Sanaüja, Castell de Sanaüja, Arneres per arnes, mirador de Rocabandera, Castell de Ribelles i Ermita dels Esclopets.

Picaporta en una casa del poble.

Peça de ferro, de diverses formes, penjada a una porta per la seva part superior, a l’entorn d’un eix de la qual pot girar perpendicularment al pla de la porta, i que, en alçar-la i deixar-la caure, serveix per a trucar.

Església de Santa Maria de Sanaüja, castell al fons.

Esquerra, passem per un passadís

Vistes del Castell i del poble.

Agafem corriol a l'esquerra

Porta del Castell i Espadanya del campanar d'estil barroc

Restes del primitiu castell altmedieval, situades al punt més alt d'un turó que domina la població. Es tracta d'un castell termenat amb finalitat defensiva, ampliat posteriorment en etapes successives per convertir-lo en castell - palau o residència bisbal, realitzat amb carreus de mitjanes i grans dimensions de pedra sorrenca, disposats en filades regulars i rejuntats amb argamassa de calç, arena i graveta. El primer espai encastellat d'època altmedieval està situat al cim del turó, format per una torre cilíndrica situada a l'extrem nord-oest d'un espai emmurallat, tot i que únicament es conserva algunes filades de carreus regulars. Tot i això l'espai emmurallat es pot resseguir perfectament gràcies a les restes conservades. Sembla ser que al segle XI es va construir una capella romànica adossada al mur que mira a migjorn, conservant-se una part d'un mur lateral. La segona fase constructiva englobà el nucli primitiu del castell i l'església dins d'un gran espai emmurallat que s’estén en direcció sud, est i oest, amb nombroses dependències que es reformaria posteriorment des de l'època baix medieval fins als segles XVI i XVII, culminant amb la construcció del campanar d'espadanya barroc. Al mur principal d'ingrés s'hi troba la porta principal formada per un arc de mig punt adovellat, per damunt de la qual s'hi troben les mènsules que sostenien un matacà. (Els matacans: Elements defensius en general de les portes, també anomenats “lladroneres”. Són espais protegits però amb la part inferior oberta, de forma que es pot vigilar la porta que està tot just a sota i disparar o llençar qualsevol cosa a l’enemic). Coronant el mur, hi trobem un campanar d'espadanya d'estil barroc i de cinc ulls, quatre a la part inferior i un a la part superior, d'arc de mig punt peraltats damunt d'una imposta i que presenten diferents mides de llum, amb dues corbes ascendents a la part superior, coronades per un motiu decoratiu en forma de bola sobre un petit podi quadrangular, i en un pla inferior, dues torretes coronades amb el mateix recurs

Restes del castell

Baixarem del castell, pista i a uns metres, camí de Les Escots a l'esquerra.

Les Escots, és un camí que té uns 600 metres empedrats i que discorre entre els turons del Castell i de Rocabandera. Devia ser utilitzat en època medieval com a camí de pastors. No es pot descartar que pugui tenir un origen més antic, potser d'època romana. El nom fa referència a les cots, que vol dir les pedres.

Arneres i barraca de marge.

ARNERES. Constructivament l’arnera és un espai deixat en un marge per ubicar-hi l’arna en forma vertical. Normalment es tracta d’un marge orientat a migdia per aprofitar el màxim les hores de sol. Hem de tenir present la previsió que s’havia de tenir en aquestes construccions ja que l’espai per l’arnera havia de deixar-se en el moment d’aixecar el marge de pedra. L’arna utilitzada en les arneres podia ser de qualsevol dels tipus existent: arna de tronc, arna de canya o de sarga, arna de suro, arna de fusta o comú. Altres cops l’arna era qualsevol estri possible per a tal fi (una portadora vella, una capsa de llauna...). Els avantatges d’una arna col·locada dins d’una arnera eren bàsicament la protecció sobre les inclemències meteorològiques com ara la pluja i el vent, i el que era més important, la protecció dels atacs dels depredadors, ja que només quedava descoberta la cara de l’arna on hi havia les piqueres d’entrada i sortida de les abelles i que era la part que elles podien controlar per defensar-se. Aquest tipus de construcció el podem trobar com una sola arnera aïllada o bé en grup o conjunt d’arneres.

Més arneres, al marge de sobre

Escales de marge o saltamarges i corró en un marge de mig arc rodó

Mirador de Rocabandera, 542m.

Dreta i voregem restes d'una construcció

Restes d'una casa i vistes al castell de Ribelles.

Santa Maria del Castell i castell de Ribelles

Castell de RIBELLES. Castell termenat. Documentat en 1075. Durant el segle XIII ja pertanyia a la família dels Ponts i més concretament en 1590 a Gispert de Ponts. Aquesta jurisdicció recau als marquesos de Tamarit els quals la venen a la família Durán i aquests a la seva vegada en 1871 a Josep de Bofarull i Rafart. Aquesta obra medieval va ser restaurada durant els segles XV i XVI. Forma un interessant conjunt junt amb l'església i el cementiri. Manté bona part d'obra medieval amb base preromànica i romànica així com ampliacions efectuades als segles XV i XVI. Com a resulta de les obres realitzades a començaments de segle XX, forma un conjunt integrat pel castell, el cementiri i l'església. En el seu absis i mentre s'efectuaven obres de rehabilitació, es van descobrir part d'unes pintures que podrien datar-se del segle XIV. El fet que es trobi ubicat en "la ruta de les invasions" obligava als Barons de Ribelles a participar activament en les terres reconquistades. El 1671 Pere de Ponts i de Guimerà va vendre la baronia de Ribelles a Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit, venda que fou pledejada per la seva neboda Maria Teresa de Ponts i de Ros, que guanyà el plet el 1702. Tot i això, la baronia retornà aviat als marquesos de Tamarit, que la vengueren als Duran i aquests, vers el 1871, a Josep de Bofarull i Rafart, a qui fou reconeguda com a títol del regne el 1872 pel rei Amadeu I. Després, la baronia passà als Llabrés, residents a Palma de Mallorca. Els primers membres de la nissaga són Adaleta de Ribelles i el seu fill Ramon Gombau de Ribelles que consten com a posseïdors del castell i de terres, a més de disposar de quantitats d'or per a compres de ramat cavallí. Al voltant d'Ermengol IV trobem un Pere Ramon de Ribelles que signa com a fidel del comte en diversos documents. La seva baronia comprenia a més a més les poblacions de l'Alzina, Vilalta i Guardiola. El gran castell de Ribelles fou pràcticament refet a l'inici del segle XX i forma un curiós conjunt amb l'església i amb el cementiri, on hi ha una singular capella i un gran panteó per als barons. Actualment es conserva en estat ruïnós.

Castell de Ribelles

Antiga premsa d'oli???

Dreta, ermita i Hostal de Ribelles, casa rural

Ermita Mare de Déu dels Esclopets i carro.

Després de l'ermita, Corriol recte, avall

Esquerra, antic camí de Sanaüja.

Ametller florit

Arribant a Sanaüja

Vistes al turó del castell.

Portal dels Escots