Sant Amanç - Puig Gros - Collet de la Mare de Déu - Les Comes ( VIII trobada Wikilocquerus 2022)

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Com ja ens te acostumats el Capità Haddock (per aquestes dates) i en col·laboració amb d’altres companys, de dur a terme una trobada (i com ell sempre molt bé assenyala), de caminants inscrits al wikiloc, amb la idea de conèixer aquells que tant sols sabem pel seu nom d’usuari. Sent també aquestes trobades, el mitjà per retrobar-nos amb altres companys de trescada de edicions anteriors que malauradament ens veiem ocasionalment o any rere any.
L’any passat no es va poder realitzar per culpa del covid i aquest any també amb pandèmia, s’ha acomplert en petit comitè per motius evidents. Esperem, i per el bé de tots, que per la propera edició aquest tema s’hagi normalitzat.
Aquesta trobada a anat a càrrec d’en Xavier de Bas, en Salvador i altres companys de la seva colla, que ens han preparat una ruta plena de punts d’interès, tant arqueològics com panoràmics per la zona de Sant Feliu de Guíxols...Felicitats Xavier i companyia, per la sensacional tasca realitzada i pel bon rotllo que despreneu!. I a l'Associació Ardenya Patrimoni i Natura de Sant Feliu de Guíxols, per arrodonir el dia amb la preparació de la logística a Sant Amanç, amb la col·locació de cadires ,taules i barbacoes per fer un gran dinar de pícnic que desafortunadament no vaig poder gaudir. I no em puc oblidar dels famosos “callós del sogre”...brutals!!, malgrat que tants sols vaig fer un petit tastet.
De la ruta...sortim de l’ermita de Sant Amanç amb molt bona zona d’aparcament, caminem per alguns carrers de la urbanització de Sant Amanç, i ens dirigim cap a la riera de les Comes que ens queda un xic per sota. Passem al costat del Molí de Vent de les Comes, molí que servia per treure aigua del freàtic de la vall de les Comes o de Mascanada. Primer amb l'energia del vent i després amb una bomba elèctrica. Un tram més endavant el camí ens fa passar al costat del mas de Cal Almar, convertit en la casa/museu Rat Penat on l’artista local Josep Almar (Rat Penat), un polifacètic personatge que ha fet del museu el sentit de la seva vida. Si teniu desig de visita’l, hi trobareu pintures, moltes eines, estris, muntatges amb peces de rebuig, màquines que ha creat i que funcionen, una col·lecció de vaixells, maquetes de tot tipus, baldufes, figures i objectes irreverents, frases impactants, miniatures, escultures interiors i exteriors, molts i molts petits objectes d’elaboració pròpia que s’exhibeixen en tots els espais, tot en un “cert desordre ordenat”.
Seguim camí i ara si, travessem la riera de les Comes a la alçada del mas Panarro i de Can Damià i fem una petita parada, remuntant un tram de bosc, per visitar un diminut pont que han refet en Salvador i els seus companys. Tornats al camí, enfilem cap a munt i ens dirigim al Coll de Portes, abans passem per la finca de Can Miralls, delimitada per una gran tanca des de on podem admirar a la llunyania, el majestuós Pi de Can Miralls (no fa gaire temps encara es podia anar a visitar). Seguim ara un sender dins una sureda que transcorre a un pla superior de la carretera GI-682 (Sant Feliu-Tossa de Mar) i equipat amb baranes de protecció i que finalitza al citat Coll de Portes.
Del Coll de Portes (pal indicador) ens dirigim fins el Pla de ses Mòdegues i un xic més enllà un tram empedrat de camí on trobem un senyal que ens fa saber que som en un camí Romà. Al costat comença la part més interesant de la ruta, descobrim les singulars ‘‘geoformes’’ que presenta la roca mare del massís (doms, torres, coves…). Algunes d’aquestes estructures naturals, han estat utilitzades amb caràcter funerari (paradolmens), pels primers pobladors prehistòrics, fa uns 4.500 anys.
Un corriol molt costerut ens durà fins el cim del Puig Gros, tram de difícil caminar pel desnivell i en el que anirem descobrint aquestes singulars formacions rocalloses de granit...La cova de la Costa d’en Cirera, que té forma de corredor amb obertura pels dos costats i que alguns vàrem fer la descoberta, la cova o paradolmen del Turó de l’Àliga o la Roca de l’Àliga. A part del valor geològic, aquestes curioses formacions sumen un gran valor estètic en combinar-se amb la vegetació
El Pla de l’Ou ens proporciona un petit respir abans de arribar al cim del Puig Gros, ple d’antenes de telecomunicacions. Gaudim de unes impressionant vistes de 36º graus sobre la costa i l’interior. Fem les fotos pertinents i seguim la marxa per un viarany amb força pendent de baixada que fineix al Collet de la Mare de Déu, on fem parada per esmorzar.
Un cop refets, seguim corriol dins la Serralada de les Comes on trobem altres singulars formacions rocalloses com la Cova del Camí Romà, poc coneguda perquè fins fa poc l’indret es trobava molt embardissat, la roca com la de la Costa d’en Cirera, també té forma de corredor amb obertura pels dos costats i que també vàrem explorar, després passem per la Pedra Cavallera i un xic més avall el paradolmen del Mas Assols, al costat de la barraca de les olles, una antiga cabana de pastor construïda en pedra que tenia unes olles encastades a les parets.
Després d’una estona de baixada, passem al costat del Mas Assols i arribem de nou a la riera de les Comes, seguim per les barraques del Camp d’en Ralet, les runes de Cal Nano i per fi, l’ermita de Sant Amanç, on donem per finalitzada aquesta interesant ruta.
Ens acomiadem de la trobada amb aquell tastet dels “callós del sogre” que tant èxit varen tenir i amb la il·lusió del nou retrobament.
Salut i bones caminades!!