SANT BONIFACI

Després de passar tantes hores asseguts a taula menjant, el cos ens demana moviment. A més ja portem diversos dies de boira espessa aquí a la plana de Lleida, i tenim ganes de veure el sol. També tenim un dinar familiar per tant hem de ser puntuals a Lleida. Davant aquestes incidències valorem diferents opcions, finalment decidim tirar cap a Tarragona. Hem aconseguit els tres objectius: caminar, veure el sol i arribar a temps pel dinar familiar.
Anem direcció Tarragona per la N 240, a l’hostal del Llop ja comença a clarejar i a la costa del pixador ja ens ve a saludar el sol. Parem a Vinaixa, deixem el cotxe a la carretera de Lleida, davant les escoles, on iniciem la ruta per l’Espai Natural Protegit de la vall de Vinaixa . Abans de creuar el pont del tren veiem un pal indicatiu amb el rètol de la ruta dels miradors de Vinaixa.
Quant portem 1 quilòmetre de camí trobem un altre pal indicatiu de algunes cabanes de volta i seguim les indicacions deixant el camí de Sant Bonifaci, trobem la cabana de Joan Miró, de volta apuntada. De seguida trobem l’aljub d’Isidre Mas, cavat a la roca, que recull l’aigua de pluja que cau sobre la pedra gracies a uns canalets esculpits a la mateixa roc, uns metres més enllà hi ha la cabana. Amb poca estona trobem a cabana del Victor Guasch, utilitzada pel picapedrer, esta coberta per 5 jàsseres de pedra i lloses grans.
Anem cap al fondo de les Solanes, el camí que surt al ICC es perd, el pagès la fet desaparèixer, seguim pel tros fins un camí que ens torna al de Sant Bonifaci, que ja no abandonem fins arribar a l’ermita. Uns 700m abans d’arribar comencem atrobar boira, però anem igual cap a l’ermita.
La tornada la fem seguint el GR 3, però es per carretera i no ens agrada per tant al primer desviament que va cap a Vinaixa el deixem, ja tornem a tenir sol. Creuem la via i ens dirigim cap al Puig de l’ermita fins a trobar el camí de Sant Bonifaci i cap al poble.