Sant Climent de Peralta; Molí de la Revetlla, Carbonera, Forns Rajoler i de Calç i els pallers del Cau dels Pins

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
A Sant Climent, encara és possible respirar l'ambient propi d'un indret estretament vinculat al massís, una mostra en són els oficis antics com per exemple el de rajoler, pagès o carboner. Tots ells plasmats amb els diferents esdeveniment creats per l’ocasió com son la festa de segar i el batre, la festa de la Carbonera o la cuita a la Rajoleria de Can Frigola, totes organitzades per donar a conèixer com eren aquestes feines.
Nosaltres amb aquesta ruta hem volgut visitar tots el indrets on es realitzen aquest actes i per fer-lo hem anat i aparcat els cotxes al restaurant La Masia de Sant Climent de Peralta, travessem la carretera general C-66 i ens dirigim entre camps de conreu fins Can Revetlla i el seu molí, amb la bassa en perfecte estat (restaurada) i el carcabà o cacau. Dels edificis, una part es troba restaurada com a segona residencia i la resta en procés de restauració.
Seguim camí paral·lel al torrent de la Revetlla i aprofitem per visitar la resclosa que torna a estar força tapada de vegetació i el torrent completament sec. Arribats a la pista forestal de Fitor, la seguim amunt fins arribar a un tram formigonat, aquí deixem aquesta pista i continuem per un sender que neix a l’esquerra i que ens fa travessar la riera del Jonquet i l’Hort d’en Vidal, gran clariana dins el bosc. Un xic més enllà, quant el camí va de pujada, passem pel davant del mas Vidal, un casal del segle XIX, actualment habitat i on es troba l’església vella del Mas Vidal.
Superada la pujada, ens acostem fins l’espai de la Carbonera que amb la arribada de la tardor, es comença a preparar per la gran festa que començarà l’última setmana de Setembre amb el procés d’empilar, després, durant tot el mes d’Octubre vindrà l’embalumar, l’encesa, la cuita i per últim el rescaldejar i desempilar. Al llarg d'aquests dies sempre hi ha un carboner dia i nit, que vetlla perquè la combustió sigui la correcta. Els carboners, però, passen poques hores sols. Durant el dia s'hi acosten moltes persones i grups escolars, i a la nit també hi ha força ambient. Cal dir que hi ha qui aprofita l'excusa per esmorzar o dinar o sopar i fer xefla en un entorn natural privilegiat.
Sortim del paratge de la carbonera i ens dirigim fins la Rajoleria de Can Frigola que tenim molt a prop... aquest és un bon exponent de rajoleria de les Gavarres. Fins fa relativament poc, era habitual que alguns masos comptessin amb un petit forn de rajols, que podia servir per a les necessitats pròpies del mas i per proveir la rodalia. La particularitat del forn de Can Frigola és la seva capacitat, de fins a trenta tones, fet que la situa en un context comercial. L'any 2005 se'n va recuperar el seu ús, convertint la cuita tradicional en una festa bianual.
Sortim de l’indret i reculem fins l’entrada de Can Torró on sembla que un portal de ferro ens barrés el pas (és un camí amb dret de pas), per tant el traspassem i seguim la marxa fins la Bassa de Can Torró, una gran construcció d’obra per emmagatzemar aigua. Al seu costat es troba la font de Can Torró?, un racó ben bonic.
De tornada, caminem paral·lel a la riera d’en Torró i a un pla superior, fins arribar al camí asfaltat que duu a Can Frigola i la Carbonera, el qual seguim per la dreta fins la carretera C-66 que abans aviem creuat. Seguim per la carretera d’accés a Santa Susanna de Peralta on s’ubica les restes del gran forn de calç de Peralta i un xic més enllà el Cau dels Pins on s’ubiquen els pallers construïts en la festa del segar i del batre.
El Cau dels Pins de Sant Climent de Peralta és un dels epicentres culturals de Forallac. Es tracta d’un espai polivalent articulat al voltant de les antigues escoles, que al llarg de l’any acull diversos esdeveniments locals, un dels quals és la referida festa del segar i del batre.
La festa, es desenvolupa en tres parts, que corresponen a la plantada (desembre), la sega (juny) i la batuda i la construcció del paller (juliol). Els tres processos es realitzen de manera manual o bé amb la utilització d’eines d’època, respectant al màxim la tradició.
Estem a punt de tancar el cercle, el punt d’inici el tenim molt a prop, tant sols hem de seguim un tram de camí que de seguida canviem pel llindar de un camp de conreu que ens deixa a la tanca metàl·lica del restaurant la Masia on per un esvoranc a la tela ens permet accedir al recinte...(si no, hauríem de cercla tot el camp).
Acabada la caminada completem la sortida amb un bon esmorzar en aquest restaurant, donant així per acabada aquesta interessant i avui, cultural sortida...
Salut i bones caminades!!