Sant Bartomeu de Mont-ras i el Cingle de can Canals des de Bigues

Centre Cívic de Bigues

Els Trencaments

Cruïlla de camins amb restes d'un mur de pedres de petites i mitjanes dimensions, unides amb morter de calç. És d'aparença medieval - moderna ubicat a la cruïlla de camins anomenada popularment "Els Trencaments". La vegetació impedeix deduir la resta de la construcció.

Can Sidret de Dalt

El Turó

Sant Pere de Bigues, esmentada el 1059, tot i que l'actual església data del 1737. De planta de creu llatina, consta de tres naus amb capelles laterals i és coberta amb volta de llunetes. Conserva de l'edifici romànic del segle XII la nau central d'entrada a l'actual, amb l'antiga porta, ara tapiada, que tenia un arbre de la vida pintat al timpà. El creuer, les naus laterals i la cúpula són del segle XVII, així com un valuós retaule renaixentista dedicat a la Mare de Déu del Roser, i el campanar de torre és del XVIII. Encastada al costat esquerre als peus de l'església hi ha una pila baptismal del segle XVI, sense peu. Ca l'Adzet és una masia d'estructura clàssica en tres crugies perpendiculars a façana, de planta baixa, pis i golfes, cobert amb teula àrab a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Destaca el portal adovellat amb arc de mig punt. La resta d'obertures es van refer a principis del segle XIX, almenys són d'aquesta època les baranes i els forats de ventilació de les golfes. A banda i banda d'aquest edifici hi ha restes de petites construccions auxiliars. La façana posterior dóna a l'accés al cementiri de l'església de Sant Pere de Bigues. L'era de Ca n'Adzet ha quedat situada a l'altra banda del carrer que s'ha urbanitzat de nou. Era una era de dimensions notables, de rajola ceràmica i envoltada per un muret baix que la rematava.

Salt de Núvia

Heus aquí que un dia una donzella pujava cap a l'ermita de Puiggraciós per donar la seva mà a un ric comte que de desconegudes terres havia vingut. Ella s'havia promès a Maria Santíssima i no volia trencar la seva promesa; però tant els seus pares com els seus parents ho volien, i ella havia d'obeir-los. Amb ella hi anava una comitiva, i amb el comte una altra. Ambdues es van trobar en un dels revolts; eren moltes les ganes del jove comte de trobar-se amb la seva promesa. Però tan bon punt es van trobar, el cavall que duïa la donzella va donar un bot i, tot girant en rodó, arrencà a córrer semblant a un llamp i va llançar-se costa avall. En un principi tots es van quedar parats per la sorpresa, més tot seguit es llançaren a tota brida per aconseguir aturar el cavall de la donzella; més l'intent fou en va. El cavall continuà corrent fins arribar al damunt d'un torrent que gairebé per l'indret de l'església de Bigues passa. La timba, que no se li veia fons, era dreta i espantosa. El cavall es va aturar només el temps necessari per a donar una més forta embranzida i, de cop, llençar-se per damunt de tot allò, fins a ésser al jaç de l'aigua. En aquell moment del salt, els perseguidors tot just arribaven. Es van posar a diferents punts damunt de la timba, però ja havien fet tard. Descavalcaren dels cavalls i van anar al fons del torrent a cercar el cavall i la donzella, però no van trobar res. Sols allí on havia caigut el cavall, damunt d'una roca, van veure assenyalades les seves potes, que encara avui es poden veure. Des d'aquell dia el lloc va ser conegut, com encara ho és avui en dia, el Salt de la Núvia. Francesc Maspons i Labrós Tradicions del Vallès, 1876.

Camps de can Roca

Camí de Sant Bartomeu

Font de la Figuerota

La font de la Figuerota és una font de Bigues que es troba situada a la baga de l'Arbocer, a 462 metres d'altitud, en el camí que puja de Bigues a l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras. L'entorn és un alzinar força jove herència de la pràctica del carboneig quan es talava tot el bosc i es tornava a plantar. La font va ser restaurada els anys 90 a través del voluntariat forestal i després d'uns anys colgada per un despreniment, l'Ajuntament de Bigues i Riells l'ha recuperada.

Sant Bartomeu de Mont-ras

Sant Bartomeu de Mont-ras és una capella que es troba a un extrem de la urbanització del Serrat, en el límit dels termes municipals de Bigues i Riells i de l'Ametlla del Vallès, en la vessant meridional del Puig-Graciós a la zona de la Vall Roja, a uns 510 metres d'alçada. És accessible a partir de la carretera de Sant Bartomeu, que és un trencant de la que va de l'Ametlla al Santuari de Puig-Graciós. Edifici d'origen romànic, edificat al segle XII, consta d'una nau de planta rectangular dividida en quatre parts mitjançant arcs torals, i absis carrat a la zona de ponent. L'antiga porta romànica es troba al mur de migdia. Les reformes que van fer-se a l'ermita durant el segle XVII consistiren el la construcció d'una nova porta d'accés, de llinda plana, i de la d'un campanar d'espadanya amb dues arcades de mig punt al mur de llevant, on hi havia l'antic presbiteri. Al mur de llevant també hi trobem un petit ull de bou.

La Vall Roja

Veïnat format a l'entorn de l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras, a cavall entre els municipis de Bigues i Riells i de l'Ametlla del Vallès, on enllaça amb la urbanització del Serrat de l'Ametlla. Destaquen les cases de can Cauma, can Bernat, can Pere Garriga i can Ciurans. Mont-ras, la casa que dona nom a l'ermita, es troba enrunada.

Can Canals

Masia amb estructura original de tres cossos perpendiculars a la façana, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Conserva el portal adovellat, i en la clau de l'arc de mig punt hi ha la data de 1667. Les finestres es distribueixen simètricament a la façana, emmarcades amb pedra sorrenca treballada. El revestiment actual és emblanquinat i pintat. En la façana principal hi ha un rellotge de sol. Els propietaris tenen documentació de la casa des del segle XVI.

Torrent del Pollancre

Torrent que es forma a prop i a migdia del Collet de Can Tripeta, des d'on davalla cap a ponent, travessant la Baga de Puiggraciós i el Sot de Bellobir. Deixa a migdia la masia del Pollancre i les ruïnes de Can Coll, i al nord les restes de les masies de Can Carbassot i Can Berga de Bellobir. Passades les masies de Can Coll i Can Berga, es decanta cap al sud-oest, deixant a la dreta les Costes del Traver. Quan arriba a les envistes del Turó Roig gira una mica més cap al sud, resseguint pel costat de llevant tot el Serrat de Can Quintanes, lloc on deixa enrere el territori històric de Riells del Fai per entrar en el de Bigues. Deixa a l'esquerra, llevant, les costes de la Boixera i la Guixera, i arriba al nord de Can Canals, moment en què es converteix en el torrent de Can Canals.

Cingle de can Canals

Mirador

Drecera

Els Tripons

Els Tripons és un serradet del terme municipal de Bigues i Riells que separa les dues unitats del territori municipal: la del poble de Riells del Fai i la del de Bigues. Està situat al sud-est de Riells del Fai, i és la continuïtat cap al sud-oest i oest del Serrat de Can Quintanes. És a l'esquerra del torrent de Can Pagès. Queda a migdia del Bosc d'en Benet, a ponent del Bosc de Can Torrella, a llevant de Can Pagès i al nord-est del Turó d'en Vileu. Ens trobem en un dels extrems d'aquest serradet.

Pla de can Mas

Torrent de la Font de la Guilla

Es forma a la Font de la Guilla per derivació del torrent de Can Bori, al nord de Can Feliuà i del Coll Ventós. Des d'aquest lloc davalla cap a ponent, fins a abocar-se en el Torrent del Quirze a ponent de Can Prat de la Riba i al nord-oest de Can Mas de Baix. Abans, però, rep per la dreta el Torrent de can Canals.

Can Perera

Casa d'un sol cos paral·lel a la façana, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Té un cos més baix adossat a la façana dreta, que servia de cobert i aparcament. Destaca la composició simètrica de les obertures de façana, emmarcades en obra vista, així com les verdugades que lliguen les cantonades de la planta baixa.

A l'esquerra

Caseta, a la dreta

Camí fluvial

El Tenes

El Tenes neix als altiplans del Moianès, a la serra de la Sauva Negra, rebent en els seus orígens el nom de riera de Castellcir, ja que passa just per davant de l'església romànica de Sant Andreu de Castellcir. Per la pròpia natura del terreny (roques calcàries fàcilment erosionables), s'encaixa molt ràpidament, formant pintorescs gorgs i saltants d'aigua, els més destacats dels quals es troben entre Sant Quirze Safaja i Riells del Fai, destacant els de l'entorn de Sant Miquel del Fai, on rep, per l'esquerra, després de tres espectaculars saltants d'uns centenar de metres d'alçada en el seu conjunt, el Rossinyol. A partir d'aquest punt s'obre a la depressió del Vallès per unir-se per la dreta al Besòs entre Montmeló i Mollet del Vallès, destacant el torrent de Vallderròs, tributari per l'esquerra a l'alçada de Riells, després de la unió de diversos torrents que baixen del Bertí i zones properes en el Gorg de Vallderròs, lloc d'una singularitat especial i font de moltes de les llegendes del lloc, com la típica de les dones d'aigua

Can Noguera

Can Noguera és una masia del poble de Bigues, en el terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental. Es troba en el sector central del terme, a prop i al nord-oest del Rieral de Bigues, a la dreta del Tenes. El seu accés és des de la carretera BP-1432, en el punt quilomètric 23'4, des d'on una pista rural en bon estat travessa el riu just al nord de les Barbotes, i en uns 250 metres mena a Can Noguera. Al nord d'aquesta masia hi ha el Camp de Palau, a ponent, les Costes de Can Noguera, al sud-oest, la Quintana de Can Noguera i al nord-est la masia subsidiària de Can Noguereta. És una de les masies històriques del terme. Data del segle XVII, amb nombroses modificacions al llarg del segle XX. És de planta basilical, corresponent a la part més antiga, però alhora té elements modernistes, en edificis annexos com la capella de la Mare de Déu de Montserrat, la granja i la porteria del conjunt arquitectònic, a més dels elements decoratius de la façana principal. En els voltants, a més, hi ha tot d'edificis de dependències del mas, entre les quals destaca la casa dels masovers, una antiga planta embotelladora d'aigua, i diverses quadres i estables. Al nord de la casa principal, a ran del Tenes, hi ha un petit parc, amb una font també construïda a principis del segle XX.

Hotel Molí de la Torre

La Fàbrica Vella està situada a la riba dreta del riu Tenes i està orientada cap el sud buscant l'aprofitament de la llum del sol durant tot el dia, i la força de l'aigua, seguint la tendència que s'havia iniciat a Catalunya a arrel de la revolució industrial. La Fàbrica Vella forma part d’un conjunt històric situat al barri del Rieral de Bigues. Aquest conjunt està format per la fàbrica com a edifici principal, la bassa adjacent, la masia el Molinet, la Porteria o Casa de la Fàbrica i la masia la Polvoreria. En la construcció d'aquesta nau es va aprofitar part de l'estructura d'un molí anterior, que queda situat a l'extrem nord de la façana sud-est. En aquesta façana es poden veure el tipus constructiu del molí, de murs de pedra, i el carcavà situat a la part inferior, amb arc de mig punt i dovelles de pedra. També va aprofitar la bassa d'aquest molí, situada al darrera, amb unes arcades de pedra que reforçaven el mur de contenció. Tant la bassa com el rec, que ve des de Can Noguera, es conserven en relatiu bon estat. El lloc on està emplaçat s'anomena la Resclosa, i és un antic parc de principis de segle XX, avui abandonat. De la resclosa que encara es conserva en el riu Tenes en surt el rec que alimenta Ca l'Ainé, el molí situat més avall, i els camps de regants del Rieral. Actualment és l'hotel Molí de la Torre.

El Tenes

La Baliarda

La Baliarda és l'antiga masoveria de Can Traver. És una masia de planta baixa i pis, inicialment d'un sol cos, amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal actual. Tenia un barri i un portal d'accés, dels quals en queden restes a la façana oest. Encara es poden veure dues finestres amb llindes decorades a l'estil del renaixement a la façana més antiga, l'orientada a oest. Tombar a la dreta, per creuar novament el riu per una altra palanca. A l'altra banda, el camí s'enfila per dins el bosc.