Sanabria-Peña Trevinca-Cascada de Sotillo-Cañon del Tera-Cañon de la Forcadura

Aquesta ruta està feta en 4 etapes que excepte l'última són prou exigents:

-La primera són uns 24 km, entre "El Puente" i el "Refugio de la Sierra de Sotillo".

Aquesta etapa al principi transcorre per camins tradicionals molt còmodes. Anem trobant boniques poblacions amb construccions tradicionals encara en peu. Travessem boscos de roures i a cada pas ens parem a admirar la gran quantitat i varietat de bolets que anem trobant, així com castanyers, pomeres, etc.

Eixirem de "El Puente" i en una preciosa i fàcil caminada anirem travessant diverses poblacions: "Galende", "Quintana de Sanabria", "Limianos de Sanabria" i finalment "Sotillo de Sanabria".

Aquí a Sotillo fem un xicotet desviament d'anada i tornada per a dinar a la bora del riu. El lloc està proveït de taules i font i és molt agradable. Encara que des d'allí es pot continuar en direcció a la "Cascada de Sotillo", decidim tornar al poble i així arribar a aquesta cascada seguint el sender que segueix el "Arroyo de las Truchas" per a gaudir d'aquest fantàstic tram de sender amb una vegetació molt variada i interessant que inclou falgueres, verns, roures, avellaners, etc. En cas de no tornar al poble i seguir cap a la cascada la ruta ens porta per dalt del "Arroyo de las Truchas".

Després de la "Cascada de Sotillo", que quan passem baixa amb molta aigua, encarem una forta pujada a través del bosc, primer de roures i de vegades de bedolls. Una vegada dalt trobarem la "Laguna de Sotillo" que prompte deixen darrere. Al poc de temps ens creuarem amb la senyalització del GR-84 i allí mateix amb la "Fuente de los Gallegos" que ens ve molt bé, ja que el "Refugio de Montaña de Sotillo de Sanabria", que és on acabem la primera etapa, es troba molt prop. Haurem de seguir el GR uns centenars de metres i trobarem l'encreuament que ens portarà al refugi. Aquest és prou gran, 10 - 12 persones, i està ben condicionat amb xemeneia que funciona molt bé.

-La segona etapa són uns 21 km, entre el "Refugio de Montaña de Sotillo de sanabria" i el "Refugio de Riopedro", Encara que més curta té més desnivell tant de baixada com de pujada.

Des del refugi tornem fins a l'encreuament amb el GR-84, que seguirem de baixada fins a la "Laguna de Carros". Aquí també fem una xicoteta entrada i eixida per veure aquesta llacuna.

Sota d'un atapeït bosc de roures, amb alguns exemplars molt destacats, continuem baixant fins que finalment comencem a veure el "Lago de Sanabria". Poc després arribarem a "Ribadelago Nuevo" i seguint la carretera a l'esquerra, 1 km aproximadament, arribem a "Ribadelago" on trobarem un parell de bars on fer una parada.

Aquesta població ha resistit la despoblació després de la tragèdia del 1959 quan després de trencar-se la pressa del riu Tera l'aigua va arrasar la població i va costar la vida a 154 persones. Això provoca la construcció de "Ribadelago Nuevo".

Després de la parada començarem a remuntar el "Rio Tera". Aquesta pujada, preciosa per altra banda, es fa llarga perquè a més de la distància i el desnivell caminem pel llit d'un barranc i hem d'anar "trobant" el camí entre les pedres. També hem de comptar amb què farem vàries parades per a gaudir de les nombroses cascades i basses que anirem trobant.

A "Cueva de San martin", que en realitat és una bassa amb cascada, serà un bon lloc on descansar una estona i, ¿per què no?, donar-se un bany. Seguirem pujant, atents al desviament que hem d'agafar poc després. Al temps començarem a veure la "Presa Rota" que en realitat és el "Embalse de la Vega de Tera" que va ser el que provoca la tragèdia a Ribadelago. Per recents pluges trobem dificultat en seguir la senda, ja que a molts llocs el terreny està inundat.

Finalment accedim a un camí que passa per la part esquerra de l'antiga paret de la pressa, segons la nostra visió. Allí trobarem un refugi prou gran encara que molt brut i també enllaçarem amb el GR-84 una altra vegada.

Seguint la pista que voreja l'embassament arribarem a un altre, el de "Vega de Conde". Allí també trobem un refugi i una font, tots dos amb el mateix nom que l'embassament i en millors condicions que l'altre, encara que també brut. Aquí s'acaba la pista i continuem per al poc trobar un altre refugi, el de "Sierra de Trefacio", ja més allunyat de la pista i per tant més net encara que també més xicotet.
Seguint per prats herbosos ens hem de desviar cap a l'esquerra per trobar un pont que ens permetrà l'accés al "Refugio de Riopedro" que és on acabarem aquesta etapa.

El refugi encara que de bona mida no està molt bé dissenyat així que dels 5 que som 3 hem de dormir a terra i ames està brut i la xemeneia no funciona.

-La tercera etapa, entre "R. de Riopedro" i "R. de la Laguna de Lleguas". Té uns 19 km i passa per "Peña Trevinca 2127 m"

Aquesta etapa es fa dura, ja que primer pugem a Penya Trevinca, després seguim caminant per la carena i a més a gran part del trajecte caminem sense sender per damunt de brucs i matolls.

Eixim abans que es faça de dia i així en clarejar podem veure el sol il·luminant el cim del nostre primer destí. Una vegada dalt podem contemplar una preciosa panoràmica que inclou 3 províncies. A l'Oest Ourense, a l'est León, i al Sud Zamora. Seguim el sender però tan sols els primers metres de baixada. Després el deixem per a seguir caminant per la divisòria d'aigües i això ens porta a "Peña Negra 2121 m" i després a un collet. Seguint per la falda de "Penya Surbia", que de voler podríem pujar, i sense cap sender que seguir arribem a la "Portilla de Morena Cavada" i des d'aquí tornem a pujar fins que quasi arribem a La "laguna de los Patos" on arribarem de suau baixada.

Passada aquesta llacuna seguirem sense deixar-se dur per la senda que trobarem i que enfila cap avall seguint el barranc del "Arroyo Vidulante". Nosaltres seguirem intentant mantenir l'altura en direcció Est, Sur-Est. Així arribarem a la "Laguna de Fueyo Grande"

Ara caminem cap al Sud seguint de vegades una mena de pista o tallafoc i altres sense cap sender. Arribem a la zona de "La plana" que com el seu nom indica és una plana d'altura i des d'aquí seguint amb la mateixa orientació cap al Sud caminarem fins que trobem Una altra vegada el GR- 84. Seguint-lo ens portara fins al nostre destí final, el "refugio de la Laguna de Yeguas" que com el seu nom indica es troba molt prop d'aquesta llacuna. A pocs metres seguint el GR-84 trobarem la "fuente de la Laguna de Murias" que ens vindrà molt bé per a abastir-nos d'aigua.

Per aquesta etapa caldrà tindre un bon sentit de l'orientació així com utilitzar un mapa, ja que gran part del temps caminem sense sender i de vegades quan caminem seguint algun l'hem de deixar al poc de temps. El millor serà utilitzar un dispositiu GPS.

Els noms de "Yeguas i Murrias" fan referencia al mateix indret, ja que pareix s'utilitzen indistintament.

El refugi encara que està prou net i ben conservat és molt xicotet i per a poder dormir 5 persones hem d'enginyar-nos alguna cossa fent servir les motxilles. La xemeneia tampoc tira molt bé.

-La quarta i última etapa, encara que també són uns 19 km és molt més còmoda, ja que és tota de baixada i de més fàcil orientació, ja que gran part del camí serà seguir el "cañon de la Forcadura".

Eixim del refugi seguint el GR-84, passem la "fuente de la Laguna de Murias" i aribem a la "Laguna de Yeguas". Seguint en tot moment el GR prompte arribem a la "Laguna de los Peces". Aquí comencem a baixar seguint el "Cañon de la Forcadura".

Com que anem de baixada i la senda no presenta problemes d'orientació podrem gaudir d'aquest tram contemplant com va canviant el paisatge segons anem perdent altura. Al principi anirem trobant tan sols arbustos i mes cap al final comencem a veure una altra vegada boscos de roures, així com xops i vegetació de ribera. En tot moment caminem a la bora del rierol que baixa amb abundant aigua el que fa la baixada molt entretinguda. Pel camí passem el "Chozo i la Fuente de la Majada de la Forcadura"

Finalment arribem a Vigo, que consta de tres baris el "Barrio de la Ermita", el " Barrio de la Iglesia" i el "Barrio Bajo". Tornem a un entorn menys salvatge i ara caminem per la carretera

En arribar i creuar el Pont Roma que trobarem a l'eixida de Vigo començarem a caminar una altra vegada pels bonics camins tradicionals de la zona. Aquests camins quasi sempre són amples, còmodes de caminar i envoltats de boscos de roures amb castanyers aquí i allà. El terra és una catifa de fullaraca i a cada moment trobem un racó que ens convida a parar-nos i fer una foto.

Així arribem a "Pedrezales" i després a "Galende" el que significa que hem tancat el cercle que començarem el primer dia de caminada.

De "Galende" seguint en còmoda, encara que llarga, caminada arribem a "El Puente" on acabem aquests quatre magnífics dies.