Sant Aniol de Finestres-Roc de la Melca-Cova dels Trabucaires-Font dels Socals-Pont del Diable-Les Medes.

Anem cap a Sant Aniol de Finestres, per descobrir, entre altres coses, l'antic veïnat de les Medes.
Però anem per ordre: Aparquem al costat del Pont del Llémena, un cop creuat.
Al costat mateix un corriol ens porta fins al Roc de la Melca, un petit abric que fou ocupat per l’home prehistòric.
Tornem a la pista i anem direcció a Sant Feliu de Pallerols segons ens indica una banderola informativa d'Itinerànnia.
Passem pel costat dels masos El Ras i La Faja i anem trobant en els arbres, indicadors cap a Les Medes, que anem seguint.
Seguim per una pista fins a trobar una fita, un indicador de fusta i marques de pintura groga en un arbre que ens mostren un corriol que fa baixada, cap a l'esquerra. Baixem doncs per aquest corriol, abandonant la pista.
Arribem a la Riera de Llémena, llastimosament seca i al costat ja veiem un indicador de la Cova dels Trabucaires. Ens hi apropem i entrem a dins de la balma, que no és massa gran. Segons la llegenda feia d’amagatall i aixopluc de bandolers.
Ara toca travessar la riera, cosa fàcil perquè va seca i pocs metres enllà hi ha una segona riera. Aquí toca parar l'ull. El camí que hem de seguir surt entremig de les dues rieres, cap amunt. Hi ha algun arbre caigut, però si parem atenció veurem el camí i les marques de pintura groga que ens acompanyen.
Ens enfilem una bona estona fins a arribar a la Font dels Socals, que tan sols goteja. Llàstima perquè el racó és molt bonic.
Continuem pujant una mica més fins a arribar a una pista, que seguirem cap a la dreta. Ens porta a la llera del Torrent de les Medes. Hi trobem un gorg, amb aigua, i ja veiem entre el brancatge la roca penjada que porta el nom de Pont del Diable. Ens hi volem acostar pel costat dret, però el gorg ens ho impedeix, així que seguim un corriol pel seu costat esquerre i uns metres amunt veiem un lloc a on és possible baixar fins a la llera del torrent i des d'allà fer uns fotografies d'aquest "Pont".
Ara reculem per on hem vingut i tornem a recuperar les marques grogues.
Seguim una estona per una precària pista i de cop, fem un gir a l'esquerra molt pronunciat, deixant en aquest moment de seguir les marques grogues.
Sortim a un prat i poc després ja veiem les ruïnes de la primera casa de Les Medes: La Gubert.
Les Medes estaven formades pels següents masos: El Grau,La Rovira, La Rovirota, El Serrat, La Gubert, La Cadavall, La casa Nova de les Medes, Ventós i la Plana. Avui, a part del Ventós, ara hotel rural, no sé si en queda cap altre d'habitat i sencer.
Visitem la Gubert i anem cap a la Cabanya del Serrat, també en ruïnes. Molt a prop seu i ha una monumental Alzina, anomenada l'Aulina de la Cabanya.
A sota de la Cabanya del Serrat, una mica amagada, hi ha l'església de Sant Joan de les Medes, molt petitona i força envoltada per la vegetació. Per una porta lateral s'entrava a l'habitatge del rector, avui enrunat. Pel finestró de la porta principal hem fet córrer la balda i hem entrat a veure-la; a les parets queda una mostra ben clara de com era l'última pintura que van fer aquella bona gent de pagès, l'any 1859.
En el frontispici hi ha ubicat el campanar d’espadanya, amb un sol ull.
Al costat esquerre de la porta hi ha un túnel de grans lloses que ens condueix fins a una estança molt petitona, al darrere de l'església. També enrunada.
Un cop vist tot això, anem a buscar el camí de l'anada per tornar, pel mateix camí, cap al cotxe.
Ens han quedat les ganes de tornar un altre dia per descobrir altres masos i fer la ruta circular que ens tornaria a Sant Aniol per la carena de la Serra de les Medes i les Tres Creus. Queda pendent.