Sant Celoni-Roca del Drac-St. Martí de Montnegre-Canet de Mar 2013-03-16 7:31

Sant Celoni – Roca del Drac – Surolí – Rieres-Fonts-Ermites-Arbres de Montnegre – Canet de Mar 2013-03-16 7:31
Avui he sortit dels peus del Montseny per arribar a la Mar Mediterrània creuant el Montnegre, concretament de Sant Celoni fins Canet de Mar (dos lloc amb estació de Rodalies). És un entorn natural molt especial doncs tan aviat estàs rodejat de alzines, roures i arboços, com de faigs i castanyers. He pogut veure un surolí (Quercus morisii) un híbrid de l’alzina (Quercus ilex) amb el suro (Quercus suber), el suro gros del Montnegre i alguns altres arbres realment monumentals. He penjat una imatge per poder comparar l’escorça dels tres arbres.
Feia anys que, al passar per l’A7, veia un arbre amb un gran forat a la seva soca, doncs és la Roca del Drac, és un gran aflorament de quars que ha quedat aïllat a causa de l’erosió fluvial. Al seu damunt hi ha crescut un lledoner. La roca té un esvoranc al centre que,segons la tradició, era el cau del drac. El color blanc la fa destacar en el paisatge. A prop tenim una font, i com no podria ser d’altre manera, es diu la Font de Sant Jordi. També podem veure el Molí de Can Coll i el Roure monumental just al seu davant.
L’ermita de Sant Llorenç Vilardell té molt encant, i a prop hi ha el mencionat surolí i la Font de Santa Magdalena (sense aigua) i un xic abandonada.
Passades les runes de Can Vila-rasa i el Pont de Can Toni he pogut veure un forat que sembla un forn de pega, però no se dir-ho exactament (potser algun wikiloqueru ens traurà de dubtes). Al pujar fins dalt del Pla d’en Toni he vist el que m’ha semblat una guilla (pel color i l’aspecte), curiós que molt a prop hi ha marcat al mapa Alpina un indret megalític anomenat Roca de la Guilla (com que no he trobat més informació a la xarxa sobre aquest lloc, i segur que caldrà buscar-lo, ho he deixat per un altre dia). He esmorzat a San Martí de Montnegre -i ens hem fet la trucada telefònica amb l’Equip de Corçà!-, desprès de buscar infructuosament una “rajoleria”, crec que m’han faltat uns metres seguint el GR-83 per arribar-hi. A l'església hi he vist unes "estenebres" o carrussel que hom feia servir aks oficis de setmana santa. L’alzina de Coll de Basses és fantàstica i ben a prop, ja baixant, i ha un roure increïble! -diria que un exemplar aïllat de roure de fulla gran (Quercus pétraea)-
Les runes de Can Vives de la Cortada mereixen una menció especial, era una casa molt gran amb diferents dependencies, amb moltes feixes al seu entorn, s’hi pot veure les restes d’un forn(?, semblant a l’anterior) just al costat del camí, i sembla ser que va ser totalment abandonada als anys 70, però ja als 40 va deixar-se de fer manteniment.
L’ermita de la Salut està molt ben cuidada, la seva font no raja. Travessem la població de Sant Iscle de Vallalta i se’ns posa a ploure ... faig tota la pujada que em queda remullant-me, fins arribar a Pedracastell o Creu de Canet, allà tenim una panoràmica molt bonica de Canet de Mar. Seguint el GR5 (que hem agafat a l’ermita de Montnegre) veiem una important canalització d’aigua darrera el fastuós Castell de Santa Florentina, els seus inicis com Domus de Canet apareix documentada des del segle XI (però tan sols podem veure’l entre el clos que ens l’amaga).
He trobat quasi una desena d’arbres que fan servir els senglars per rascar-se, al costat de basses d’aigua.
Arribem a Canet de Mar just dos minuts abans que surti el meu R1 ... i cap a casa tot contemplant la Mar Mediterrània. Una jornada rodona.