l’espai on s’ubicava una premsa, amb la biga de fusta amb l’any 17†53 gravat a la part central. A partir de la geneogolgia de Cal Còdol, cedida per l'actual propietaris, el primer propietari fou Joan Vilarrubias Sentelles (1690-1760) de Maians. El seu fill Pere va vendr la finca 1756 a Jose Còdol Ferrer. Durant la guerra civil el bàndol franquista la va emprar com a presó pel bàndol republicà. Antigament la propietat era de la família Vilarrubias qui la va vendre al segle XVIII a la família Còdol. Aquests va perdre la finca i va passar a formar part de la propietat dels Germans Gassó d’Igualada. Aquests van vendre la finca a la família Bover de Manresa i finalment ho van donar a les Carmelites de Manresa. Finalment, l’any 1955 va ser comprada per la família Rius, actuals propietaris.

Lloc religiós

Esglèsia de Sant Andreu de Maians

Sant Andreu de Maians és una església del municipi de Castellfollit del Boix (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una església orientada a ponent, on es troba la portalada, obrada amb petites dovelles. Sobre del portal hi ha una fornícula, amb la Mare de Déu de Montserrat i un rosetó. El temple presenta una nau central i un estret passadís lateral a cada costat, en el qual el qual se situen dues capelles. Dos pilars separen la nau central dels laterals. El sostre és cobert amb volta de totxo, amb llunetes. A la capçalera hi ha unes pintures, força humitejades i amb mostres de descrostament. L'aparell és obrat amb carreus molt desiguals units amb argamassa. Uns contraforts, amb abundants material d'obra, donen solidesa a la construcció. L'església nova de Sant Andreu de Maians data de finals del segle XVIII, segons la G.G.C.C.En una dovella de la portalada apareix la data de 1883 i a l'interior de l'església, al presbiteri, hi ha la data de 1887.