San Pere de Torelló - Santa Maria de Besora

Una nova etapa del Camí Oliba seguint el GR-151 en la major part del recorregut. L’etapa comença a Sant Pere de Torelló i acaba a Santa María de Besora. No puc fer una evaluació imparcial sonre aquesta ruta ja que ens hem trobat amb un fet inesperat: havía nevat el dia anterior i hem fet quasi tot el caminant envoltats per la neu. Ha estat una jornada magnífica. Potser també ho hauria estat sense neu però caminar per sobre de neu verge, amb les branques dels arbres plenes a vessar de neu.




En aquesta etapa es puja al Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt. Des del punt d’inici de l’etapa ja es veu, uns centenars de metres més enlaire, el Santuari. El GR va pujant en tot moment però està molt ben dissenyat ja que va pujant sense que en cap moment et trobis amb grans pendents. Això fa que arribis al peu del Santuari sense quasi cansament. A tocar del Santuari, uns 10-15 metres més enlaire hi ha el cim del Bellmunt que es un dels que integren el repte dels 100 Cims.




Les vistes des del Santuari son molt boniques. Hi pots veure clarament el Pedraforca, hi veus la Serra d’Ensija, hi veus el Pirineu i de manera específica el Puigmal. El Santuari està construit sobre una roca . Primitivament hi va haver aquí una fortalesa, el Castell de Sa Reganyada. Avui es possible donar-hi la volta sencera seguint el cami protegit per una barana que configura el Mirador de la Vall




Desprès de passar una bona estona a la plaça del Santuari vam començar a baixar cap a Santa María de Besora seguint el GR-151,fins que vàrem arribar al Coll de Hi Era de Massa a on vam agafar una pista de bastant bon fer, tot i que calia vigilar perquè hi havia racons gelats, especialment llocs en que no hi havia neu, en els que era fàcil patinar i caure. Aquesta pista es va convertir al final en un bonic corriol que ens va portar cap al Collet de Bosquetell, lloc en el que vam enllaçar de nou amb el GR-151 que ja no deixariem fins arribar al final de l’etapa.




El Collet de Bosquetell ofereix unes panoràmiques molt àmplies de la mateixa zona que ja veiem a la plaça del Santuari de Bellmunt aobre Pedaforca i Pirineu. L’únic que ara encara ho veiem de més a prop. A mida qie es va anar baixant del Collet la neu va anar desapareixent, però això no significava que el paissatge enpitjorés sino que es mantenía força bonic a causa sels preciosos boscos pels que passàvem.




Anàvem baixant pel GR-151 fns que àrem arribar a peus del Salt del Mir. Havia vist aquest salt dues vegades dins ara, sempre amb un bon salt d’aigua. Aquesta vegada però no en queia gens. Sembla evident que la sequera que pateig el pais fa que el cabal del riu estigui per sota del que té en un any normal però a mès es riu estava totalment glaçat des de la Resclosa del Mir fins a la capçalera del Salt del Mir




Passat aquest Salt, les restes del Molí del Mir i la Resclosa del Mir, ja ens acostem al punt final de l’etapa a Santa María de Besora.