Sant Alís per Canal de l’Embut, Feixants del Montsec, SerratAlt, Canal de l’Osca, RoureCalafí, Santuari Colobor i Cova Rosell

Magnífica ruta amb dosis d’aventura per la Vall d’Àger (Noguera) en la que desprès d’una feixuga aproximació remuntarem la Canal de l’Embut per uns passos equipats amb cadenes desprès i resseguirem l’espectacular lleixa dels Feixants del Montsec fins assolir el cim de Sant Alís (1676m), punt culminant del Montsec d’Ares i gran mirador de la contrada. A partir d’aquí iniciem un llarg i panoràmic tram carener molt a prop dels estimballs que formen les cingleres que ens portarà a assolir els cims del Cap del Ras (1665m), el Serrat Alt (1636m), el Tossal de l’Osca (1521m) i diversses cotes secundàries. Acabat el tram carener davallarem per la costeruda Canal d’Osca i acabarem de tancar el cercle veient el magnífic Roure de Calafí (monumental) i un corral troglodític, resseguirem el Barranc de l’Obaga i visitarem el Santuari de la Mª de Déu de Colobor (s.XVI) i l’habitatge troglodític de la Cova d’en Rosell. La ruta deixarà ben satisfets a aquells amb esperit aventurer que els hi agraden els entorns durs i feréstecs, però pot ser una ruta de “mala petja” per gent que està acostumada a anar sempre per senders fressats i senyalitzats.

***RESSENYA: Ruta realitzada el 24-03-2021. Arribats a Àger prenem la pista asfaltada que puja Coll d’Ares. Desprès d’uns 11km aproximadament trobem un trencall senyalitzat on anem cap a “Ermita de Colobor” tot agafant una pista de terra a la dreta (senyals GR). La pista a dia de fer la ruta està en un estat prou bó (no té grans sotracs) però a trams està una mica asilvestrada. Poc abans d’arribar a l’esmentada ermita, a l’alçada d’un marcat revolt de la pista, trobem una explanada al costat d’una construcció-cabana i uns ruscos d’abelles on aparquem. Iniciem la caminada anant cap a la cabana, des d’on anem al N per un rastre de senda que travessa les antigues feixes fins arribar de seguida a tocar de les parets rocoses. Aquí seguim uns senyals blaus i fites que marquen una senda que comença a pujar tombant ràpidament al NO tot resseguint el llit d’una torrentera. Ben aviat deixem el llit de la torrentera i seguim un corriol-senda (senyals blaus i fites) que continua remuntant deixant la torrentera a la nostra dreta. Tot seguit entrem en un plantat de pins i seguim amunt en forta pujada (N/NO, senyals blaus i fites) fins acabar sortint a una pista circulable. Ara toca el pitjor tram de la ruta… tal com sortim travessem la pista i enfilem (N) el barranc-torrentera que baixa de la Canal de l’Embut, en forta, relliscosa i feixuga pujada, avançant dos passos i retrocedint un...jo e pujat pel vessant esquerra de la torrentera (es veien evidents rastres de pas), però es una mica “fes-to com vulguis” (en aquest tram són molt ùtils els bastons). Desprès de pujar uns 90m de desnivell des de que em travessat la pista (aquests 90m de desnivells són els pitjors) anem a creuar la torrentera i aviat apareix una difusa senda (fites) que remunta ara pel seu vessant dret (N) i ens acaba portant fins l’inici de la Canal de l’Embut, on trobem un pas equipat amb cadenes. Superat el pas equipat (amb un tram força dret i un altre en pas lateral) ja entrem dins de l’ample i espectacular Canal de l’Embut, que com el seu nom indica forma una mena d’embut tancat per les imponents cingleres. Seguim amunt (N, fites) per una senda prou evident que s’enfila per les graonades rocoses fins trobar un nou tram equipat amb cadenes, aquest més llarg i també força dret (pero no vertical del tot). Un cop superat aquest tram equipat amb cadenes i ubicats gairebé a sota de les imponents i verticals parets deixem de remuntar la Canal de l’Embut i prenem un corriol prou clar a l’esquerra (O, fites) que de seguida ens porta a començar el magnífic recorregut dels Feixants del Montsec. El corriol (O, fites) transita per un marcat feixanc que fa una espectacular travessa ascendent de les cingleres, d’inici per un feixanc força ample i desprès amb trams més estrets, però al meu parer en cap moment e tingut sensació d’exposició. Sempre per aquest feixanc anem travessant canals, collets i raconades, fent breus puja-baixa i sempre a tocar de les parets i gaudint de bones vistes. Gairebé quan ja hem fet ⅔ parts del recorregut del feixanc encetem l’ùltim tram faldejant una impresionant i vertical paret fent un traçat quasi horitzontal (aquest tram final de lluny sembla més del que en veritat és) que de seguida ens porta a sortir a la linia carenera. Obviem la pista que ressegueix la carena i anem a l’O molt a prop dels estimballs de les cingleres (terreny obert on podem escollir per on anar) fins arribar ben aviat al punt culminant del Montsec d’Ares, el cim de Sant Alís (1676m), coronat per un vértex geodèsic i des d’on gaudim d’una molt bona panoràmica. Des del cim seguim la pista carenera que surt a l’E, de seguida la pista es decanta pel vessant N de la carena, passant un xic per sota d’una primera antena. Passada aquesta primera antena prenem una senda (fites) a la dreta que tot seguit ens deixa al capdamunt d’una cota secundària (1669m), des d’on seguim a l’E prop dels estimballs de les cingleres tot voltant una altre antena. Passada l’antena davallem per la senda (E, fitespas de los-) a prop dels estimballs fins el marcat coll del Pas de l’Òs. En aquest coll tornem a obviar la pista i pugem a l’E sense senda definida (terreny obert) i a prop dels estimballs fins coronar de seguida l’indeterminat cim del Cap del Ras (1665m), coronat per diversses antenes. A partir d’aquí continuem a l’E per una suau carena herbada, a prop dels estimballs, sense una senda definida (terreny obert) i sempre gaudint de bones vistes fins arribar a una altre antena o repetidor (més petita que les anteriors). Des d’questa petita antena el terreny esdevé una mica més pedregós i la senda que portem esdevé un corriol més clar que comença a davallar (E, fites) tot carenejant fins la zona oberta i herbada del Pas del Feixant de les Àligues, on trobem un característic cotxe desvallestat des de fa una pila d’anys. Continuem carenejant a l’E (fites) gairebé de pla per terreny obert i aprop dels estimballs fins arribar a la poc evident cruïlla de camins de la Collada de Colobor, des d’on seguim un corriol prou clar (E, fites) que comença a remuntar de nou encetant el tram de carena resseguint el Serrat Alt. Desprès d’un primer tram més “per dins” el corriol es dilueix una mica i ens apropem (SE) de nou als estimballs de les cingleres, on un rastre de senda les va resseguint (E) per dalt fins arribar de seguida al Pas Nou. Continuem carenejant (E) a tocar dels estimballs i gaudint de les vistes, fent lleugers “puja-baixa” que ens fan passar per un parell de cotes secundàries (1629m i desprès 1632m) abans d’arribar al punt culminant d’aquest Serrat Alt (1639m), cim que dóna entrada al Feixant de Cardet. Des del cim tenim dos opcions: baixar pel Feixant de Cardet (que vaig fer fa uns 10 anys) o acabar de fer la carena fins el Tossal de l’Osca…com aquest tram de carena fins el Tossal de l’Osca encara no el coneixia finalment em decideixo per acabar la carena, tot i que si tornès a fer-la molt probablement baixaria pel Feixant de Cardet… Des del Serrat Alt continuem carenejant (E) tot davallant suaument, gairebé sempre a tocar dels estimballs i amb un tram de carena més herbat (per ser el Montsec…) que aviat ens deixa en una poc destacada cota secundària (1605m). A partir d’aquí davallem (E) una mica més marcat per terreny força herbat encara, deixant a la nostra esquerra els prats del Ras de Moror fins que més endavant fem una breu pujadeta que ens porta a coronar l’ùltim cim del dia, el Tossal de l’Osca (1521m), un cim poc destacat sobre la carena però, com tot el recorregut carener, amb una excel·lent vista. A partir d’aquest cim la carena si que es decideix a baixar, ara una carena més ample e indefinida i seguint un rastre de senda (E, fites) que baixa per terreny herbat i pedreres. Més avall, alrededor de la cota 1430m, comença a aparèixer més vegetació i la baixada es fa una mica més feréstega i de mala petja, amb tot la senda té fites prou abundants que fent un traçat més sinuós ens acaba baixant fins el poc definit collet del Pas de l’Osca. Aquí donem per acabat el llarg tram carener i cal buscar l’entrada d’un corriol (fites) que comença a davallar costerut i sinuós al S per la Canal de l’Osca entre mates de boix. Desprès passem per un teix ben maco i el corriol (fites) continua avall en forta baixada per un espès alzinar amb boix. Més avall deixem enrere el bosc i el corriol davalla més directe (S, fites) per terreny obert i pedregòs-tarteròs, de fet podem baixar “derrapant” per una llengua de pedres petites que aviat ens porten a abastar una pista. Prenem aquesta pista a la dreta (O) i en lleugera pujada tot faldejant les cingleres del Montsec i, quan portem poc més 1.5km fet per la pista, ens desviem a l’esquerra (S) tot travessant un camp per veure el magnífic Roure de Calafí, catalogat com a monumental. Vist el roure reprenem la pista que portàvem (O) i la seguim uns 0.5km més, fins un punt on prenem un rastre de senda a l’esquerra (SO/O) que travessa un camp, d’inici poc evident. De seguida però, abastem un camí de roderes que seguim a l’O, passant tot seguit pel Corral del Calafí i desprès continuant el camí a l’O fins acabar de voltar els camps de l’esmentat corral. Acabats els camps travessem un pas cadenat i seguim a l’O per un camí atrotinat que s’endinsa en un bosc plantat de pins i va davallant suaument per una zona d’antigues feixes. Poc més endavant el camí esdevé un sender que continua davallant (O, fites), desprès se’ns incorpora per la dreta una senda i seguim el nostre corriol, que fa uns pocs metres més a l’O i tot seguit tomba al S/SO davallant una mica més marcat i sinuós. Al poc d’encetar aquesta baixada més marcada ens desviem momentàneament a l’esquerra (SE) per visitar les ruïnes d’un corral troglodític que aprofita les parets d’un cingle i desprès reprenem el corriol que portàvem (SO, senyals verds i fites), que continua davallant dins del bosc resseguint el Barranc de l’Obaga de la Tossa. Més avall, tot just quan tenim que travessar el barranc, trobem una bifurcació senyalitzada (senyalització “rústica” amb pintades a les roques) on anem cap a “Colobor” pel sender de la dreta (senyals verds), sender que travessa el barranc i s’allunya d’aquest encetant una pujadeta a l’O que va travessant el vessant de la muntanya fins desembocar en una pista secundària. Prenem aquesta pista en la direcció que portem (O) i tot seguit arribem al Santuari de la Mª de Déu de Colobor (s.XVI), ubicat al N de la destacada Roca de Colobor. Tot i que el santuari està d’empeus, l’estat de conservació es força dolent i el vandalisme a fet de les seves (pels voltants del santuari n’hi ha un munt d’ampolles de cervessa, vi i d’altres begudes d’alta graduació…). Des del santuari seguim el fressat sender per on transita el GR-3, inicialment pujant al N, poc més amunt el sender travessa una pista i continua amunt (NO, senyals GR) fins arribar a la Cova d’en Rosell, un habitatge troglodític ben interessant que aprofita l’abric natural d’una gran balma. En aquest habitatge troglodític fa uns anys van començar a fer obres, sembla que per fer-lo una mena de petit hotel o allotjament rural, però es van parar les obres quan quedava ben poc per acabar. Des de la Cova d’en Rosell seguim el sender (GR) pujant un xic més tot tombant al S i de seguida arribem al punt d’inici.

***NOTA: Técnicament cal superar un parell de trams equipats amb cadenes en la Canal de l’Embut (molt drets però no verticals del tot) i en el tram posterior resseguint els Feixants del Montsec trobem alguns passatges penjats i lleugerament aeris (aquestes “dificultats” són fàcils per gent habituada a aquests menesters però poden ser difícils o perillosses per gent poc experimentada -més info en la Ressenya-). En quant als camins, alguns trams de camí poc definit, sobretot des de l’inici de la ruta fins entrar en la Canal de l’Embut (aquí hi ha un breu tram molt dret i de mala petja en l’aproximació a la Canal de l’Embut -són uns +100m de desnivell on són molt ùtils els bastons) i també camí poc definit en el tram resseguint les carenes i estimballs dels cingles (aquest tram en general per terreny obert i de prou bon fer on podem escollir per on anar -més info en la Ressenya-). Les nomenclatures utilitzades són les del mapa “Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies” de l’editorial Piolet.

***ALTRES RUTES PER L’ESPAI D’INTERÈS NATURAL DEL MONTSEC:

-“Sant Alís pel Camí Ral, Coves del Padró, Lladre i Dues Boques i l’Obaga del Feixal Peraure desde Sant Esteve de la Sarga”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-alis-pel-cami-ral-coves-del-padro-lladre-i-dues-boques-i-lobaga-del-feixal-peraure-desde-sant-62003076

-“Castell de Sant Llorenç i Ermita de la Pertusa per 3 Ferrades (Teletubbies, Olmo-Soler i Urquiza-Olmo) i el Camí d Mont-rebei”
es.wikiloc.com/rutas-via-ferrata/castell-de-sant-llorenc-i-ermita-de-la-pertusa-per-3-ferrades-teletubbies-olmo-soler-i-urquiza-olmo-55873019

-“Tossal de Mirapallars i Roca Alta per 4 Graus (Paús, Roca Alta, Ramader i Ample) i Dólmens Lloella del Llop dsde Ermita Meià”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/tossal-de-mirapallars-i-roca-alta-per-4-graus-paus-roca-alta-ramader-i-ample-i-dolmens-lloella-del-69375276

-“Vall d’Àger: Castells de Cas i Oroners (troglodític) i Ermites d StaEugénia, StJaume, StPere, Remei (troglodítica) i Trinitat”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/vall-dager-castells-de-cas-i-oroners-trogloditic-i-ermites-d-staeugenia-stjaume-stpere-remei-troglo-73320554

-“Puig Millà per Corrals del Peraire, Cova del Biot, Barrancs del Rei i de l’Horta, Los Corrals i el Camí dels Petrolers”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puig-milla-per-corrals-del-peraire-cova-del-biot-barrancs-del-rei-i-de-lhorta-los-corrals-i-el-cami-119741305

-“Tossals de la Torreta i Mirapallars per St Salvador del Bosc, Forat del Gel, Portella Blanca, Cova Peladet i Llau de la Coma”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/tossals-de-la-torreta-i-mirapallars-per-st-salvador-del-bosc-forat-del-gel-portella-blanca-cova-pel-138871523