Sant Cebrià de Lledó, Gavarres: Cista de l'Abel - Menhir de Sant Sadurní - Molí d'en Frigola

Som a les Gavarres.
L'itinerari comença i acaba a l'ermita de Sant Cebrià de Lledó o els Metges.

Per arribar-hi, hem fet en cotxe el trajecte des de Cassà de la Selva (senyalitzat just arribant a les primeres cases de Cassà, a mà dreta venint de Llagostera). Són quasi 10 kilòmetres de pista de terra, apta per a qualsevol tipus de vehicle. Part de la pista és d'origen molt antic i era utilitzada pels traginers per transportar el suro, però una bona part és més nova i va ésser construïda als anys 70 del segle XX per iniciativa dels germans Barceló. Aquest trajecte ens permet conèixer el bell mig de les Gavarres i gaudir d'uns paratges magnífics que sorprendran a qui no els conegui d'antuvi.

Abans de començar a caminar, donem un cop d'ull al paisatge que tenim mirant cap el nord. La plana de l'Empordanet, el Montgrí, les illes Medes, les muntanyes de Begur, i en segon pla, el Golf de Roses i els Pirineus. Qui dona més ?

Entrem dins de l'ermita dedicada als Sants Cosme i Damià, arranjada fa uns anys gràcies a la Colla Excursionista de Cassà. Malgrat la solidesa exterior, cal fer-hi obres de restauració a l'interior abans de que els problemes vagin a més.

L'itinerari és llarg, però molt variat i amb forces punts d'interès. El podem dividir en tres grans parts.

La primera, la baixada inicial fins el riu Daró, per pistes forestals, sense cap mena de complicació.

La segona, fins el forn de calç, cal seguir les indicacions del GPS, doncs passarem per tota mena de camins i corriols per arribar als objectius i no sempre agafarem els camins més evidents (agraïment al capita haddock de qui hem seguit la ruta en aquest tros). Tot i així, no n'hi haurà cap de dificultós (encara que prop de la cista haurem de passar per sobre troncs de pins caiguts un parell de cops).

La tercera, la tornada a partir del forn, la farem tot seguint les indicacions del PR-C 100 que ens portarà fins el punt de sortida, molt ben senyalitzat.

Només començar a caminar, passem per davant de Can Martí. Hi podem veure clarament la roca de pissarra característica del vessant nord de les Gavarres i que ens trobarem al llarg de tot el recorregut d'avui (per contra, el vessant sud és granític). Ens agrada molt aquest mas, que encara s'està restaurant per la part de darrera.

Baixant, en algun punts tornem a tenir boniques vistes de l'Empordà. Important, quan arribem a un pal indicador, cal agafar un trencall ample a l'esquerra que no està indicat. Xino xano arribem al riu Daró. Un lloc ideal perquè la mainada s'entretingui amb l'aigua i les pedretes. Molt a prop, pujant un graons, raja la Font de l'Alzina.

Després de seguir només cent metres la carretera, tornem a seguir camins de terra. Passem pel pla de Banyeres i al cap d'una estona comencem a pujar fins el cim del Puig d'Arques on hi trobem la Cista del mateix nom (també dita de l'Abel, en honor de qui la va descobrir i per diferenciar-la del dolmen que es troba a l'altre i més conegut Puig d'Arques, punt més elevant del massís).

Si tenim en compte que una cista és un enterrament individual (un enterrament múltiple seria un dolmen), de ben segur que ser enterrat en aquest lloc havia de ser un honor especial.

Marxem en direcció est i després de travessar els camps de ca l'Ermità, arribem al Menhir o Pedra Dreta de Sant Sadurní. De mida més aviat petita i redreçat fa només uns pocs anys, aquest menhir té la singularitat de ser l'únic del vessant nord de les Gavarres (molts dolmens i cistes, però només aquest menhir. Al vessant sud n'hi ha uns quants). És curiós veure que té un costat molt diferent de l'altre.

Passat el ben restaurat Molí de calç de Puigmiquel, arribem a un lloc magnífic, el Molí d'en Frigola. L'edifici i l'entorn del molí fariner, originari del segle XVII, sorprenen. Un entorn perfecte per quedar-s'hi una estona.

A prop hi trobem el sorprenent aqüeducte i la resclosa del molí. El Molí d'en Ribes no és gaire lluny, però el deixem per una altre dia.

Comencem a pujar de tornada. Omplim les cantimplores a la Font de Cantagalls i de seguida arribem a l'imponent suro del Xarpo.

El PR ens acaba de portar fins els Metges. Un cop de tornada, quin plaer el poder beure quelcom al restaurant, regentat per l'Anna i el Mon, que es troba a l'edifici de la rectoria!

Sota l'ombra del monumental i centenari lledoner que dona nom al lloc, un indret perfecte per venir a dinar i gaudir de la natura (972196102).

Bloc amb rutes nostres a http://ambotes.wordpress.com