Sant Aniol d'Aguja

Del Pont de Valentí al Salt del Brull. Retorn pel Salt de la Núvia
Us proposem la visita a un dels indrets més bonics de l’Alta Garrotxa, a tocar del Vallespir: la vall de la riera de Sant Aniol. Passarem per paratges i gorgs bellíssims on la natura combina feliçment abruptesa i exuberància. Visitarem l’ermita de Sant Aniol d’Aguja i encara, aigües amunt, ens engorjarem fins a l’idíl•lic Salt del Brull.
Per retornar dues opcions: Pel Salt de la Núvia, on gaudirem d’una perspectiva a vol d’ocell de tota la contrada i, si encara volem allargar-ho una mica més, pujarem a Talaixà. (polseu aquí per veure el track).
Tot i que és una vall tancada i abrupte ens adonarem que havia estat molt habitada: ponts, molins, hostals, carboneres, masos escampats arreu, camins antics i graus treballosament guanyats a la roca. Racons curulls d’història i llegendes que, reculant en el temps, ens recorden el pas de bosquerols, carboners, traginers, militars, contrabandistes i bandolers. Paratges d’una especial bellesa descrits acuradament per Marià Vayreda a la seva novel•la “La Punyalada” quina acció s’emmarca en aquestes contrades.
Els camins son ben fressats i senyalitzats. No hi ha dubtes d’orientació ni passos complicats. Però creuarem diverses vegades la riera a gual i això comporta mantenir l’equilibri amb la possibilitat d’acabar de peus –o de cul– a l’aigua.
Qualsevol època de l’any és bona per anar-hi, tot i que a l’estiu el tram de la riera és molt concorregut per banyistes. Si el temps acompanya, no us oblideu el banyador i la tovallola. Refrescar-nos amb un bon bany als seus gorgs, serà un al•licient afegit.

Accés
Entre Castellfollit de la Roca i Sant Jaume de Llierca, cal prendre el trencall cap a Montagut i un cop allí, desviar-nos per la GIV-5231, estreta carretera que mena a Sadernes. És obligat aturar-nos i visitar el pont romànic de Llierca. Carretera amunt arribem a Sadernes i desprès de 2,5 quilòmetres de pista, comencem a caminar a l’alçada del Pont d’en Valentí. Entre Sadernes i el pont trobem diversos espais habilitats per a deixar-hi el vehicle,però hi ha restriccions de pas els caps de setmana i diàriament entre juliol i setembre. En aquest cas deixar el vehicle a l'aparcament de Sadernes.

Pont de Valentí (340 m, rètol i corriol a l’esquerra que hi baixa). Bonic pont romànic ben restaurat. No cal baixar-hi. Marxem pel camí carreter vers el N. Deixem a mà dreta el corriol (rètol) al Cingle de les Cabres i al Bassegoda per Sant Feliu i poc més enllà, quan la pista es bifurca, rebutgem el ramal de la dreta que puja a Sant Feliu i el Pla de Sant Agustí.
Per unes bones passeres travessem la riera a gual, rebutgem un ramal a l’esquerra i continuem, pista enllà pel marge dret. Vora el camí abastem les ruïnes primer de la Farga i més endavant del Molí de Riu.
Poc més enllà abandonem la pista per un corriol senyalitzat a mà dreta (gran plafó dedicat a l’ermita i l’aplec de Sant Aniol). A partir d’aquí seguim senyals verd i taronja. Creuem de nou la riera a gual, aquest cop per passeres no tant còmodes i, marge esquerra enllà, atenyem el Gomarell.

El Gomarell (357 m)
Resclosa per a la captació d’aigua de boca (bany prohibit). Al marge dret queden les Planes de la Muntada i el mas homònim. Superem la resclosa i marxem pel camí excavat a la pedra pel marge esquerre (dreta en el sentit de la marxa).

Gorja del Citró (395m)
A l’entrada d’aigües d’un bonic gorg, passem de nou al marge dret per una sòlida passarel·la i continuem pel camí obert a la pedra fins que, poc més amunt, ens cal reprendre el marge esquerre creuant de nou la riera a gual.
Deixem sobre nostre, a la dreta, el Prat on hi ha les ruïnes d’un mas i atenyem una cruïlla de camins.

El Prat, Coll del Molí (430m)
Diversos rètols indicadors. Per l’esquerra ve el camí de Sant Aniol (GR-11) que continua per la dreta cap Albanyà pels colls Roig i de Principi (accés al Bassegoda). També per aquesta banda marxa un camí que, pel Collet de Clarioles, puja a Ribelles o la Comella.
Continuem pel marge esquerre fins a una cruïlla, tant per un ramal com per l’altre anirem a parar al mateix lloc. Pel de l’esquerra però, passarem prop de les ruïnes del que fou el Moli de Sant Aniol.
Més enllà albirem a l’altre marge l’àbsida de l’ermita. Aviat deixem un corriol a mà dreta (un altre accés al Collet de Clarioles que farem servir si optem per pujar a la part superior del Salt del Brull) i per una sòlida passarel·la ens plantem a Sant Aniol.

Sant Aniol d’Aguja (445m)
Dit també Sant Aniol d’Uja. Esglesiola romànica del s. XI, a l’indret on hi havia un monestir benedictí documentat ja al s. IX. Davant de l'església hi ha la casa de Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, fins fa poc abandonada i en ruïnes (1). També hi ha una generosa font.
Des de temps ben reculats, cada any per Pasqua Granada, s’hi celebra l’aplec de Sant Aniol (o dels Francesos) que reuneix gent de la Garrotxa i del Vallespir.
Marxem pel marge dret de la riera de Sant Aniol vers el N per bon i fressat camí que s’espatlla considerablement a l’alçada del Gorg Fosc.
El Gorg Fosc, conegut també com a Gorga Fosca o Gorg Blau és un bon toll d’aigües verd turquesa alimentat per un bonic salt.
A partir d’aquí ens caldrà progressar per la llera buscant els millors passos, sovint saltant de pedra en pedra per esquivar els tolls, fins al Salt del Brull.

Salt del Brull (500m)
Salt de 40m en dues graonades per on la riera s’esbalça sobre un profund gorg, en una raconada deliciosa.
Retornem sobre els nostres passos en direcció a Sant Aniol i, pocs metres abans d’arribar-hi, prenem un evident corriol a mà dreta seguint el GR en sentit contrari. En moderat pendent comencem a guanyar alçada vers el S, parant molt de compte a no confondre’ns amb el camí que, des d’aquest mateix punt puja per Can Barrufa, vers el W, a les Balmes d’Uja.
Passem pel grau conegut com Portell de la Guilla, guanyant alçària contínua però còmodament.

Salt de la Núvia (550m)
Quan el camí fa un gir de 90º vers el W. Som al Malpàs de la Quera, més conegut com Salt de la Núvia (2). És una magnífica talaia sobre tota la vall de Sant Aniol i els voltants. Als nostres peus destaca el mas de la Muntada sobre les seves Planes.
Pocs metres més enllà abandonem el camí principal (GR 11) que puja a Talaixà per un ben definit corriol a mà esquerra que, en poca estona, ens deixa a les planes.

Planes de la Muntada (360m)
L’abastem poc més o menys a l’alçada del Gomarell però al marge dret, el contrari de l’anada. Continuem per aquest marge vers el S primer per corriol i després per la pista del mas que no és altra que la que hem seguit a l’anada i que ara desfem fins al Pont de Valentí.

(1) A finals d’estiu del 2013 s’hi van començar obres de rehabilitació i hom espera reobrir-hi el refugi.
(2) Conta la llegenda que una fadrina de la veïna casa de la Quera va preferir esbalçar-s’hi abans que casar-se amb un home a qui no estimava. Una altra versió atribueix la mort de la donzella a la caiguda de la seva cavalcadura atemorida per l’estrèpit produït per les galejades dels trabucs dels amics del nuvi.
(3) Petita cavitat tubular i sostre baix (cal passar-hi agenollat) que acaba a l’altre extrem en una balconada sobre les parets del Cingle de les Manrades.


Observacions
-Tingueu en compte que la cobertura de GPS a les gorges sovint resulta pobre i pot induir a l’error. Per aquest motiu les lectures d’alçada dels punts d’aquest track poden diferir sensiblement de la realitat. La seva posició però, s’ha corregit manualment sobre mapa topogràfic (1:5000) i ortofotomapa de l’ICC per tal de minimitzar el marge d’error.
-Podeu accedir a la capçalera del Salt del Brull pel Collet de Clarioles.
Aquí hi ha el track

Àlbum d'imatges: https://photos.app.goo.gl/mqu59y3M6gwcCVuNA