Sant Boi de Lluçanès Santuari de la Mare de Déu dels Munts

Excursió que sortint i acabant al poble de Sant Boi de Lluçanès, a la plaça davant el Forn de can Pujals , seguim direcció nord i passem a tocar de la gran masia del Vilar
A pocs metres hi ha el Roure de la Senyora, exemplar protegit d'uns 500 anys i un dels més grans de Catalunya.
Seguim amunt fins a trobar el Pedró de l'Àngel de la Guarda, des d'on ja veiem el Santuari dels Munts davant nostre dalt la carena.
Continuem pujant fins a sortir també dalt la carena, amb vistes espectaculars del Pirineu, i més, nevat com està ara. Girem a la dreta.
Els últims 100 metres són de carretera asfaltada fins a la Mare de Déu dels Munts. Al darrera del Santuari hi ha el cim pròpiament dit, amb un vèrtex geodèsic. El cim, de 1057m. pertany al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Gaudim de vistes del Pedraforca i el Cadí, el Puigmal, el Taga, Serra de Milany, Puigsacalm, Cabrera, Aiats, el Montseny...
Baixem seguint el GR3 que surt del costat mateix del vèrtex geodèsic, en un corriol en direcció sud, i va perdent alçada.
Més endavant passem pel costat del mas Montorroell, a on hi havía el castell de Montorro.
Deixem el corriol i seguim per una pista forestal, finalment ens desviem un moment de la ruta per anar a veure l'ermita de Sant Roc, a l'esquerra en mig dels pins. Reculem per tornar a la ruta , poc després veiem a l'esquerra el Pedró de Sant Isidre, i enfront el gran Roure de la Senyora i poc després sortim a la carretera de sant Boi de Lluçanès que seguirem novament fins el poble, a on hem iniciat la ruta circular, però en lloc d'acabar a la plaça, la prolonguem uns metres per visitar l'Església Parroquial que el mossèn ens ha obert amablement.

Llocs d'interés del recorregut

Sant Boi de Lluçanès
Es troba al sector llevantí de la subcomarca del Lluçanès. Limita al N amb Sora, a l’E amb Orís, al S amb els municipis de Sobremunt i Olost, i en part amb l'enclavament del Cel de Croells, i a l’W amb Perafita i Sant Agustí de Lluçanès. És força accidentat al sector N a causa de la serra dels Munts, amb altituds superiors als 900 m, que fa de límit natural amb Sora. Les terres meridionals són també abruptes però menys elevades, mentre que el sector on es troben les comunicacions i el poble de Sant Boi de Lluçanès és una petita vall, drenada per la riera de Sorreigs. La riera de Talamanca recorre els vessants meridionals més baixos de la serra dels Munts. Bio-geogràficament és dins el domini de la vegetació euro-siberiana, i potencialment s’hi faria un bosc de roure martinenc ( Buxo-Quercetum pubescentis ).

El terme de Sant Boi de Lluçanès, que el 1937 es digué Aurora de Lluçanès, comprèn a més del poble de Sant Boi de Lluçanès, cap de municipi, les caseries de Gallifa, Viladecans i Vila-rasa. Travessa el poble una carretera local que vers el SE enllaça a la Gleva amb la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll, i que cap al NW continua vers l’Hostal del Vilar, on pel collet de Sant Agustí enllaça amb la carretera cap a Perafita i Prats de Lluçanès.
El poble de Sant Boi de Lluçanès (813 m i 498 h el 2005) es troba al peu de la serra dels Munts i a l’esquerra de la riera de Sorreigs. El monument més notable és l’església parroquial de Sant Baldiri o Sant Boi, planejada i erigida pels germans Josep i Jacint Moretó en 1763-75. L’edifici és d’estil barroc neoclassicista similar als de Taradell, la Gleva o Vidrà, mentre que el campanar, aixecat sobre una base del 1540, es construí el 1815 i es coronà el 1852.

Entre les diverses celebracions del poble cal esmentar la festa major el 15 d’agost, en honor a la Mare de Déu, amb un gran nombre d’actes, i al maig la festa de Sant Isidre, vers el dia 15, i la de Sant Baldiri, el dia 20, aquesta darrera dins el marc del cicle de tradició i cultura SOLC. Cal dir també que el dia 28 de setembre es fa festa local per acudir a la fira de l’Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), en l’organització de la qual participa Sant Boi de Lluçanès.

Altres indrets del terme
La caseria de Gallifa (9 h el 2005), situada a l’extrem septentrional del terme, a tocar de les terres de Sora, al peu de la serra dels Munts, és formada pels masos de Freixer, Gallifa i Casanova. Prop d’aquesta caseria hom troba l’església de Sant Miquel de Gallifa, que pertanyia tradicionalment a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès. Antigament anomenada Sant Miquel de Vila-seca és documentada per primera vegada l’any 1150. Fou devastada el 1936, però ha estat acuradament restaurada. L’església és un edifici romànic del segle XI, d’una sola nau i absis semicircular. La volta fou modificada i al portal de ponent destaca una llinda del segle XVIII. L’entorn de l’església ha estat enjardinat.

Al vessant E de la serra dels Munts, a l’W de Gallifa i a tocar del terme de Sant Agustí de Lluçanès, hi ha les ruïnes, prop del mas Montorro, de la statica , fortalesa o castell de Montorro, documentat el 1295 i conegut posteriorment com a Castell de Montorroell, el qual tenia un petit terme propi, que el 1219 era dels Conanglell i el 1332 de Galceran de Besora. Aquest castell tenia una capella dedicada a sant Amanç.

La caseria de Viladecans (37 h el 2005), coneguda des del 1190, es troba al sector E del terme, a la cruïlla del ramal de Sobremunt i la carretera de Vic. Té una torre del segle XVI, amb una capella dedicada a sant Joan a la seva base, i un gran mas annex del segle XVII.

L’església de Sant Salvador de Bellver o d’Orís és un petit edifici romànic, molt pur i sencer. Es troba en un cim, a 952 m, a l’extrem E del terme, dominant la Plana de Vic, tot just al límit de l’antic castell de Lluçà, al lloc de Bellver o d’Orís. Documentada des del 1110, als segles XII i XIII hi hagué una petita comunitat de canonges augustinians que l’abandonaren amb l’arribada de la Pesta Negra. En l’actualitat és abandonada i en ocasions és utilitzada com a magatzem o quadra. Hom troba al Museu Episcopal de Vic un Crist en majestat datat al segle XII que pertanyia a aquesta església.

La caseria de Vila-rasa (25 h el 2005), seu de la batllia històrica del terme, es troba a 2,5 km vers el SW del nucli. Actualment és un gran casal obra del segle XVI o principi del XVII. El cos central té teulada de dos vessants i portal adovellat amb una capelleta a sobre, i s’allarga vers migdia amb una gran galeria; a la banda oposada hi ha una capella, dedicada a sant Pere.

El Vilar de Sant Boi, al N del poble, és una de les grans pairalies històriques del terme. Documentat ja el 1193, i després d’una època grisa al llarg dels segles XIV al XVI, fou revitalitzat el 1613 per Jeroni Vilarasau, iniciador del llinatge actual. El cos central, amb teulada de quatre vents, del gran edifici actual fou bastit el 1735, i completat amb galeries i afegitons i una torre del 1771. Conserva retrats familiars pintats per Lorenzale i per Borrell del Caso. La família cognomenada Vilar, ciutadans honrats des del 1709 i creats cavallers per Carles III el 1779, posseí fins al principi del segle XX més de 30 masoveries i 20 cases a Sant Boi i altres poblacions. Són també importants els masos les Codines, Norra, el mas Vilaltella (1792), Pere Noguera i Cornet. Una capella de Sant Ponç, esmentada ja el 1080, és recordada pel mas Santponç, i també ha desaparegut Sant Pere de Cogollers (1287-1357), que es devia trobar vers els masos Cogollers de Perafita.

Dins el terme hi ha encara la petita capella de Sant Roc i Sant Sebastià, bastida el 1855 prop del mas les Codines i la mina Bertrans.

Santuari de la Mare de Déu dels Munts
Santuari (Mare de Déu dels Munts) del municipi de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, situat a 1.058 m, al límit d’ambdós termes municipals, al cim del tossal dels Munts.
És esmentat ja el 1170 (Santa Maria de Monte). L’església ha sofert moltes reformes i ampliacions; l’actual fou iniciada al segle XVII. La imatge, força renovada, recorda la primitiva icona romànica. Hi ha un hostal regentat per un capellà custodi. És un centre viu de devoció popular.

Els Munts és una muntanya de 1.057 metres que es troba entre els municipis de Sant Agustí de Lluçanès i Sora, a la comarca d'Osona.
Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 289093001), al costat del qual es troba el Santuari de la Mare de Déu dels Munts, i la seva hostatgeria que actualment és un restaurant. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Els Munts està situat entre les comarques d'Osona, Ripollès, Lluçanès i Berguedà. Pel nord-oest d'aquesta talaia es pot contemplar el Cadi, el Pedraforca i l’Encija. Mirant pel sud-oest Montserrat. A l'est contemplem el Puigsacalm, la Serra del Milany i Puig Cubell, Cabrera i Aiats, pel sud-est s'observa gran part d'Osona i el Montseny. Finalment pel nord-est s'observa des del Pirineu de Núria fins al Canigó, amb destacada presència del cim del Puigmal.
Des de prop del cim arrenquen les diverses ramificacions que formen la serres de Sobremunt, Sant Salvador de Bellver i Bescanó. Totes elles moren als peus del riu Ter, entre Sant Quirze de Besora i El Santuari de la Gleva .
En el bell mig del cim hi ha uns mapes que senyalen els indrets més rellevants i ajuden a identificar tots aquests indrets. El tossal Els Munts, amb altitud de 1.057 metres, està situat exactament en la mateixa línia meridiana que passa per la Plaça d'Espanya de Barcelona del qual lloc dista 78 km en línia horitzontal.

Informació de Enciclopèdia.cat i Viquipèdia