Sant Agustí de Lluçanès (Can Alou )-Ermita Sant Pau Colomer - Mas Cerdanyons

EL TEXT ES DEL MEU AMIC I COMPANY D´EXCURSIONS JOSEP CASTELLS josepcastells
Avui fem una excursió amb història i patrimoni per la comarca del Lluçanès. El Lluçanès és una subcomarca natural en forma d'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu. Sant Feliu Sasserra és la capital històrica de la sotsvegueria del Lluçanès.

Dins la divisió administrativa de Catalunya és considerada com una subcomarca. No obstant això, la seva gent l'ha sentit des de sempre com una terra amb fesomia pròpia, amb unes característiques geogràfiques i econòmiques molt homogènies, unides per una història comuna.

Oficialment comprèn territoris de les comarques del Bages, del Berguedà i d'Osona. El 4 de novembre de 2011, els municipis d'Alpens, Lluçà, Olost de Lluçanès, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès,Sant Boi de Lluçanès i Sant Martí d'Albars trameteren al Departament de Governació i Relacions Institucionals la proposta de creació de la comarca del Lluçanès.

La demanda que van presentar els ajuntaments va passar tots els tràmits necessaris, però com va passar amb el Moianès, el Departament de Governació va proposar als alcaldes fer un procés participatiu no vinculant. El 26 de juliol de 2015 se celebrà el procés participatiu com a pas previ per tal d'esdevenir comarca oficialment reconeguda, amb un resultat positiu en vuit dels tretze municipis que en formen part. A Sant Agustí de Lluçanès i a Sant Boi de Lluçanès guanyà el no, malgrat que s'esperava que fossin partidaris de la proposta.

En el que ja ha significat un pas més definitiu endavant, el 3 de maig de 2016 la mesa del Parlament de Catalunya va admetre a tràmit la sol·licitud, presentada per tots els grups parlamentaris, per crear la ponència redactora de la proposició de llei de creació de la comarca del Lluçanès. Al 2021 tenia 7.883 habitants.

Municipis que conformen el Lluçanès
Dins la comarca d'Osona: Alpens, Lluçà, Olost de Lluçanès, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars, Sobremunt.
Dins la comarca del Berguedà: Santa Maria de Merlès
Dins la comarca del Bages: Sant Feliu Sasserra.

Comencem l'itinerari a l'aparcament de ca n'Alou del poble de sant Agustí de Lluçanès a tocar de la carretera BP-4654.
Sant Agustí de Lluçanès és un municipi de la comarca d'Osona al nord-oest de la comarca, a la divisòria d'aigües del Llobregat i el Ter, ubicat al conegut collet de Sant Agustí, a 860 m d'altitud.

Als seus vessants neixen el torrent de l'Alou, tributari del la Riera Gavarresa, i el de Cussons o de Sant Quirze, tributari del Ter. El terreny és boscós i trencat, i s'estén vers l'est fins al cim de la muntanya dels Munts (1.059 m alt), partió entre la Plana de Vic, el Lluçanès i el Ripollès. És travessat per la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga, per Borredà i Vilada, de la qual es desprèn el branc que pel collet de Sant Agustí porta a la carretera de Vic a Berga per Olost (que conflueixen prop de Santa Creu de Jotglar. D'aquesta carretera, a l'esplanada de l'Hostal del Vilar, se'n separa la que porta a Sant Hipòlit de Voltregà i a la Plana de Vic, a través de Sant Boi de Lluçanès, i la que va a Lluçà a través de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

El municipi està format per dos petits nuclis de població concentrada: l’Alou, el nucli urbà principal, antigament vinculat a la parròquia de Sant Genís del Pi, on hi ha l'ajuntament i el de Sant Agustí de Lluçanès, al sud del terme. Existeix també un important poblament en disseminat.

El carrer Alou, principal del nucli urbà (l'Alou), sorgí bàsicament durant el segle XVII a causa del pas per aquest indret dels ramats transhumans que hi feien parada. Conserva encara el tipisme de l’arquitectura rural del període barroc. En el mateix carrer, s’hi troba l'edifici de l’ajuntament i, no gaire lluny, l'església de Sant Genís del Pi, que abans de l’any 938 formava una jurisdicció autònoma com un alou independent del domini del castell de Daucastella de Sora. Avui l'església de Sant Genís és sufragània de la de Sant Agustí.

Història
Sant Agustí
La parròquia de Sant Agustí de Lluçanès existia ja el 1095, quan és citada a l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà, com a sufragània seva. L'església fou refeta el segle XI i ampliada amb altres capelles laterals i un portal nou vers el 1731, i es troba a 816 m. altitud, al peu de la carretera de Sant Quirze a Berga, prop del gran mas Grau. El seu terme depenia originàriament del castell de Lluçà i a la fi del segle XIII es constituí com a quadra independent, sota el domini dels cavallers cognominats Santagustí protectors especials del monestir de Lluçà, que la vengueren el 1754; després fou lloc reial. Tenia vuit famílies el 1553, nou el 1686, vint-i-sis el 1782, i 76 cases i 320 habitants el 1860. El 1970 tot el municipi només tenia 169 habitants

L'Alou
L’antiga parròquia de Sant Genís del Pi, prop del mas Casademunt, al nord-est del terme, formava part d’un alou o domini del monestir de Ripoll que s’estenia des de l’Alou a Casa-ramona de Sora. El lloc pertanyia a Ripoll des d’abans del 938. Els homes del Pi gaudien d’autonomia i d’organització civil pròpia, que depenia del paborde de Palau, del monestir ripollès. Avançat el segle XVI es desféu d’aquesta organització, i part de la gent restà sotmesa a Sora i una altra part a Sant Agustí. [...] L'edifici actual de Sant Genís del Pi fou construït al segle XVIII, i el 1878 perdé els atributs parroquials.

Les marques grogues que ens indiquen el camí desapareixen a la masia del Colomer. Però abans d'arribar a n'aquest mas, visitem la capella de Sant Pau del Colomer. Sant Pau del Colomer és una església d'Alpens (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
Sant Pau de Colomer o de Terrades és una petita església molt transformada situada davant el mas Colomer, a uns 50 metres. La capella està precedida per una doble escalinata força monumental. És d'una sola nau i absis semicircular. L'edifici original fou modificat amb alguns elements; es conserven íntegres la nau i l'absis romànic del segle xii. L'absis és llis i només mostra una obertura de doble esqueixada parcialment tapada l'interior. Al mur de migdia s'hi feu la portalada rectangular precedida d'un porxo sostingut per tres columnes de fust octogonal; al costat hi ha la sagristia afegida al segle xix. També fou modificat el petit campanar quadrangular, i l'òcul de la façana de ponent. La nau fou reformada després de 1939, i tot el seu interior fou recobert amb un aplacat de lloses de pedra agafades amb morter de ciment.

Història
El lloc de Terrades apareix documentat el 1074, quan el noble Folc feu donació a Santa Maria de Ripoll d'un mas situat a Terrades, que pertanyia a la parròquia de santa Maria d'Alpens. A partir de 1600 el lloc de Terrades fou substituït pel de Colomer, corresponent al d'un mas proper.

L'església és coneguda des del 1190, per unes deixes testamentàries (apareix altra vegada el 1322 i 1437). Successives transformacions (1737,1887,1947) canviaren l'aspecte originari d'aquesta església, si bé s'ha conservat i assegurat la solidesa del seu edifici.
L'any 1947 Pau Macià i Pons decorà amb pintures l'absis.

Seguim la ruta, ara passem a tocar de les instal·lacions del mas Colomer. El Colomer és un mas proper a Sant Pau del Colomer a mig camí dels nuclis d'Alpens i l'Alou (al terme de Sant Agustí de Lluçanès, Osona). Tot i que la masia Colomer està documentada amb anterioritat al segle xiv, l'actual construcció està datada segons les llindes de pedra durant els anys 70 del segle xviii. La llinda de la porta té la inscripció: MARIA COLOME I GULSA (?) MARIA COLOME I FARERES PERE COLOME SON FILL FRANCISCO COLOME SON FILL 17 IESUS MARIA 70. La llinda de la porta del balcó del primer pis porta la data 1777. Aquesta casa està emplaçada dins de la demarcació de l'antiga vila rural de Tarrades, avui desapareguda. La masoveria, juntament amb la masia Colomer, estan situades dins de la demarcació de l'antiga vila rural de Terrades, avui dia desapareguda. De la mateixa manera que el mas, està documentada de l'època medieval, però la construcció és posterior.

Arquitectura
La masoveria aprofita construccions antigues però ha estat modificada des de principis del segle xx. El primer paller del mas és del segle xviii i ha estat reformat.

L'edifici principal del Colomer és de planta rectangular i teulada a doble vessant. La façana presenta una disposició en tres pisos molt regular, ordenada en planta baixa, pis i golfes, i amb tres nivells d'obertures. les portes tenen llinda i muntants de pedra, i les finestres llinda, muntants i ampits que sobresurten lleugerament de la línia de façana. L'obertura central del primer pis és un balcó.

Les façanes laterals i posterior han estat reformades afegint-hi obertures acabades en amplis arcs de mig punt a l'altura del primer pis, arrecerada la lateral sota una estructura porxada que arrenca del mateix mur.

A la canalera que recull l'aigua de la teulada, hi han unes gàrgoles en forma de cap de drac, fetes de llauna.

La masoveria, situada davant de la casa, està formada per dues construccions adossades; la primera és de planta rectangular, amb el teulat a quatre vessants amb porxo de teulat únic en un dels dos costats; la segona -també rectangular- té el teulat a doble vessant. Les dues construccions estan col·locades en forma d'L, i estan fetes amb pedres irregulars i poc morter. Son de dos pisos amb un porxo a cadascun dels extrems i unes golfes a la part del teulat a quatre vessants.

Les dues pallisses ubicades a la dreta de la casa són de planta rectangular i coberta a dues vessants. La primera està distribuïda en planta i pis; els murs són de pedra irregular i morter, amb quatre obertures a la façana; les inferiors -avui cobertes amb portes correderes- son rectangulars, mentre que al nivell superior una s'obre en arc de mig punt i l'altre és rectangular, amb una llinda de fusta. En el lateral dret hi ha una finestra allargada i una porta lateral.

En la segona pallissa , el mur, fet de pedra i poc morter, cobreix les façanes dreta i posterior, té una gran porta a la façana davantera i una obertura gran a la façana esquerra. Aquesta obertura té la peculiaritat d'estar feta amb bigues de fusta i d'aguantar el llarg de la teulada només amb l'ajut de tres pilars d'obra.

El reixat de la porta de ferro, està fet amb dues batents que es mouen a partir de dos pilars de pedra. Les portes estan fetes amb un motiu reixat central, amb un element lobulat al mig, i dues volutes entrellaçades al voltant. Per la part del darrere de cada un dels batents, hi ha una retícula de motiu octogonal. El reixat de la porta de ferro ha estat construït per Joan Prat, ferrer d'Alpens que també va construir l'estàtua d'en Manelic a la vila d'Alpens.
Sobre cadascun dels pilars que sostenen la porta, hi ha un drac de ferro que aguanta una teia.

A l'esquerra seguim una pista que va fins a la riera gavarresa, per un terreny argil·lós amb signes evidents d'haver patit una forta erosió. Voltem el Puig de les Aigues, passem per un petit salt d'aigua, hem d'anar en compte amb les tanques electriques que tanquen els prats perquè el bestiar no s'esgarrii. Més enllà trobem un gran forat, sortim a la pista que seguirem fins a Cerdanyons.

El molí de Cerdanyons està situat a tocar de la riera Gavarresa, a l'est de Cerdanyons i a l'oest del Colomer, masia que pertany al terme municipal d'Alpens. Es tracta d'un molí en ruïnes, del que es conserva únicament alguns murs de l'edifici, molt enrunats i parcialment coberts de vegetació. Els murs són de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i en algunes parts s'observen ampliacions i reformes amb obra vista. L'alçada màxima conservada és lleugerament superior als dos metres i la única obertura que s'ha conservat, situada a l'extrem sud, es troba emmarcada amb maó. Just al costat del molí, la riera forma un petit salt amb un gorg a sota. El molí de Cerdanyons es troba documentat en l'amillarament de 1862.

Cerdanyons és un mas al terme municipal de Lluçà, però molt més proper al nucli d'Alpens que a qualsevol altre del seu terme.

Masia
Edifici amb elements barrocs de planta rectangular allargada construït en diverses fases d'ampliació lateral, i a partir del qual s'han adossat altres edificis originàriament corts, avui inutilitzats.

La part més antiga era una casa de teulat a doble vessant lateral; a la porta d'entrada es conserven les llindes de pedra amb la data 1669. La façana primitiva tenia planta, pis i golfes amb totes les obertures envoltades de pedra. A aquesta construcció se li va adossar un allargament de la mateixa alçada amb quatre arcades de mig punt fetes de maó en cadascun dels dos pisos. La data que es conserva en una de les llindes de la part antiga de la casa és 1669, tot i que la masia de Cerdanyons està documentada abans del segle xiv.

Pallissa
La pallissa a la vora de la masia, compost de dos cossos de planta rectangular, el principal dels quals té teula a doble vessant amb una de les ales allargades el doble que l'altre.

La segona construcció és a la part del darrere de la primera i té el teulat sols a una vessant. L'ordenació de la façana és irregular, amb escala i porta central, porta ampla que serveix de garatge a mà esquerra, i petita porteria a mà dreta. A la part del darrere sols hi ha una petita finestra. La tipologia de la construcció i la datació de la casa de Cerdanyons, la qual està just al costat, fan que la pallissa es pugui considerar dels segles xviii i xix.

Farem la tornada per la mateixa pista que va paral·lela a la carretera d'Alpens i que cal creuar, ens portarà novament a ca n'Alou i el punt de sortida.

Informació extreta de la Viquipèdia i de https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ca-nalou-ermita-sant-pau-colomer-mas-colomer-cascada-moli-y-albergue-cerdanyons-58494400