Sant Amand des de Bruguera

Puig de Sant Amand (1851 m).
Introducció
Sempre que hi ha un cim mediàtic, n'hi ha un altre d'ignorat. Aquest fet és inevitable i totalment injust. El cim mediàtic de la zona és el Taga i l'gnorat és el Puig de Sant Amand (o Sant Amanç). És cert que el Taga té una sèrie d'ingredients que fan que sigui molt popular: és fàcil, té bones vistes i supera els 2000 metres. El Puig de Sant Amand també té vistes (tot i que no ho sembli) i també és fàcil si s'ataca des de Coll de Jou. Però si es puja des de Sant Julià de Saltor, a més a més és divertit.

La ruta que he fet surt del poble de Bruguera i s'enfila per camins de gran bellesa fins al Coll de Saltor. Des del coll m'he permès la llicència de fer una escapada al Turó de Corones (1515 metres). De tornada al coll es passa per Sant Julià de Saltor i s'enfila directe fins a la Serra de Sant Amand. Cal dir que és una pujada directe, sense contemplacions, a través d'un corriol que va guanyant alçada ràpidament fins al punt culminant de la serra, el Puig de Sant Amand (1851 metres). La baixada del cim l'he fet per la cara nord fins al Coll de Jou i la part final de l'itinerari segueix el camí que va del mateix Coll de Jou fins a Bruguera.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Bruguera (1172 metres)
Punt d’arribada: Bruguera (1172 metres)
Horari: 4 hores 15 minuts
Cims: Turó de Corones, 1515 metres
Puig de Sant Amand (o Sant Amanç), 1851 metres
Distància: 13,1 km
Desnivell acumulat: +1043 metres
Material: En condicions hivernals poden ser necessaris els grampons, sobretot al descens del Puig de Sant Amand fins al Coll de Jou, ja que es fa per la cara nord de la muntanya.
Dificultat: Mitjana. El desnivell acumulat és important i en condicions hivernals cal posar atenció a la xemeneia que hi ha a la part final de l'ascens al Puig de Sant Amand. Fora d'aquesta època aquest tram no té cap complicació.