Sant Celoni - Roca del Drac - Sant Llorenç de Vilardell -Coll Butí - Montllorer - Coll Blanc - Can Terrades - Sant Celoni

Aquesta excursió s'inicia a Vilardell, nucli pertanyent a Sant Celoni, on s'hi arriba creuant el pont sobre l'autopista, un parell de quilòmetres passat Sant Celoni, seguint les indicacions de les urbanitzacions Can Coll i Boscos del Montnegre. Podem aparcar just passat el pont. L'itinerari es pot fer en quatre hores.

D'antuvi visitem la Roca o Cova del Drac (indicacions) una curiosa penya de quars, aïllada i amb un lledoner al damunt. Sota la roca hi ha una petit cova on es refugiava el drac que fou mort pel Soler de Vilardell (vegeu la llegenda més avall). Després ens atancem a l'església de Sant Llorenç de Vilardell i d'allí ens enfilem per l'urbanització, deixant a l'esquerra la pista que puja a Sant Martí de Montnegre, fins el coll Butí. Un costerut però fàcil camí ens porta al cim del Montllorer, amb molt bones vistes sobre l'entorn, des d'on baixem al coll Blanc, can Terrades i can Arabia d'Olzinelles. Un cop a la vall seguim un magnífic corriolet, pel fons del Sot de la Font de Llorà, pel GR 5, que ens durà novament al coll Butí on retornem pel mateix camí pel qual hem pujat, fins el punt d'inici de la caminada.


LLEGENDA DE L'ESPASA D'EN SOLER DE VILARDELL

Molt a prop de Sant Celoni, hi vivia un drac ferotge que tenia atemorida la gent de la contrada i molts dels viatgers que passaven pel camí ral de Barcelona a Girona, que morien entre les seves urpes.

Un dia, un pidolaire (potser Sant Martí), va anar al Castell de Vilardell, que estava a la part baixa dels boscos del Montnegre, demanant quelcom per menjar. Quan en Soler, el cavaller i senyor del castell, va sortir amb un pa, ja no hi havia ningú, però va trobar una espasa magnífica..

En Soler, sorprès, s'afanyà a provar-la en un roure centenari i en una roca, i els va partir sense cap esforç. Llavors va entendre que aquella era una espasa de virtut i que li havien fet arribar per matar el drac. L'endemá va anar a l'església de Sant Martí de Pertegàs per encomanar-se a Déu i tot seguit va adreçar-se a la Roca del Drac, protegit amb un escut i una armadura lluents, i empunyant l’espasa de virtut.

El drac, amenaçador, va sortir del seu cau per matar el cavaller, però en veure`s reflectit en l'escut i l'armadura, es va espantar, moment que aprofità en Soler de Vilardell per tallar-li el coll amb l’espasa.

Després s'adreçà a Sant Celoni, on la gent l'esperava al portal de la Força, va alçar l'espasa amarada de sang i digué:

Braç de virtut,
espasa de cavaller,
has migpartit la roca
i el drac també.

Ens explica la rondalla que el cavaller es va equivocar i que les paraules que havia d'haver dit eren:

Espasa de virtut,
braç de cavaller,
has migpartit la roca
i el drac també.

Donar més importància al seu braç que a l’espasa de virtut, que era la que havia fet possible tallar el coll del drac, va provocar que la virtut el desprotegís, i quan la sang regalimant li tocà la pell, l’emmetzinà i caigué mort.

La supèrbia i l'orgull havien traït el cavaller i foren la causa de la seva perdició.