Sant Benet de Bages, Gual del Llobregat, els tres Salts, casa 7 tines, tines solanes, monestir Sant Benet

Avui em fet una matinal circular, on em pogut veure :
Monestir Sant Benet del Bages
Gual del Llobregat i els tres salts o ulls del Llobregat
Casa de les 7 tines
Tina Llobregat
Tines de les solanes
Tina solitària i tina transformada
Tines del pla de les generes
Sortirem de l’aparcament del Monestir de Sant Benet, i agafarem el Gr-151 (un tram del camí Oliba) i Gr 270 (camí del Llobregat) que passa per el costat del riu Llobregat , seguirem marques de Gr i cartells indicatius , fins creuar el pont de les Generes
Passarem per el mirador de la resclosa i anirem per la pista cap al Gual del Llobregat, on creuarem el riu
Seguirem marques de Gr i anirem fins la casa de les 7 Tines (propietat privada)
Tornarem al camí i seguirem cap els tres salts o Ulls del Llobregat
Seguirem fins a trobar la Tina del Llobregat i aquí pujarem per un corriolet per veure algunes vistes de les tines de les solanes i vistes als salts desde a Dalt, baixarem fins la pista per un corriolet i anirem a les Tines de les solanes on aprofitarem per esmorzar
Seguirem per la pista i seguirem veien la tina solitària i la transformada que estan al mateix camí
No baixava aigua per la riera i per tant no em anat a veure els gorgs
Pujarem per un corriolet on veurem alguna cabana de pedra seca i trobarem la pista que girarem a l’esquerra
Tornarem a girar a l’esquerra a la intersecció per anar a veure les Tines del pla de les Generes i desfarem el camí fins la intersecció, on ja no deixarem la pista fins trobar de nou el pont de les generes,
Girarem a la dreta per tornar i anar a veure el Monestir de Sant Benet, on si voleu entrar haureu de pagar
I tornarem fins el parking

Ressenyes que a continuació explico son copiades d'en Toni Planas
Durant el s. XIX el Bages va ser la comarca de Catalunya amb més hectàrees de vinya i producció d’hectolitres de vi. El 1860 el 64% de les terres conreades eren dedicades a la vinya.
El bon preu de vins i aiguardents va fer que els pagesos plantessin vinyes en els vessants més costeruts de les muntanyes i solucionessin el problema del transport de la verema i la necessitat d’una fermentació homogènia amb la construcció de tines i fabricació del vi al peu mateix de les vinyes.
La irrupció de la fil·loxera a la dècada de 1890, va matar els ceps i va fer abandonar les vinyes. Els bancals que ocupaven resten avui engolits per la pineda.
Hi ha escampades tines arreu de la meitat sud de la comarca, en diferent estat de conservació. Bona colla als termes de Talamanca, Mura i Rocafort.
A l’entorn de la riera de Mura i el Llobregat, entre els termes de Sant Fruitós de Bages, Talamanca i Pont de Vilomara i Rocafort, se n’hi apleguen una bona colla. No són tant conegudes com les de la veïna vall del Flequer, però prou interessants i n’hi ha de restaurades. Aquest itinerari en visita una bona part.
La riera de Mura, tributària del marge esquerre del Llobregat, és coneguda també com de Sant Esteve, en passar pel llogaret de Sant Esteve de Vila-rasa, i com a riera de Nespres.
Aquest itinerari transita bona part per pistes de terra i antics camins de bast, tots fàcils de seguir i fressats. Però, excepte alguns trams coincidents amb els GR 4 i 270, no són senyalitzats.