Sant Corneli

Excursió que vaig fer el 27 d'abril de 2014. L’anomenat “Front del Pallars” va ser un episodi bèl•lic d’uns vuit mesos de durada (abril-desembre de 1938) consistent en un conjunt d’intensos i perllongats combats entre les tropes republicanes i franquistes, que va significar una dolorosa derrota de l’exèrcit republicà. A principis de 1938 els franquistes havien guanyat la batalla de Terol, i en poc temps ocuparen l’Aragó, Lleida (2 d’abril) i Balaguer (6 d’abril). A principis d’abril van travessar les Nogueres Ribagorçana i Pallaresa, i van ocupar, entre d’altres, les poblacions de Tremp i la Pobla de Segur, controlant, per tant, la central hidroelèctrica de l’embassament de Sant Antoni (construïda durant el període 1913-1916), que era clau pel funcionament de la indústria de guerra de Barcelona. A finals d’abril, i després d’establir diferents caps de pont a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, els franquistes no continuaren cap a la vall del Segre, sinó que ocuparen els cims pròxims paral•lels al riu. Allí s’atrinxeraren i hi romangueren durant uns vuit mesos. L’estratègia era purament defensiva, per tal d’anar preparant accions en altres fronts o bé per recuperar forces. La línia de front començava a Terradets i passava, en el primer sector, de sud a nord, per la serra del Cucut, la Campaneta, Porredó, Mont de Conques, Sant Corneli, Roc de Pessonada i Llania (el Serrat). Aquestes posicions eren ocupades per les tropes de la 63a Divisió del Cos d’exèrcit de Navarra a les ordres del general Heliodoro Rolando de Tella, que tenia el comandament a la Pobla de Segur. Per sobre de Llania, el front continuava cap al nord per Esplà, tossal de Sant Mauri, Bovet, Costa Negra, les Pedres d’Auló, Biuse, Valadredo, Serrelles, coll de Bana, Calvo i Campirme. Estava controlat per les tropes de la 62a Divisió, amb seu a Sort. El responsable era el general Antonio Sagardía, tristament conegut amb el sobrenom del “carnisser del Pallars”, ja que va fer afusellar sense judici previ a com a mínim 67 civils. Pel costat republicà el Xè Cos, que comandava l’anarcosindicalista Gregorio Jover, va fer front a la divisió de Sagardía. El Cos XIè, liderat pel coronel Francisco Galán Rodríguez, que es desplegà a la Conca Dellà, es va enfrontar a la 63a Divisió. El maig Galán va ordenar una contraofensiva amb l’objectiu de fer retrocedir els franquistes cap a l’Aragó i així enllaçar amb la 43a Divisió republicana que s’havia quedat aïllada al Pirineu, principalment a Bielsa. Així, el 23 de maig s’atacà Sant Corneli, es prengueren els pobles de Basturs i Sant Romà d’Abella, havent un duríssim combat a la Costa Gran. En un primer moment l’atac va ser un èxit però el dia següent vingué des de Lleida la 150a Divisió del cos de l’exèrcit del Marroc, comandada pel general Agustín Muñoz Grandes, que reforçà les files franquistes, amb el que s’equilibraren les forces. El resultat final va ser que els republicans no van assolir els seus objectius. Per contra, el nombre de baixes va ser molt gran: 2000 al bàndol franquista i 6000 al republicà. A més la població civil va patir de valent. Així, les viles d’Isona, Conques i Sant Romà d’Abella van ser destruïdes. En els mesos posteriors, i fins els Nadal de 1938, els franquistes restaren en les mateixes posicions, tot construint búnquers defensius.
En aquesta excursió farem un recorregut per un dels escenaris més tràgics dels enfrontaments del front del Pallars. Des del poble d’Aramunt (560 m), al que s’arriba per una carretera que ve de la Pobla de Segur, pujarem al poble abandonat d’Aramunt Vell (651 m), uns panells desaconsellen la seva visita per motius de seguretat. Continuarem per una pista que surt de la part E d’aquest poble, i de seguida veurem a mà esquerra l’ermita romànica de Santa Maria. 1 h després de camí, tot seguint senders i pistes en direcció E, pujarem al turó de Vilanoveta on hi ha una sorprenent fortificació amb trinxera oberta, construïda pels franquistes, després dels atacs dels dies 22 al 27 de maig de 1938, per fer front a futures incursions dels republicans. Baixarem de cim i ens dirigirem a la casa de Toà, on hi ha l’ermita de Sant Martí de Vilanoveta, deixant a la nostra dreta un turó on hi ha les restes d’una casa fortificada i de l’església de Sant Pere de Vilanoveta. Baixarem en direcció a unes torres d’alta tensió i creuarem el riu Carreu a gual. Seguirem en direcció S paral•lels a les línies d’alta tensió fins assolir les Collades de Baix (971 m), on trobarem una pista. És en aquest punt on els combats del 22 de maig foren més cruents. Com diu Joan Ramon Segura al seu llibre “25 excursions pel Front del Pallars”, “el 22 de maig de 1938 les forces republicanes intentaren envoltar el turó de Sant Corneli, però no arribaren a assolir el cim, ni tan sols envoltar-lo... En els dies posteriors, en aquest camp de batalla es produí una gran mortaldat, especialment entre els joves de la lleva del Biberó, els quals amb 17 i 18 anys els faltava l’experiència en els combats... Segurament s’exagera quan es diu que durant aquells dies el riu baixava sang enlloc d’aigua”. Seguirem la pista, durant ¾ d’hora, fins que veiem clarament el cim de la muntanya de Sant Corneli. Durant aquest trajecte s’endevinen restes de trinxeres. Finalment, seguint un camí costerut arribarem dalt del cim (1357 m), on veurem restes de nius de metralladores, l’ermita de Sant Corneli i la gran creu caiguda, construïda pels presoners republicans, i que va cedir anys després perquè la base no va ser ben dissenyada. En una de les finestres de l’ermita hi ha restes de granades, bales, i un tram del filferro amb punxes que protegia les posicions dels franquistes. En el seu llibre “Revolució, Guerra i Repressió al Pallars (1936-1939)” Manuel Gimeno explica que “acabada la guerra, no foren pocs els veïns dels pobles propers que, encuriosits per veure de prop l’escenari dels combats, pujaren el cim de Sant Corneli, on es trobaren davant un espectacle dantesc d’esquelets de soldats agafats als filferros protectors de les posicions nacionals”. Les vistes dalt del cim abasten els tres Montsecs, la vall Fosca, la Conca Dellà, les serres de Carreu i Boumort, etc. El descens el farem per la carena oposada. Al principi, i durant una bona estona veurem restes de trinxeres (dins d’elles algunes llaunes rovellades, segurament d’aquella època) i les cabanes on sojornaren els defensors fins el Nadal de 1938. Un cop ens fiquem al bosc la baixada serà més forta, i no s’aturarà fins que arribem a l’alçada de l’embassament. Aquí prendrem una pista a mà esquerra, que poc després passa pel costat de la sorprenent font de la O (514 m). Finalment, també per pista, arribarem de nou a Aramunt, veient al fons les imponents restes del poble antic.
Horari
Aramunt-Vilanoveta: 1h30’
Vilanoveta-les Collades de Baix: 1h30’
Les Collades-Sant Corneli: 1h30’
Sant Corneli-Aramunt: 2h
Temps previst amb parades: 9h.
Desnivell: 1050 m.
Longitud: 18 km.
Cartografia: Tremp, La Pobla de Segur, Serra de Boumort, Isona. Mapa Topogràfic de Catalunya, número 35. Escala 1:25000. Institut Cartogràfic de Catalunya. 2011.
Bibliografia: 25 excursions pel Front del Pallars, Joan Ramon Segura. Col•lecció Azimut, número 87. Cossetània Edicions. 2006.
Pàgines web:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Front_del_Pallars
http://www.frontdelpallars.com