Sant Climent de Llobregat, 19 Barraques de Pedra Seca en perfecte estat de consevarció i la Font del Gaietà sempre amb aigua.

Sortida des de l'Ajuntament de Sant Climent de Llobregat

Sortirem de la plaça de l'Ajuntament lloc molt fàcil de trobar.

Masia Molins de l'edat mitjana

Masia Molins de l'edat mitjana que va sofrir una gran reforma a l'any 1700 i més tard al 1773 es va fer la capilla que té a tocar.

Barraca del Xic del Rei

Una Barraca de pedra seca aïllada molt maca amb sostre ple de lliris blaus. *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca de volta catalana

Són edificis de petites dimensions, fets de pedra, rajola, ciment i morter de calç. Són de planta rectangular i cobertes de volta de rajola (volta catalana). L'entrada sol estar a llevant i les obertures i finestres, si en té, són de mida petita. Algunes de les barraques tenen com a finestres petits òculs.[1] Pel que fa a la coberta, es tracta d'una volta de rajola que, a la part exterior, acaba amb una mena de cornisa, per la qual cosa la llum de la volta és més estreta que l'amplada de la construcció.[1] Història Aquestes barraques agrícoles, vinculades al cultiu de la vinya, estan datades de mitjan segle XIX. És possible que siguin reformes de barraques anteriors. A finals del segle XIX, amb l'arribada de la Fil·loxera el cultiu de la vinya, tot i que es replantaren ceps americans (1896), es va reduir de manera important fins a la totalitat, ja ben entrat el segle xx. Informació estreta de wiquipèdia.

Barraca del Jaume Martí

*LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca del Molins

Fa uns 5 anys va ser la primera barraca restaurada de Sant Climent, treballs realitzats pel Jordi Gelabert i el Juan, avui som 6 persones que reconstruïm barraques al terme. *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Gir esquerra

Travessarem la carretera BV 204 pel pont de fusta.

Gir a la dreta

Girarem a la nostra dreta i seguirem pel camí

Barraca del Carxant

Barraca rodona que es recolça en un marge. *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca Obaga De Roca Ventosa

*LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca de la Juliana

A tocar d'aquesta barraca es pot observa un amagatall al seu costat esquerre, unes escales volades que servien per pujar el marge i al seu front un pedrís amb taula i tot. *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Baixare'm i pujarem pel mateix lloc a la barraca de l'Obaga de Roca Ventosa i la barraca de la Juliana

En aquest punt hem de baixar a la barraca de la Juliana i a l'Obaga de Roca Ventosa pel mateix lloc i després continuar sentit mar cap a la barraca del Solell de Roca Ventosa.

Barraca del Solell de Roca Ventosa

Barraca no baixeta però molt robusta *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca de l' Adela Nicolau

Barraca de l'Adela Nicolau *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca del Camí de la Llauneta

Barraca de Planta quadrada i llindà pla, envoltada de bosc pet tot arreu. *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca del Bonhome

Barraca rodejada de camps de Cirerers, amb llindà pla i el seu nom ha estat esculpit a una pedra de llicorella de la barraca. *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca del Confin

Barraca del Confinament amb motiu de la pandèmia, el sostre no ha estat realitzat amb falsa cúpula sino amb lloses i vigues de fusta. *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres . *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca del Rovira

Barraca del Rovira, es troba en camps abandonats a punt de fer-se bosc. *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Agafem corriol a l' esquerra

Corriol principal, molt poc transitat

Barraca de l' Hort de la Sara i la seva bassa

Baixada pràcticament camp a través on reseguirem uns plàstics de color blanc que vaig posar quan Josep V. em va ensenyar on era. Feia aproximadament un segle que havia quedat perduda. Antigament el camí anava pere la mateixa riera de Querol i la barraca quedava a peu de camí. Encara es poden veure les rodades dels carros al costa de la barraca baixant sentit mar. Barraca de l'Hort de la Sara i la seva bassa que es nutreix de la riera de Querol. Magnífica barraca esculpida a la Llicorella, no em puc imaginar el treball que van realitzar els nostres abans passats per realitzar aquesta barraca i la bassa que té al seu costat. Dins de la barraca tenim una menjadora per l'animal. La bassa esta feta amb pedra seca i la tècnia de Rastell més eficient a l'hora de drenar l'aigua. *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Bassa i mur en rastell de l' Hort de la Sara

Gir a l'esquerra petit corriol

Per baixar a la Barraca de l'hort de la Sara ens fitxarem en aquest bruc podat i amb cinta blanca, després baixarem a la barraca reseguint el plàstics de color blanc. Hi ha una forta pendent. Després de pujar continuarem pel mateix corriol principal sentit Torrelles de Llobregat.

Corriol esquerra

Un cop aquí girarem pel corriol de la nostra esquerra

Esculpit a la Roca

Fa un parell d'anys va aparèixer aquest símbol esculpit a la roca, recentment algú l'ha pintat de color blanc.

Barraca de Cal Xotis

Barraca reformada també per l'Associació Memòria i Vida de Sant Climent de Llobregat, aquesta barraca està realitzada amb sostre de lloses i vigues de fusta. Té llindà pla. *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres. *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Font del Gaietà

Una de les fonts naturals que raja pràcticament tot l'any. També té un petit mur de pedra seca al seu costat esquerre.

Barraca de la Clareta

Es tracta d'una barraca adossada al mur amb llindà pla i ràfec de pedres volades, no ha estat restaurada i el seu estat de conservació és pràcticament perfecte. Es troba en un camp de Cirerers ja abandonat. *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca d' en Pere Bori

Es tracta d'una barraca reformada per l'Associació Memòria i Vida de Sant Climent. Pujarem per visitar-la per un corriol pel mig del bosc *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Corriol per anar a la Barraca del Pere Bori

Corriol de forta pujada que arriba fins la barraca del Pere Bori i que un cop visitada haurem de baixar pel mateix lloc

Barraca del Baqués

Barraca de planta quadrada reformada per l'Associació Memória i Vida de Sant Climent de Llobregat, es troba actualment al mig del bosc. *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Caminet a la Barraca del Baqués

Barraca de Pedrals ( Molt petita i amagada)

Barraca molt petita i amagada entre els cirerers. *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Barraca del Pastoret (Barraca molt elavorada)

Barraca que es troba sense restaurar en perfecte estat, és una de les millors de tota la ruta ja que té una FÓRNICULA ( armariet a mitja altura en una de les seves parets que servia per guardar el cistell amb el menjar del pagès i altres enser com llumins, espelmes, tabac .....) També trobem un COCÓ, es tracta d'altre armariet que es troba a ras de terra, i que servia de fresquera, per conservar el aigua del càntir fresca i el ví. També és l'única barraca de Sant Climent que el seu terra és empedrat amb grans lloses de llicorella. Es troba ben amagada entre els cirerers. *LA BARRACA DE VINYA: Era utilitzada pels pagesos com aixopluc i per emmagatzemar eines i productes del camp ( raïm, garrofes, olives...). És el testimoni d'un passat en què el conrreu de la vinya dominava el paisatgede Sant Climent de Llobregat, avui ja desaparegut en les darreres dècades. Destaca especialment la construcció de l'estructura de les barraques, bastida seguint la tècnica de la Pedra Seca, sense afegir-hi cap element d'unió entre les pedres i tots els sostres s`han realitzat mitjançant aproximació de filades de pedres (tècnica de la Falsa Cúpula). *LA PEDRA SECA: La pedra seca s'ha utilitzat des de la prehistòria a Catalunya però va haver un increment del seu ús a l’iniciar-se al segle XVIII però sobre tot durant el segle XIX, amb motiu del cultiu de la vinya. Hi va haver un augment espectacular del cultiu de la vinya perquè a França sobre l'any 1863, les seves vinyes van ser afectades per un insecte anomenat Fil·loxera(provinent d'Amèrica del Nord, va arribar en un carregament de ceps mitjançant un vaixell) el qual ataca les arrels de la vinya i en poc temps morien aquestes. Va morir pràcticament tota la vinya de França, això va afavorir que augmentés el cultiu de forma exponencial a Catalunya, es van tallar boscos i despredegar muntanyes senceres per cultivar-la, això va fer que es realitzaran marges fins pràcticament el cims de les muntanyes, començant a utilitzar per fer aquest marges la tècnica de la pedra seca i no només es van realitzar marges sino tot un seguit construccions necessàries pel pagès com Barraques de vinya, aixoplucs, aljubs, arneres, basses, pous, fonts, forns....... Però tot això va acabar quan finalment la fil·loxera va entrar a Catalunya entre l'any 1880 (Empordà) i 1899 (La Terra Alta), va provocar l'abandonament dels camps que estaven més lluny o de més difícil accés. Sobre l'any 1950 ja no hi ha pràcticament cap persona que sàpiga treballar realment la pedra seca, perdent-se aquest ofici, ajudat pel començament de la mecanització dels treballs del camp.

Principi i Fi de la Ruta a L' Ajuntament de Sant Climent de Llobregat

Final de la ruta on hem visitat 19 barraques de pedra en perfecte estat, una barraca de volta, una bassa i la font del Gaietà. Ruta dura pel desnivell però increïble per la gran quantitat de barraques que podem visitar