SANT BARTOMEU SESGORGUES des de l’Esquirol

Matinal per un dels racons més bonics d'Osona: la Riera de les Gorgues. Avui no hem iniciat la ruta a La Teuleria de Sant Martí Sescorts sinó que hem anat fins el Pedró de l'Esquirol.No ha estat una ruta exhaustiva de tots els salts i gorgs que té la riera però sí suficientment divertida. La ruta no té capdificultat técnica ja que hem evitat els llocs difícils. Cal portar aigua sobretot a l'estiu. Tot i que hi ha numerosos cartells indicadors, aconsellem GPS.

Comenem al carrer del Pedró prop de la Dolorosa. Des d'aquest punt veiem la profonditat del congost que ha format la riera de les Georgues i ja tenim ganes de veure què hi ha a baix. Agafem una pista perfectament indicada en direcció al Molí de la Bertrana. Es tracte d'una pista que ens farà baixar ràpidament fins a la riera. Es curiós veure com la vegetació va canviant de roure i alzines a pollancres, avellaners i freixes ben plens de molsa.

Arribar al pont vell té una mística especial, l'espai respita una tranquil·litat espectacular, el paisatge amb el pont, l'aigua, els pollancres, etc. val la pena parar-hi un moment larg. Com a curiosaitat destacar que el riu no passa per sota el pont, doncs l'aiguat de 1940 (que tant mal va fer a Torelló, Manlleu, etc.) aquí va canviar el curs del riu obrint una nova llera i deixant el pont sobre un munt de terra. Però això encara li dona més encant.

Creuem el riu per unes passeres sense posar els peus a l'aigua (no com ha fet en Quim) i anem a la riba esquerra, on seguim el camí perfectament fressat fins arribar a un cartell indicador per anar al Molí de l'Eixerit. La baixada és suau al costat de la riera i en un primer moment veiem un saltant que no sembla prou atractiu peró seguidament anem aigües avall i veiem un salt preciós amb dues caigudes que podem fotografiar des de baixa gràcies a una escala que han aferrat a la pedra. La prespectiva és brutal. Esmorzem aquí i més ens hi hauríem quedat però volem caminar.

Tornem enrera fins a la bifurcació que senyala el Vilar i Sant Martí Sesgorgues, seguim un corriol ben fresat, sense problemes, amb el desnivell com a única novetat. El camí s'enfila i s'enfila fins arribar a la font del Vilar, on ja divisem el top. El camí passar per una paret de pedra seca que impedeix entrar en la zona de la casa de pagés i ens transporta directament fins a la carretera de Sant Bartomeu.

Caminem alegres seguint la baixada de la carretera fins arribar a Sant Bartomeu Sesgorgues, una església amb reminiscències romàniques i barroques. Té un campanar de torre massa gran (ampliació del campanar d'espadanya original) i l'absis és llis, sense arcuacions llombardes. No obstant, la porta està formada per una única pedra, la qual cosa sorprén.

Deixem l'església i seguim per la cinglera, preciosa amb vistes al congost que forma la riera fins que un corriol en mena a la casa de Senfores, que amagara un preciós mirador de la Barra de Ferro que ens fa pensar en les nombroses vegades que hi hem anat i gaudit d'aquesta maravella natural. Avui el Torrent del Font Nova torna a portar aigua i fa que la cascada sigui excepcional.

Des d'aquí decidim tornar seguint el camí del Moner, passant per davant de Sant Bartomeu Sesgorgues i les granges del Vilar per inserir-nos en el corriol de baixada pel torrent del Viver. No és una baixada normal, els miradors que se'ns obren a cada pas ens deixen maravellats fisn arribar al camí d'anada, pocs abans de les roques fantàstiques.

Contents per la jornada, seguim el camí fins el pont vell, on fem una parada per novament invuir-nos de la pau i tranquil·litat del lloc. No parlem, escoltem un rossinyol i un cucut. Finalment decidim tornar i creuant el pont pugem la pista fins a trobar el punt de partida.

Com sempre la Riera de les Gorgues no et deixa indiferent. Avui la hem gaudit en Quim i l'Ignasi, mentre la Pilar ens esperava a casa convalescent.