SANT CORNELI (100 CIMS FEEC) DES D'ARAMUNT-SENDER DE LES COLLADES-TRINXERES DE VILANOVETA-TORRE DELS MOROS-ARAMUNT VELL

Magnífica ruta que té com a protagonistes vestigis del nostre passat més recent, búnquers i trinxeres de la Guerra Civil, pobles i masos abandonats i excel·lents vistes de la Conca de Tremp, del Pantà de Sant Antoni i de la Serra de Pessonada. Sortint del poble d'Aramunt ens enfilarem a la Serra de Sant Corneli per arribar a la seva ermita i després un interessant tram carener per acabar baixant cap als pobles abandonats de Vilanoveta i d'Aramunt Vell, espectacular despoblat que amb totes les precaucions necessaries val la pena veure. El recorregut està basat en el magnífic track original de l'usuari Aventura't amb alguna modificació puntual com les aproximacions als Búnquers de Vilanoveta o la visita al poble abandonat del mateix nom.
Comencem la ruta al poble d'ARAMUNT, deixant el vehicle a un dels carrers d'entrada a la població. Aramunt és la població amb més habitants del terme municipal de Conca de Dalt, a la qual pertany. Es forma com a resultat de l’abandonament del nucli antic d’Aramunt Vell, pel qual passarem al tram final de la ruta, en un procés que s’inicia sobre els anys 1940 i que finalitza, deixant totalment deshabitat el nucli antic, envers els anys 60. Els habitants d’Aramunt Vell es van traslladar a la zona més planera on tenien les eres. Entrem al poble i deixant a la dreta el camí que va cap a l'església, a la següent cruïlla, trobem la pista senyalitzada que ens porta cap a la FONT DE LA O, 1 km, a la qual arribem passat un pont per sobre del Riu Carreu que vessa les seves aigües al molt proper Pantà de Sant Antoni. L'àrea Recereativa de la Font de la O és un bonic indret habilitat amb barbacones, bancs i taules de pedra i una bonica cascada que ve de la part de dalt de la Serra de Sant Corneli. Tot una sorpresa veure tanta aigua en aquesta època de sequera. Seguim la pista que arribar literalment a tocar el Pantà de Sant Antoni, però passada la FONT MENTIDERA, 1,5 km, a escasos 100 m més endavant, agafem el corriol que a l'esquerra ens indica que en 2 h hauríem d'arribar al cim de Sant Corneli. El corriol, força fressat, va pujant de manera constant fent llaçades a una i altra banda entre pins i boixos. Quan portem uns 5,5 km de ruta, començarem a veure les primeres restes de trinxeres de la Guerra Civil. Conscients de la seva situació estratègica, ambdós bàndols, durant la guerra civil, van ser protagonistes de forts combats. Les baixes produïdes en els dos bàndols es compten per centenars. Inicialment sota control republicà va passar a mans nacional. Una contraofensiva republicana per fer retrocedir els franquistes cap a l’Aragó, el maig del 1938, va permetre que el dia 23 des de Conques s’ataqués a Sant Corneli. L’operació va ser tot un èxit però al dia següent el Cos d’exèrcit del Marroc procedent del pla de Lleida va permetre que la 150 divisió franquista ocupes la vessant nord (Costa Gran) i la 151 divisió la vessant sud. Fruit d’aquests combats, es van construir un gran nombre de búnkers i trinxeres a tota la vessant nord de la muntanya encara visibles actualment. Les trinxeres són visibles des del punt més alt i els búnkers, orientats cap al roc de Pessonada, es troben situats a uns 300 metres del cim en direcció Aramunt. Arribem al cim de SANT CORNELI (1351,1 km), 6,1 km, inclós al repte dels 100 cims de la FEEC i molt característica amb la seva petitat ermita, al damunt de la qual trobem un vèrtex geodèsic i sobretot la seva gegantina creu de pedra tombada. Aquesta creu commemorativa fou construida pel bàndol nacional en record dels soldats morts i si ens movem una mica a la la banda nord, veurem també un un petit monument en forma de pal de reivindicació de la pau escrit en diferents idiomes. La petita ermita de Sant Corneli, durant anys, va servir també de refugi, i fins i tot actualment es veu la xemeneia. A l'interior trobem un parell de fotografies de Sant Corneli i moltes altres de devots així com algun que altra exvot. Les vistes des del cim són magnífiques, de la Serra de Pessonada i la seva roca de tonalitat vermella, però també de la Serra de Boumort i la Plana de la Conca de Tremp entre molts altres elements geogràfics. Com es pot comprovar al track, durant la força estona que ens vam estar al cim, que val realment la pena, la gravació va fer un rebot de senyal que fa que al resum final la ruta tingui una mica més de desnivell i distància de la que té en realitat. Continuem la ruta començant a baixar en un llarg tram carener. La senda, una mica desdibuixada i en algun punt fins i tot perdedora, va perdent alçada passant per diferents cotes on anem trobant restes de trinxeres. Tot i així, no revesteix especial dificultat ja que es tracta d'anar seguint el fil de la carena. que fa de limit entre els termes municipals d'Isona i Conca Dellà i de Conca de Dalt). Cap al 9,3 km, acabem sortint a una pista, coneguda com la Pista de les Collades, que baixa suaument i que anem seguint fent en algun punt drecera. Arribem a les Collades de Baixa, on un pal indicador ens senyala una ruta BTT. Deixem la pista i seguim aquestes senyals i corriol que s'en va a l'esquerra pel conegut com a Camí de les Collades. Per terreny pedregós, anem baixant amb el barranc de la LLau de les Collades a la nostra dreta. La ruta de BTT segons els indicadors que veurem està considerada com a molt difícil, i ben que ho podem assegurar, perque no ens podem imaginar com deu ser baixar per aquest camí amb bicicleta. Al darrer tram entrem a una zona boscosa i finalment s'acaba la baixada creuant el RIU CARREU, 13,2 km. El corriol ara puja lleugerament fins arribar a tocar a una pista on nosaltres finalment baixarem per apropar-nos a les properes cases Boer i Toà i a l'antiga ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ, 14,2 km. Sant Martí de Vilanoveta, o del Mas de Vilanova, és l'antiga església parroquial del poble, ara abandonat, del Mas de Vilanova, o Vilanoveta, al qual ens trobem. Es tracta d'una senzilla construcció rural, de sostre ara totalment ensorrat, no anterior a l'edat moderna. Consta d'una sola nau, orientada de sud a nord, sense absis exempt. A l'angle nord-est serva un habitacle de no gaire alçada coberta amb volta de canó que podria ser l'element més antic del conjunt. No disposa de campanar, sinó d'una espadanya de dos ulls que corona la façana meridional del temple. Fet l'anada-tornada per veure el que queda del poble de Vilanoveta i la seva església, seguim la pista i a la següent bifurcació ens anem a la dreta passant al costat d' una nevera de camió de la Jijonenca que vés a saber com i quan haurà arribat allà. Just a tocar de tan singular element, 15 km, surt un corriol a l'esquerra, amb un indicador de fusta on posa "Trinxeres". Agafem el corriol que va pujant poc a poc i on a uns 300 m comencem a trober els primers restes de les TRINXERES DE VILANOVETA, 15,3 km. Una mica més endavant trobem l'element més destacant de la posicío, una llarga trinxera de formigó de poc més d'un metre i mig d'alçada, molt ben conservada, i d'una llargada aproximada d'un centenar de metres. Sens dubte que és la trinxera més ben conservada del front del Pallars. En tota aquesta zona hi van haver importants combats a la primavera i l'estiu del 1938, quan les tropes republicanes, en inferioritat de condicion i amb joves reclutes de la lleva del biberó, van llençar una ofensiva per frenar els militars del bàndol nacional que guanyaven terreny des de ponent, després de la caiguda del front d'Aragó. La trinxera, es pot recorrer perfectament per l'interior, i a banda i banda anirem trobant tambés restes de búnquers i nius d'ametralladora amb les seves espitlleres que ens donen idea de l'horrible episodi històric que va tenir lloc allà no fa gaire temps. Aprofitem per fer la pausa llarga del dia en aquest històric lloc, adonant-nos del lloc tan estratègic on estava situat, ja que des d'aqui es podia controlar no solament la part baixa de la vall de Carreu i el pantà de Sant Antoni, sinó també de la Serra de Pessonada, on també hi havien posicions de les troques franquistes. Deixem enrera búnquers i trinxeres baixant per un corriol que zigzagueja baixant fins a una pista on trobem una mena de porta que ens porta als marges d'un camp, que anirem seguint a l'esquerra fins sortir a altra tanca i continuar per la pista que ens porta a l'inci del corriol fitat del Camí Vell de Travet, 16,7 km, que surt a la nostra esquerra. El camí va baixant per creuar primer un barranc i tornar a pujar després per terreny pedregós per endinsar-se al bosc i sortir, finalment, a una pista, ja a les immediacions del poble d'Aramunt Vell. Primer, fem un anada-tornada per apropar-nos a la dreta a la ERMITA DE SANTA MARIA, 18,1 km, força ben conservada, i des d'on tenim bones vistes de la Torre del Moro a la qual anirem a continuació, i del poble d'Aramunt Vell. Desfet l'anada i tornada, seguim per la pista i a la dreta, agafem el corriol que puja per apropar-nos a la TORRE DELS MOROS, 18,6 km. Es diu que aquesta torre, del s.X, circular de 7m d’alçada i uns 30m de circunferencia ubicada en un punt estrategic, formava part de l'antic Castell d'Aramunt, tot i que altres teories diuen que aquesta torre era en realitat una torre albarrana i que el castell, estaria situat al voltant de l'església de Sant Fructuós, que visitarem a continuacio. Retornem a la pista i seguim fins arribar a ARAMUNT VELL, trobant un indicador on es prohibeix l'accès degut a l'evident risc de col.lapse del que va quedant del poble. Si volem evitar entrar-hi, només hem de seguir la pista que segueix girant a la dreta i que voreja el poble per enllaçar el track més endavant. Nosaltres però, entrem a l'antic poble, amb totes les precaucions, no tocant res i evitant passar pels llocs impracticables amb murs a punt de caure. Per entrar-hi, travessem un antic portal a tocar de les restes del mur del castell i de l'ESGLÉSIA DE SANT FRUCTUÓS, a tocar el cementiri, des d'on es tenen magnífiques vistes del poble nou d'Aramunt i del Pantà de Sant Antoni. El poble està documentat per primera vegada l’any 959 amb el nom d’Eramonte, i es considera emplaçat en un lloc estratègic, pròxim al camí ral que unia l’Urgell amb França. Es tractava d’un poble murallat o vila closa on les propies cases del pobles formaven el tancat, presentant dos arcs d'entrada, un d'ells pel qual hem accedit. En diferents documents apareix amb el nom de “Castell d’Aramunt”. Del que queda de l’estructura actual del nucli, s’hi distingeixen dues grans zones: la zona interior de la muralla i la zona exterior. La zona interior de la muralla està formada pel tancament, que va des de la penya al portal de Baix, pel qual sortirem, i segueix per la part exterior de les façanes de les cases que donen al Penal fins al portal de Dalt o de Fuses ,per on hem entratm, i des d'aqui, a la penya, essent aquest el tancament sud-oest. Després continua pel darrera del castell fins al cementiri i des d'allà al penya-segat que dona damunt del portal de Baix, essent aquest el tancament nord. La majoria dels carrers empedrats es troben actualment coberts de pedres fruit de l'ensorrament de les cases. Tot i així, vam poder veure entre altres element, una petita plaça amb una font i la capella de Sant Antoni d’Aramunt, també en molt mal estat, i de la que vam poder distingir el seu absis semicircular. La sortida, la vam fer pel que quedava de l'arc del Portal de Baix, actualment, ja totalment ensorrat, havent de passar per sobre de les seves pedres. Un cop sortits del que va ser la vila closa, vam passar per un safareig i per un antic celler on encara es conserven dos grans barrils. Sembla mentida que s'hagi deixat perdre un poble que pel que hem vist, deuria ser preciós quan encara es podia anar amb certa comoditat pels seus carrers. Anem baixant ara per un antic camí empedrat, trobant a la part més baixa, algunes cases ben conservades i fins i tot alguna, on sembla que encara hi visqui gent. Passem per la Casa Jaument, on ve a sortir la pista per la qual haguéssim sortit cas no haguéssim entrat al poble vell, i arribem a la FONT VELLA, 20,1 km, que al nostre pas, malauradament, no rajava ni una gota. Des d'allà, només queda seguir la pista que ens porta a l'asfaltat d'entrada que ens porta al poble nou d'Aramunt, passant pel MOLÍ D'OLI, 20,7 km, únic molí que es troba en ple funcionament en tot el municipi i per la PLAÇA CAPUTXÍ, on trobem una font i algun element relacionat amb la producció d'oli. Des d'allà, només ens restaran escasos 200 m per tornar al punt on hem començart aquesta formidable ruta.

BP INDEX 133 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).