Sant Celoni. Ruta Can Draper - Vall d'Olzinelles

Sempre que tinc la oportunitat m'agrada repetir aquesta passejada circular per la Vall d’Olzinelles, amb un paisatge captivador en qualsevol època de l'any, especialment si a la riera hi baixa aigua. Corriols de suau pendent vora la Riera d’Olzinelles a la part inicial de la ruta, on, tot seguint el SL-C 79 pots admirar diversos arbres monumentals. (Parc Natural del Montnegre i el Corredor).

NOTA: El Roure del Quintà ha desaparegut degut a les fortes ventades del 09 de desembre de 2014.

ACCÉS: A la Masia de Can Draper s’hi accedeix des del nucli de Sant Celoni, on a la mateixa rotonda del Centre comercial Altrium hi ha rètol indicatiu de la BV-5112 cap a Olzinelles. Passat el pont sobre el riu Tordera cal girar per la pista de sorra de l’esquerra que, després de passar sota el túnel de l’autopista AP-7 ens portarà a Can Draper en pocs metres.

La ruta està força ben senyalitzada amb pals indicadors i marques verd/ blanc del SL-C 79. També hi ha plafons informatius als llocs d'interès.

CAN DRAPER és una casa pairal construïda el 1860. Al costat veurem el Roure de Can Draper, de 18,2 metres d’alçada i 3,77 metres de perímetre. Algunes branques estan corcades per les larves del coleòpter banyarriquer. Sota el roure hi ha una gran pedra salera, que serveix per posar sal al bestiar.

Al poc de sortir de Can Draper hi ha un desviament a la dreta cap el POU DE GLAÇ DE CAN DRAPER: una construcció circular amb cúpula semiesfèrica, datada del 1771, que servia per a emmagatzemar i conservar blocs de gel durant tot l'hivern, que després es comercialitzava. Té 12m d’alçada (6,4m excavats al sòl).

Seguirem caminant al costat de a la Riera d'Olzinelles. Arribarem al Pont de Can Plana, que no cal creuar > Pollancre monumental d'Olzinelles, de 27m alt i 2,82m perímetre.

Creuem ctra. BV-5112 per anar a veure el Conjunt d'interès de la Pega: font, basses, i gran alzina, i al davant els tres Forns de Pega de Can Valls. Aquests forns estan datats del s. IX. La pega, substància viscosa i fosca, s'obtenia mitjançant la cocció lenta de llenya de pins i alzines, i s'utilitzava com a combustible per a l'enllumenament públic i per a impermeabilitzar vaixells i recipients.

Tornem al corriol de sorra del SL-C 79 > Font del Rector > Església de Sant Esteve d'Olzinelles.

Després caldrà travessar la carretera cap el camp conreat (on abans era el corriol): ara els camps del rector estan conreats, i la Diputació està recol.locant els pals indicadors de la ruta perquè no passi pels camps.

M'entristeix veure que el Roure del Quintà ha desaparegut per la forta ventada del 09 de desembre 2014, el mes passat.

Ens desviem per veure la Bassa de l'Aranyal, els plàtans de l'aranyal (conjunt de 26 plàtans monumentals alineats) i la Font de l'Aranyal (preciosa). També podrem veure les restes de l’aqüeducte que portava l’aigua fins a la bassa.

Passem al costat del Cedre de Can Valls ; el Conjunt de l'Aranyal (plàtans i faig); l'Aladern fals de Can Valls ; Mina al Pla de les Mines ; Quatre Camins (Pedra miradora/ Coll Butí/ Bocs: on anem)- pal indicador.

Seguim fins a la bifurcació Urb. Can Coll / Bocs (pal indicador). Girem esquerra cap el Sot de la Remor. Baixant cap a l'ombrívol Sot de la Remor hi ha bones vistes de Sant Celoni (de nit especialment maco).

Aviat estarem acabant la nostra circular, passant pels camps de l'altra banda de la Riera d'Olzinelles, on veiem davant nostre el Turó de l'Home i les Agudes, com a colofó paisatgístic.

Per aquests paratges el meu gos va descobrir un pastor alemany de sis mesos, que s'amagava. Quasi no es podia posar dempeus... només era pell i òssos. El vaig portar en braços fins al cotxe. Sortosament tenia xip i amo; se'ls hi havia escapat un matí de diumenge mentre passejaven. Es van passar buscant-lo més de tres setmanes, que és el temps que portava sol enmig del bosc.

CURIOSITATS:
* "Olzinelles és una entitat de població del municipi de Sant Celoni. Al cens de 2007 s'hi comptabilitzaven 35 habitants. Fins al 1930 va tenir un terme municipal propi amb Vilardell. L'església de Sant Esteve d'Olzinelles apareix documentada el 1083, i es va reformar al segle XVI." Viquipèdia.