Sant Aniol de Finestres - Roc de la Melca - La Faja - Can Barretina - Puigsallança - Santa Maria de Finestres

Església de Sant Aniol de Finestres

Sortida ruta. Sant Aniol de Finestres és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Situat en ple Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb un terreny accidentat per la serra de Finestres i la de Medes, a la dreta de la riera de Llémena. Els nuclis principals del municipi són el poble de Sant Aniol de Finestres, més al nord, el veïnat de La Barroca, i el poble de Sant Esteve de Llémena, que és la capital municipal. L'any 906 apareix la seva referència més antiga, en la qual és esmentat com a Castro Finestres (castell de Finestres); i l'any 947 quan es va fer la consagració de l'església de Santa Maria de Finestres dins la fortalesa. Encara es poden observar algunes restes de l'edificació. Va pertànyer a la baronia de Santa Pau. L'economia és agrícola, amb cultius de secà principalment i una petita extensió de regadiu per a hortalisses.

Cruilla entrada al poble

LLoc informatiu de les diferents rutes per la zona.

La Faja

Mas amb corral de xais i bestiar.

Pla de la Faja

Petit pla devant del mas del mateix nom.

Lleixa del Favar. Corriol esquerra pujant.

Agafem el corriol de pujada. Cap al Puigsallança

Dreta. Cap a Finestres.

Seguim cap a Finestres.

Cruilla

Cal anar amb compte......Dreta esquerra.

Cartell cap a Can Barretina

Seguir direcció cartell indicatiu cap a Can Barretina.

Can Barretina

Seguir Puigsallança

Dreta corriol amunt

Faig Rodó

El Faig Rodó és una muntanya de 1.020 metres que es troba al municipi de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa.

Seguim cap a Puigsallança

Bifurcació per seguir cap al cim.

Faig

Vistes des de Puigsallança

Cim de Puigsallança

Puigsallança

Seguim cartell cap a el Santuari de Finestres

Coll de l'ovella morta

Coll de l'ovella morta

Forat de l'ovella

Cruilla. Diferents rutes. Diferents corriols.

Panell informatiu. Cruilla de corriols i camins.

Oratori de Finestres

Ermita Sta. Mª de Finestres

Santa Maria de Finestres és un petit santuari, situat en un indret alterós, i de grans panoràmiques, en una de les carenes meridionals de la serra de Finestres, al terme municipal de Sant Aniol de Finestres (La Garrotxa) dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es pot accedir a Santa Maria de Finestres, a peu, seguint els antics camins medievals, tant des de la vall de la Llémena com des de la del Ser. Cada any s'hi celebra l'Aplec del Roser i l'Aplec de Santa Maria de Finestres el mes de juny, força concorreguts per gent de la rodalia. La devoció popular li ha dedicat diversos Goigs des de molt antic. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vista del Castell de Finestres

Castell de Finestres és un edifici de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional. És una construcció situada a 960 metres d'altura en el camí de Sant Aniol a Mieres i Santa Pau.

Vistes desde el Castell de Finestres

Restes del setial en un penyal prop del camí de Sant Antoni a Santa Pau. Era de dimensions reduïdes, típicament roquera, sense gaires comoditats i a 960 metres d'alçada, ocupant tota la plataforma de la muntanya i envoltada de precipicis. D'aquestes construccions quasi no ha restat res. Cèsar August Torres, l'any 1910 esmentava uns fonaments i uns vestigis de construccions que no han deixat cap rastre. Actualment hi ha les restes d'una possible cisterna i uns trams de graonada, adossats a la roca que permeten enfilar-se a la ruïna.

Castell de Finestres

Santa Maria de Finestres. Absis.

Santa Maria de Finestres és un temple situat prop del castell de Finestres, a 880 m d'altitud. És d'una sola nau i absis semicircular. La volta és apuntada i alguns dels seus murs conserven paraments d'opus spicatum. La construcció originària de l'església ha estat molt modificada al llarg del temps, i d'aquesta estructura resten només la volta, i és possible que també l'absis.

Vista del Castell de Finestres des de l'ermita

Castell termenat. Documentat el 947. L'antecedent documental més llunyà deu ser la concessió de la serra de Finestres, atorgada pel Comte de Barcelona i Girona, com a feu comtal de Cerdanya i Besalú. Al Concili de Narbona, celebrat a la catedral de Barcelona el 906, s'esmenta als Porqueres i més endavant els en confiaren la castellania fins que es convertí en feu. Aviat els Porqueres es varen declarar enyors de Finestres i de Puig Angul. La família dels Porqueres no consten documentalment a Finestres fins a l'any 906, però ja hi devien ser en el decurs del segle IX, ja que la fortalesa es correspon amb aquesta data. La fortalesa va quedar feta malbé arran dels terratrèmols del segle xv, fet que possiblement va determinar el trasllat de la residència senyorial a la Vall de Sant Iscle de Colltort, lloc on la vida era molt més fàcil.

Turó dels forats

Cal raspat

Cap a Sant Aniol per Costabella. Anem baixant.

Cruïlla del refugi (km.11)