Sant Carles de Peralta - Mines de s'Argentera - Puig de s'Argentera - Puig d'en Toni Andreu 2019.05 (ibiza) IBP 38

Sant Carles de Peralta

Agroturisme Can Correu

Camí vell Sant Carles

Anava I va de Santa Eulària a Sant Carles

Torrent de s'Argentera

Argentera, torrent de s’ TOPON Torrent del municipi de Santa Eulària que neix a la vénda de Morna, de la parròquia de Sant Carles de Peralta, discorre en direcció N-S i desemboca a sa Caleta, a ponent de s’Estanyol, ja prop de Santa Eulària des Riu. En el seu tram final pren el nom de torrent d’Arabí, ja que travessa aquesta vénda ( vénda d’Arabí). [ERM]

Pou de ses mines de s'Argentera

Argentera, mines de s’ INDÚST Mines de galena argentífera situades als puigs de s’Argentera  i des Miquelet , prop del nucli rural de Sant Carles de Peralta. Estan constituïdes, en filons, capes o bossades de galena argentífera lleugerament inclinats cap al NE, incrustats a les dolomies i calcàries argiloses juràssiques de la zona, que tenen un potencial variable que arriba als 2 m. La riquesa en plom oscil·la entre el 55 i el 80 per cent, amb un contengut d’un 1 per cent de plata, circumstància que els dóna nom (del llatí argentum ‘plata’). Amb el plom i la plata, s’hi trobaven petites quantitats de zinc, mercuri i manganès. Diversos autors coincideixen a assenyalar que l’explotació, que algú fa remuntar a l’època púnica , degué ser molt intensa en el període romà , del qual encara en queda un pou estret de secció quadrada de 82 cm de costat i de 22 m de profunditat. Els dragatges del port i les excavacions del puig d’en Valls proporcionaren gran quantitat de glans de plom, usats segurament com a projectils, que podrien estar en relació amb les mines. A la crònica de Pere Marsili , del segle XIV, es diu que l’illa «amaga mines de plata». Aquesta plata va ser buscada devers 1789-90, però només es va trobar plom i el jaciment va quedar abandonat. La Societat Catalana de Navegació i Indústria va fer diverses exploracions i proves entre els anys 1827 i 1830 sense cap resultat satisfactori. El 1870, gràcies a la llei de mines de 1869 i la forta demanda del mineral, s’obriria un període d’explotació efectiva que arribaria fins a 1909. Primer, quan Frederic Lavilla González-Turijo , comisari de guerra a Eivissa, persisteix en l’intent de recerca i troba galena argentífera amb una riquesa d’un 60 a 80% i amb 720 g de plata per cada tona, i n’obté uns beneficis de 135.000 pessetes, quantitat molt important en aquella època. És aleshores quan la societat Companyia de Mines d’Eivissa , constituïda en un principi per capital eivissenc, amb Lavilla, Joan Calbet i Bartomeu Vicent Ramon com a socis, explota aquestes mines, entre 1870 i 1900. El 1879 hi havia nou mines en producció i deu més en prospecció. Aleshores hom extreia una unça de plata per cada quintar de plom. El mineral s’exportava per cala Pada . El treball de les mines mantendria una plantilla de dos centenars de persones. El director de l’explotació era l’enginyer de mines de Balears Eugeni Molina , que també en va ser soci i va dirigir les salines d’Eivissa. Des de la feliç troballa de Lavilla i sota la direcció de Molina, les mines de s’Argentera tenen un període de prosperitat ininterrompuda de devers 30 anys. Però els darrers anys del s XIX, quan les excavacions han assolit els 27 m de profunditat, es troben venes d’aigua que inunden les galeries i que fan difícil i costós l’aprofitament de les mines. Tan sols s’havien excavat uns 600 m dels més de 3.000 que hom havia previst. Comença aleshores un procés caracteritzat pels intents continuats i fallits de treure’n l’aigua amb bombes. El 1903 es creà la societat anònima Nova Minera Eivissenca , constituïda a Palma, amb participació de capital mallorquí, que arrendà les mines i les explotà entre 1906 i 1909, any en què les abandonà definitivament. La producció mitjana anual havia experimentat un rendiment decreixent: d’unes mil tones el decenni de 1870-80 es passaria a 400 el de 1881-90 i a 350 el de 1890-1900, i només 250 tones per any entre 1906-1909, data del tancament definitiu. Un darrer intent de la Compañía Minera Bética Manchega , acollint-se a la llei de mines de 1947, va ser abandonat, finalment, el 1952, tot i que un estudi assenyalava que l’explotació era rendible. A la vista queden, encara, les restes de la forja, regadores i safareigs per al rentat del mineral, entrades d’alguns pous i diverses dependències mineres. [RVC/ERM]

Pou 2 vallat I profund

Pou 3 profund vallat

Fundición

Safareig I sèquia

Galeria

Puig Argentera

Argentera, puig de s’ TOPON Puig de 137 m d’altura ubicat a la parròquia de Sant Carles de Peralta, municipi de Santa Eulària des Riu. Aquest puig queda a llevant de la carretera de Santa Eulària a Sant Carles, i entre aquesta carretera i la que la uneix amb es Canar. S’Argentera  i el puig de s’Argentera són noms que es troben mencionats sovent en la documentació antiga. Al cim del puig es conserva una fita divisòria entre la cavalleria de Peralta  i el delmari reial . Al seu vessant nord hi ha ses Mines ( Argentera, mines de s’), antiga explotació minera de galena argentífera, i al seu vessant de ponent hi ha la plana i el torrent de s’Argentera . [JMC/ERM]

Mines (més naturals)

Aprofitant s orografia des terreny

Area recreativa de Sant Carles