Sant Aniol de Finestres: fonts del Cànem, dels Saiols i de la Becada.

Sant Aniol de Finestres: fonts del Cànem, dels Saiols i de la Becada.
David Soler, març 2019

Nova sortida matinal per anar a trobar algunes de les fonts més amagades del terme de Sant Aniol de Finestres. En aquesta ocasió buscarem les que es troben a prop del santuari de Santa Maria de Finestres, relacionades amb torrents que davallen per les espesses vessants boscoses de la vessant sud de la serra de Finestres. L’objectiu d’avui: les fonts del Cànem, dels Saiols i de la Becada. Afortunadament, d’uns anys ençà s’han recuperat i senyalitzat molts antics camins i corriols de la zona de Finestres, que comunicaven les nombroses cases d’aquestes muntanyes, antany habitades i avui pràcticament totes abandonades o desaparegudes. Així que ara és possible recórrer fàcilment aquests paratges feréstecs i descobrir-ne els racons amagats, dels quals les fonts en són un patrimoni més que rellevant. Posem dificultat moderada a la caminada, perquè hi ha diversos punts amb certes dificultats d'orientació, i perquè alterna trams de baixada i pujada que la fan una mica trencacames.

Per situar-nos al punt d’inici cal prendre, des del poble de Sant Aniol de Finestres, la pista que puja fins a prop del santuari i continua en direcció a Mieres. Per això, des de davant de l’antic restaurant Can Tura, avui tancat, s’agafa una estreta carretera asfaltada, es travessa el pont sobre la riera de Llémena, i immediatament es gira a l’esquerra per una pista de terra. Aquesta passa pel costat d’una casa, el Ras, i tot seguit en una bifurcació s’enfila cap a la dreta. La pista sol trobar-se en un estat relativament acceptable per a turismes, sense ser cap meravella. Puja de valent fent tot de corbes en ziga-zaga, i quan portem una mica més de quatre quilòmetres des de Sant Aniol, es troba el primer tram cimentat fins a la data (març de 2019). Més amunt n’hi ha d’altres, però no hi arribarem. La transició pista-ciment es fa per un graó amb prou desnivell com perquè amb un turisme hi hagi el risc de rascar els baixos, per la qual cosa recomanem accedir amb un tot terreny. Ja al ciment, deixem el cotxe en la primera corba a esquerra, on arriba un camí de pujada des del bosc.

Comencem a caminar, baixant uns pocs metres per aquest camí. De seguida, el camí fa una corba a la dreta i deixa una antiga pista que va recte, vorejada per un filat (wp 01). Seguim aquesta pista, força coberta de matolls, que va descendint suaument per espai de mig quilòmetre (15 min aprox.). Arribem a una carena on conflueixen diversos camins (wp 02). Per la nostra esquerra (nord) baixa el que ve de Raspat i el santuari de Finestres, el qual continua cap a la dreta (sud) per la mateixa carena en direcció a Sant Aniol. També veurem, davant nostre, l’inici d’un corriol que baixa pel vessant oposat per on hem arribat, amb indicacions cap a la font del Cànem, Mieres i Saiols (wp 03). Més tard retornarem fins aquest mateix punt i continuarem baixant cap a Sant Aniol.

Anem, doncs, cap a la font del Cànem. El corriol s’endinsa al bosc, és estret i costerut, però hàbilment va baixant en diagonal a trobar el fons de la clotada, on abunden els plàtans i altres arbres de ribera. Arribem a la font del Cànem en uns 20-25 min.(wp 04), ho sabrem perquè trobarem un petit rierol d’aigua que va a parar al torrent principal. La font brolla una mica enclotada sota un petit marge, el broc és petit, quasi tapat per la molsa, i segons tinc entès, és de les poques de la zona que sol rajar tot l’any. Fem una parada per refrescar-nos i continuem camí, travessant el torrent una mica més endavant, per sobre d’un punt on hi ha una surgència d’aigua entre les roques de la llera (wp 05), la qual per damunt ja està seca. Ara cal parar atenció a les fitades de pedres, ja que és un tram un xic confús: travessat el torrent el camí fa un gir a l’esquerra i pocs metres més amunt a la dreta (wp 06) , endinsant-se al bosc. Es puja una mica, s’enllaça amb una antiga pista de desemboscar, i just abans de travessar un torrent sec fa un gir a l’esquerra (fita de pedres) i passa sota la balma del Picapedrer (wp 07) per arribar tot seguit al torrent dels Saiols, on hi ha la font del mateix nom (wp 08). Des de la font del Cànem hem trigat uns 15-20 min. Mirant cap al torrent, la font queda al costat dret, sota unes roques on hi ha restes d’un petit dipòsit fet amb maons i ciment. La font en sí brolla d’aquest dipòsit mig artificial a través d’un forat, sobre el qual hi ha una inscripció gravada: “Enero de 1936 MB”. Avui la trobem seca, igual que el torrent.

Desfem el camí tornant a passar per la font del Cànem fins arribar de nou al camí que baixa de Finestres i Raspat al wp 03 (uns 45 min). Ara tirem avall cap a Sant Aniol, fins trobar una altra bifurcació en una clariana de terra pedregós, on prendrem a la dreta el camí de Sant Aniol pel Puig Oriol, descartant el camí de la Serra (wp 09). Poc més avall nova cruïlla amb indicacions (wp 10): continuem baixant direcció a la font de la Becada. Una mica més endavant el camí fa un gir sobtat a la dreta (wp 11) i davalla per anar a trobar el torrent de la Becada o Vacada. Quan hi arribem, la font (wp 12) està a uns metres remuntant per la llera rocosa de la riera, que també està completament seca. No acabem d’aclarir l’emplaçament exacte de la surgència: només hi ha un petit bassal d’aigua estancada sota una de les parets rocoses del voral de la riera, però ni rastre de broc o qualsevol altra estructura artificial, ni de fluxos d’aigua o humitat. Un xic decebuts, continuem pel camí, que puja una mica fins trobar un altre sender senyalitzat que puja des de Sant Aniol, el qual, en un tram ben costerut que salva 100 m de desnivell, ens permetrà arribar al punt d’inici de la sortida al cap d’una mica més de 3 h de caminada, parades incloses.