Sant Climent de Llobregat 12 +1 Barraques de vinya en perfecte estat i un forn de teules

Parquing

Intersección a la dreta direcció Ermita del Roser

Intersecció a la dreta, direcció ermita del Roser

Barraca de la Marota

Barraca de la Marota *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Ermita del Roser

Ermita del Roser *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca del Marquès

*LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca de Basarans

*LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca de les Saleres de Dalt

*LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Indicador a Barraca del Solell de Mas de la Fou

*LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca del Solell de Mas de la Fou

*LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Baraca de la Julia

*LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca de l'Arnau

*LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Masia Can Bruguera

Masia Can Bruguera es troba en estat d'enderroc total, té un gran pi pinyer *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Roca del Barret (Roca de greix)

*LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Refugi natural al cim de la Roca del Barret

*LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca del Joan

*LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca de l' Aritjol

*LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Indicadors a la Barraca de l'Aritjol i a la Barraca del Joan

*LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca de la Maria Agneta

*LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Forn de teules i pastera de Can Mas

Magnífic forn de teules i pastera de Can Mas, restaurada a principis de 2021

Barraca de la Teuleria de Can Mas

*LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca de les Saleres de Baix

*LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Fi de la Ruta a la Plaça.

*LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.