Sant Climent de Llobregat

Más Molins

La Masia Molins o Can Molins és una masia situada a l'entrada del poble de Sant Climent de Llobregat, al peu de la muntanya de Sant Ramon que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una masia formada per tres cossos, amb una porta de mig punt adovellada, un pis i una galeria, coberta per un sostre de quatre vessants. Disposa de dos cossos laterals, graners, amb la coberta inclinada (una d'aquestes també amb galeria d'arcs rebaixats). A part d'aquestes dependències hi ha casa pels masovers i una capella neoclàssica dedicada a Sant Miquel. La casa principal és la masia característica d'aquesta zona del Baix Llobregat: de planta basilical, amb pla terreny, pis i golfes. A la façana, a les dovelles de l'arc de la porta principal, la data 1709 ens indica l'època de la construcció. A ponent, i incorporada totalment a l'edifici principal, hi ha una quarta nau, de construcció probablement un xic posterior, composta a la planta baixa d'un menjador-sala d'estar, i al pis superior una galeria oberta amb una sèrie d'arcades i coberta. A les bigues hi ha dues inscripcions: 1785 i 1787, que deuen correspondre a la fi de l'edificació de tota aquesta nau o potser només al cobriment de la galeria. Per sota del nivell de l'entrada principal, però a pla terreny entrant pel camí que puja de la riera, hi ha d'altres dependències, amb algun tros d'opus spicatum. Història Per les estructures conservades sembla ésser d'inicis del segle xviii. Segons la inscripció a les dovelles de l'arc de la porta principal de la façana de la masia, aquesta es va construir cap a l'any 1709 al mateix temps que la masoveria. La capella és de construcció posterior. Cap al 1849 hi ha una declaració pública de les hectàrees de terreny per part de la família Molins. Inicialment el mas pertanyia a la família Llobellus que, al 970, el va donar a Santa Maria de Castelldefels, dependent del Monestir de Sant Cugat del Vallès. Hi ha constància que el 1391 i el 1459, el Monestir va atorgar un contracte d'establiment a Pere Català i que aquest els hi pagava un cens.] La família Molins està documentada a Sant Climent des de l'any 1587 i se sap que l'any 1675, Pau Molins signa amb l'abat del Monestir de Sant Cugat un pacte de precari, o sia, una renovació o reconeixement del contracte d'establiment. Les edificacions existents actualment daten de l'època d'establiment dels Molins cap al 1709, però existeixen restes d'una construcció anterior que no es poden datar amb exactitud i només es poden aproximar entre el 970 i el 1291. Queda demostrat que els Molins van passar una època llarga de prosperitat econòmica a principis del segle xviii, època en què van construir les diferents dependències del mas Can Molins però aquesta s'estroncà cap als darrers decennis del segle xviii.[3] Actualment, Can Molins té encara un mobiliari i una distribució interior (cuina, menjador, dormitoris…) i exterior (era, capella, edificis annexos i un forn per a fer material de la construcció). No és una casa senyorial, sinó simplement la d'una família pagesa benestant que en algun moment s'acosta al concepte de pagesos acabalats. La masia es troba en un bon estat de conservació.[3] El 1986 l'Ajuntament de Sant Climent de Llobregat, després de mobilitzacions ciutadanes i els informes d'historiadors locals,[3] inicià les gestions necessàries per a declarar la Masia de Can Molins Monument Històric i Artístic

Panorámica de Sant Climent de Llobregat

Des de el cami de pujada al Estret de les Roques

Panorámica de l'ermita de Sant Ramon

Intersección

Des de quasi a dalt del cami de pujada. Ara trencarem a l'esquerra. A la dreta hi ha una pista que puja fins l'ermita de Sant Ramón.

Panorámica Sant Climent Llobregat

Camps de cireres amb Sant Climent al fons

Barraca de Can Molins

A la vora del cami i amb un petit desnivell es pot pujar. Construcció petita i en bon estat. Bon treball de restauració.

Barraca de Can Molins

Intersecció al estret de les Roques

Intersección

Pont per sobre la carretera

Per agafar una pista ben acondicionda al Turo de l'Anglá. Hi ha una petita errada de ruta. Hem agafat direcció esquerra de baixada i hem tingut de refer fins al cami de l'Anell Verd

Indicacions de baixada a les barraques de la serra de Roca

El pendent de baixada fins la riera es bastant pendent. Cuita.

Punt més baix del fort pendent

Ara toca pujar, pero ben aviat trobarem la primera cabanya

Barraca Obaga de la Serra de Roca

Barraca Obaga de Roca Ventosa

Cabana de la Juliana

Construcció de mida petita, pero ben armonitzada. Amb el seu caramull a sobre. Al voltants hi trobem un mur de contenció amb escales sobresurtins.

Ruinas

Barraca de la Juliana

El cartell indicador de la situacio estava col.locat en un pi, que ha caigut i ha quedat sota, snse visió. He intentat recolocar-lo pero no ha sigut possible.

Cartell Barraca de la Juliana vist per sota

Está sota un pi caigut.

Intersección

Després de veure les dos cabanyes, tornem a pujar una estona fins trobar un pla on hi ha el desviament a l'esquerra per baixar a veure les seguents.

Barraca Solell de Roca Ventosa

Barraca de l'Adela Nicolau

Cartell indicador per anar a la Barraca de l'Adela Nicolau. Baixanr a la dreta. Si es puja a l'esquerra com está colocat el cartell

Barraca de l'Adela Nicolau

Indicador per anar a la Barraca del cami de la LlauneTa

Ens indica que baixant a l'esquerra i a uns quants metres de cami planer trobarem la Barraca

Barraca del camí de la Llauneta

Barraca que es divisa al altre costat de la riera

Després de baixar fins a uns camps de cirerers i prunes caminem una estona per la riera seca, i en la pujada fins a la carretera es divisa a la dreta una barraca. Fotografia ampliada donada la seva llunyania.

Tenim ben aprop el poble de S. Climent de llobregat.

Biblioteca Ca l'Altisent i placa sardanista

Casa de la Vila de Sant Climent d Llobregat

Ajuntament

Vista de l'ermita de Sant Ramón des de el carrer Moll

Punt final de la ruta al mateix punt de la masia Molins