Sant Agustí des Vedrà - Festival Club - Benimussa - Puig d'en Lluc

CAT/ESP

Començam davant l'església de Sant Agustí i agafam el camí habitual per anar cap al Festival Club, alternant camins i carreranys. El darrer tram de pujada cap a l'antiga sala de festes del Festival Club (oberta al 1969 i tancada uns anys després) és el punt més exigent de la ruta. Després d'inspeccionar la ruïna del Festival Club (km. 2,7), ara el paradís dels graffiteros, continuam per un camí que deixam a mà dreta per un carrerany, connectant amb un camí que duu a unes vivendes i que té molt bones vistes de Benimussa (km. 3,6).

El camí baixa contundentment i abans d'agafar un dels ramals del camí asfaltat de Benimussa es va per un altre camí que passa per davant d'un aljub (km. 4,2). Després d'un breu tram de carretera, sí que es va per un camí ample que es deixa a mà dreta per un carrerany (km. 5,2). Del km. 5,9 al 6,5 es va per asfalt. El camí segueix sent de terra però després s'agafa un carrerany per enmig d'un parell de finques fins arribar a la carretera de Sant Josep. Molta atenció a l'hora de creuar.

S'agafa un carrer que, incomprensiblement, està tallat per una tanca i s'ha d'anar per enmig del bosc fins trobar un punt per on passar (km. 8,5). Ràpidament es va per un bosc on es veuen moltíssimes variants però lo important és la orientació general. Del km. 9,3 al 10,5 es va per asfalt però amb poc trànsit. Quan el camí asfaltat ja veu una casa, es deixa per un carrerany a mà dreta prop d'unes canyes. Es creua una paret de pedra caiguda i ja s'agafa un carrerany lateral del Puig d'en Lluc, prop de l'Institut de Sant Agustí. El carrerany passa a ser un camí ample, es torna a creuar la carretera de Sant Josep i ja es va còmodament en una suau pujada al punt de sortida.

Ruta que qualifico de moderada perquè va fer molta calor, en circumstàncies normals podria ser catalogada de fàcil amb només la única dificultat de la pujada al Festival Club. Alguns carreranys varen ser novedosos per mi (tots ben marcats).

Ruta realitzada amb l'Associació Desorientats d'Eivissa (Facebook).

++++++++++++++++++++++++++++++
Empezamos en la iglesia de Sant Agustí y tomamos el camino habitual para ir hacia el Festival Club, alternando caminos y senderos. El último tramo de subida hacia la antigua sala de fiestas del Festival Club (abierta en 1969 y cerrada unos años después) es el punto más exigente de la ruta. Después de inspeccionar la ruina del Festival Club (km. 2,7), ahora paraíso de los graffiteros, continuamos por un camino que dejamos a mano derecha por un sendero, conectando con un camino que lleva a unas viviendas y que tiene muy buenas vistas de Benimussa (km. 3,6).

El camino desciende contundentemente y antes de tomar uno de los ramales del camino asfaltado de Benimussa se va por otro camino que pasa por delante de un aljibe (km. 4,2). Después de un breve tramo de carretera, sí se va por un camino ancho que se deja a mano derecha por un sendero (km. 5,2). Del km. 5,9 al 6,5 se va por asfalto. El camino sigue siendo de tierra pero después se toma un sendero por en medio de un par de fincas hasta llegar a la carretera de Sant Josep. Mucha atención a la hora de cruzar.

Se toma una calle que, incomprensiblemente, está cortada por una valla y se debe ir por en medio del bosque hasta encontrar un punto por donde pasar (km. 8,5). Rápidamente se va por un bosque donde se ven muchísimas variantes pero lo importante es la orientación general. Del km. 9,3 a 10,5 se va por asfalto pero con poco tráfico. Cuando el camino asfaltado ya se acerca a una casa, se deja por un sendero a mano derecha cerca de unas cañas. Se cruza una pared de piedra caída y ya se agarra un sendero lateral del Puig d'en Lluc, cerca del Instituto de Sant Agustí. El sendero pasa a ser un camino ancho, se vuelve a cruzar la carretera de Sant Josep y ya se va cómodamente en una suave subida al punto de salida.

Ruta que califico de moderada porque hizo mucho calor, en circunstancias normales podría ser catalogada de fácil con sólo la única dificultad de la subida al Festival Club. Algunos senderos fueron novedosos para mí (todos bien marcados).

Ruta realizada con la Asociación Desorientats d'Eivissa (Facebook).