SANT ANTONI DE VILAMAJOR: ERMITES DE SANT LLEÏR - SANT JAUME DE RIFÀ i SANT JULIÀ D'ALFOU

Avui he fet una Ruta pels voltants de Sant Antoni de Vilamajor, municipi que pertany a la comarca del Vallés Oriental (Barcelona), i es troba localitzat en el vessant meridional del Montseny.
Limita al nord i nord-oest amb Sant Pere de Vilamajor, al sud amb Llinàs del Vallés i a l'est amb Cardedeu.
Els orígens del municipi se situen a partir de 1840, data en la qual Sant Antoni Vilamajor es va separar de Sant Pere de Vilamajor, i va formar una unitat independent conjuntament amb la parròquia de Sant Julián d‘Alfou.

Destaca el gran numero de Masies d'interès arquitectònic, que hi han en el seu territori.
Actualment es dedica a l’agricultura, ramaderia i avicultura.
Destaquen les Ermites de Sant Lleïr, Sant Jaume de Rifà i Sant Julià d’Alfou i les Fonts de la plaça de la vila, la de Sant Lleïr i la Font de Can Pungol.
La major part del recorregut es realitza entre camps, boscs, carretera i per zones urbanitzades.

El cotxe el he deixat en un aparcament gratuït que hi ha al costat de l’Església de Sant Antoni Abad, si aquest esta plé hi ha un al altre costat de la carretera, a la entrada de Sant Antoni de Vilamajor on he arribat per la AP-7 sortida 12 Cadedeu/La Roca, C-35, B-510 Llinars del Vallès i la BP-5107 Sant Antoni de Vilamajor.
Començo la Ruta anant a veure l’ Església de Sant Antoni Abad, que es troba al costat de l’aparcament i es del s. XVIII, destruïda en la Guerra Civil i construïda posteriorment en els anys 40 en un altre emplaçament.
Continuo la Ruta passant per la Plaça de la Vila per veure la Font i l’Ajuntament ubicat en la casa de Ca l'Auferil, continuo la Ruta per anar a veure el Safareig i l’Ermita de Sant Lleïr.

L’Ermita de Sant Lleïr que esta situada en l’antic camí ral que unia les poblacions de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor; En el any 1303 Bertran de Montrodon va fer erigir una primera capella en la qual establí un benefici. Aquesta família tingué l’ermita fins a la mort de la darrera comtessa de Llívia, a principis de segle XX, després d’aquest fet la parròquia rescatà els drets i la restaurà. L’actual edifici és del segle XVI, possiblement del 1508 segons indiquen les visites pastorals.
Desfaig el camí per anar a veure la Font de Sant Lleir i continuo la Ruta passant pel Parc del Bosc, la Masia de Can Feu, Masia Can Pungol, i sense baixar a veure la Font de Pungol amb la seva noria, per tindre molta vegetació, continuo fins arribar a l’Ermita de Sant Jaume de Rifà.

L'Ermita de Sant Jaume de Rifá , el lloc de Vila Rifà està documentat des del 941. Pel 1098 pertanyia al monestir de Sant Cugat. Hi van viure conventualment unes religioses Deodades, de les quals hi ha notícia fins al 1357. L’edifici actual és del segle XIII, finals del romànic. El 1861 va ser emblanquinada i posteriorment es va restaurar l’interior. Esta al costat de la masia i del conjunt de la granja de Can Cames. Actualment, està habilitada pel culte.
Continuo la Ruta per pista passant pel costat de les Masies de Can Roig i Can fins arribar a l’Ermita de Sant Julià d’Alfou, lloc on aprofito per esmorzar.

L’Ermita de Sant Juliá d'Alfou del segle XII, es troba document per primera vegada sota el nom d’Alfozi l’any 941. El 1142 el bisbe de Barcelona i el bisbe de Vic consagraven l’església de Sant Julià. L’any 1384 el rei Pere III el Cerimoniós concedí a la Batllia de Vilamajor compresa per Sant Pere de Vilamajor -La Força de Vilamajor-, Santa Susanna de Vilamajor, Sant Julià d’Alfou i Cardedeu el títol de Carrer de Barcelona pel qual disposava que tots els veïns poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, gràcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona. Fins al 1822, la parròquia de Sant Julià d’Alfou va pertànyer a la Batllia de Vilamajor.

Continuo caminant per les Urbanitzacions fins creuar el Pont de la Riera de Giola i passant per les masies de Ca Miret, Ca Cucurulla i Ca Ribalta i entrant a Sant Antoni de Vilamajor, pel carrer de la Freixeneda fins la Riera on em desvio pel carrer Vell, carrer de França i arribar a l’aparcament lloc on dono per acabada la Ruta.