Sanaüja, el castell, el mirador de Rocabandera i la Mare de Déu dels Esclopets. Sanaüja, La Segarra

Ruta curta pel terme de Sanaüja.

Inicio la ruta a la plaça de la vila de Sanaüja (*). Vaig cap els porxos de dalt i em fico al carrer del Morer. Tiro amunt pel segon passatge a l’esquerra fins entroncar amb el carrer que puja i el segueixo cap a l’esquerra. Em deixa a la pista d’accés al castell, que segueixo amunt. Arribat a la cruïlla amb l’indicador, agafo a la dreta. Des d’on hi ha un gran dipòsit circular agafo el corriol que mena a la porta del recinte del castell, sota el seu extraordinari campanar de cinc ulls, tan característic, que identifica sens dubte Sanaüja.
Castell de Sanaüja (*). Entro en el recinte i en surto per l’esquerra de la gran era. Del castell en queden poques restes visibles. Baixo a la pista i la segueixo un tros amunt. Em desvio a l’esquerra i per l’arbreda agafo en baixada l’antic i bonic camí empedrat de Les Escots, que segueix pel Clot dels Noguers.
El deixo a la cruïlla del corriol que puja cap a Rocabandera i me’n hi vaig. És un preciós corriol que va superant diverses feixes amb oliverars. Diverses fermes parets de pedra en sec presenten grans fornícules -ara cegues- i estances amb volta. Alguna presenta espitlleres, la qual cosa pot fer pensar que també s’utilitzaren com a defenses. El paratge és ben pintoresc. A destacar els ferms i ben tallats carreus.
Assoleixo la carena de Rocabandera i arribo al mirador. Grans panoràmiques de la vall del Llobregós.
Segueixo carenejant. A voltes l’evident corriol es perd per algun conreu, però el rastre es pot seguir bé. En una curta depressió des d’on es pot albirar la torre que hi ha carena enllà, deixo aquesta per agafar el camí cap a l’esquerra avall. Seguint el camí carener, no gaire lluny trobaria Ribelles, que deixo per un altre dia menys calorós o que comenci més d’hora.
Poc més de dos-cents metres avall el camí tomba fortament a la dreta, i planerament o en lleugera baixada ressegueix amples bancals d’oliveres. Segueix baixant, fa una ziga-zaga per salvar la costa de les Garrigues i s’ajunta amb una pista bona. Quan la pista tomba a l’esquerra i puja, trenco pel vial herbós cap a la dreta. Bonic tram de camí antic, atalussat per marges de pedra seca.
Arribo al bell indret de l’antic hostal de Ribelles. Per aquí hi passava l’antic camí de Barcelona a La Seu d’Urgell. A tocar de l’edifici del mas de l’Hostal –ara condicionat com a casa de turisme rural- s’hi aixeca l’ermita de la Mare de Déu dels Esclopets, culminada per un campanaret d’un sol ull. Sembla que hom té cura del lloc. El paratge del conjunt és encisador.
Abandono l’indret pel camí ral. Recupero la pista que havia deixat i la segueixo. En un moment donat, sota d’unes alzines, hi ha un pedrís per a reposar sota l’ombra. El paisatge rural en aquest temps (final de Maig) té un encant especial, amb les espigues daurades de lluentor refulgent.
A la propera cruïlla prenc cap a l’esquerra. Alçant la vista es pot albirar el mirador i la bandera. Travesso la rasa del Clot dels Noguers –on comença el camí empedrat de Les Escots- i arribo a Sanaüja per ponent. Entro a la vila pel portal dels Escots i per l’agradable carrer del mateix nom arribo a la plaça Major. A la part de baix hi ha el temple de Santa Maria, hi entro per fer el tafaner i per sentir l’agradable fresca que les esglésies serven, sobretot en temps calorós.
Sanaüja bé val una visita reposada. Els seus carrerons d’estructura medieval (entre els portals destaca el de La Portelleta), cap el sud el pont del segle XIV, i a l’altre costat de la riera, el cementiri, amb la capella de Santa Magdalena.

(*) El municipi de Sanaüja (del basc zani-goia, que vol dir “guardià de dalt”) es troba situat al nord de la comarca de la Segarra, a la vall mitjana del riu Llobregós. El pont medieval (s.XIV-XV) era, antigament, el principal accés a la vila. Es tracta d’una construcció sòlida amb dos arcs de mig punt, mènsules i tallamar, que constitueix un dels exemples mes interessants de l’arquitectura civil de les nostres contrades.
Sanaüja encara conserva la seva estructura medieval i té el centre a la plaça Major, des de la qual s’estenen els carrers fins els límits de la muralla.

(*) El castell s’imposa damunt del turó que domina el poble. Es tracta d’un dels castells mes primerencs de la comarca i els seus orígens es remunten al segle XI. Les restes que avui es conserven evidencien diverses fases constructives La portella fins arribar als segles XVI i XVII, quan el castell fou convertit en palau episcopal. L’any 1583 fou ordenat sacerdot a l’església del castell, Sant Josep de Calassanç. D’aquesta època, és el magnífic campanar de cadireta amb cinc ulls, que va fer les funcions de campanar fins abans de la guerra que provocà la revolta de Franco. L’any 1929 es va construir un nou campanar en un extrem de la plaça, i la seva estructura, amb coronament de ferro, dona una nota curiosa: la seva “modernitat” sembla desafiar l’antic campanar del castell.

Talls d’informació extrets de la Wikipedia i de la pàgina de l’ajuntament.