San Pere Torelló: St.Roc-Serra d Cristians Vells-Portella-Salt d Molí-Collet Pentiners-Cingle Socarrada-Mas Rabassola-Pont Pedra

Itinerari: Aparcament-Pla de Moles-Pont de Pedra-Sant Roc-El Serrat de Nespla-Coll de la Font Xeca-Serra dels Cristians Vells-Pas de La Portella-Masia La Vall-La Tosca dels Degollats-el Salt del Molí-Torrent de Salgueda-Masia Espaulella-Collet dels Pentiners-Cingles de Socarrada-Mas Rabassola-1ra creuada al riu GES(6 mes)-Masia de la Teuleria-Pont de pedra-Pla de Moles-Veïnat de la Riera-Pont penjant-Parking.

Ruta de 17,95 km i 813 m de desnivell.

Aparquem al Pla de Moles, anem cap al Pont de Pedra de la Riera del GES que estava glaçada, on veiem el caminet que va vora del Ges per on tornarem. Ara creuem el pont i comencem a pujar en direcció a l’ermita de Sant Roc. Anem per la pista que va a la masia del Serrat i que farem servir de referència, al cap d’una estona deixem aquesta pista i agafem un camí que puja cap a l'esquerra no està marcat però es molt fàcil de seguir i va pujant fins l'ermita de Sant Roc.

Desde allà agafem un corriol seguint les marques fins arribar a la masia del Serrat de Nespla. Deixem la masia enrera passem per prats, entrem al bosc i comencem a pujar cap a la Costa del Serrat dels Cristians vells. Arribem a una cruïlla de camins, nosaltres anem a l'esquerra, seguim el camí sense problemes, perque esta marcat i el corriol està molt fresat. Seguim pujant i arribem al Coll de la Font de Xeca, agafem el camí de la dreta i comencem a trobar neu.

El camí baixa per la Serra dels Cristians Vells, en inici el camí es va veient i va baixant aprop del caire del Serrat, però mes tard el corriol es perd perque està brut i ple de verdisses. Per la vora del Serrat hi ha dos o tres passos exposats però curts on s’ha d’anar en compte i que caldrà posar les mans i a mes, vigilar en treure el cap als miradors que trobem.

Al tram final del Serrat el camí desapareix i nosaltres vam baixar mes del compte per trobar-ho (hi ha Waypoint). Així que ens va tocar tornar a pujar camp a través ja que anava per vora del caire del Serrat. Tot seguint el caire arribem al Pas de la Portella, pas que reconeixem perque hi ha una torre elèctrica. Des de la Portella seguim el camí que baixa a l'esquerra fins arribar a la pista de Forat Micó, allà vam decidir anar a l’esquerra en direcció al salt del Molí.

Seguim i arribem a la Masia de la Vall que deixem a la nostra dreta agafant la pista de l’esquerra. Una mica més endavant deixem la pista i anem pel corriol de la dreta passem una riera i arribem a una cruïlla on anem a l’esquerra cap a La Tosca dels Degollats que no te aigua, està ben seca. Continuem i trobem indicadors per anar al Salt del Molí, seguim les indicacions i arribem al Salt. Té força aigua i està molt maco, també hi ha neu i glaç, s’ha d’anar en compte.

Fem les fotos de rigor i agafem el camí de tornada, comencem a pujar i en un revol del camí que donava el sol ens vam aturar per dinar. Després iniciem el camí de tornada per la vessant contrària a la de l’anada. I com que aquesta vessant es ombrívola trobem força neu durant tot el camí. Arribem al Mas Espaulella, el Coll dels Pentiners i sempre acompanyats de la neu.

Passem per sota els Cingles de la Socarrada i poc després arribem al Mas Rabassola on veiem un gran ramat de cabres Pirinenques que pasturaven pels voltants. Anem en direcció al riu que creuem cadascun com pot, jo hem vaig treure les botes (l’aigua estava glaçada) i altres vam fer alguna passera. Continuem per la pista, aquesta va ser la primera vegada de creuar la riera del GES però la vam creuar unes set vegades més.

Així que s’ha de tenir en compte el cabal que porti el riu ja que en molts punts les passeres no estant completes. Seguim per la pista fins a entrar a la Font de la riera i al pont de de Pedra on girarem a la dreta per anar a cercar el nomenat “Pont de Indiana Jones” el qual es troba a l’altre costat del veïnat de la Riera que hi ha aprop del aparcament. L’anem a veure i tornem cap al cotxe per donar per acabada la nostra ruta.

Ruta molt variada amb unes panoràmiques espectaculars. També va ser divertida ja que amb la neu, a banda de donar-li el toc hivernal, vam poder jogar a tirar boles, va sortir un dia rodó!

Salut i bona caminada!