Sant Corneli per Trinxeres, Cami Collades, Búnquer Vilanoveta, Cami Vell d Travet, Sta Maria, Torre dels Moros i Aramunt Vell

Fantastica ruta sortint de l’area de lleure de la Font de la O (Aramunt) en la que ens enfilarem fins a la Muntanya de Sant Corneli i recorrerem tota la panoramica carena assolint totes les cotes secundaries i pasant per les diverses trinxeres i el Búnquer de Vilanoveta (trist testimoni de les cruentes batalles de la Guerra Civil), veurem l’ermita de Santa Maria, el Castell d’Aramunt o Torre dels Moros i el sorprenent despoblat d’Aramunt Vell, amb la seva imponent esglesia de Sant Fructuós. A mes, pasarem pels bonics camins de les Collades i el Cami Vell del Travet.

***RECORREGUT: Area de lleure de la Font de la O-Serrat de la Font de la O-Trinxeres-Ermita i cim de Sant Corneli (1354m)-Cota secundaria (1203m)-Trixeres-Cota secundaria (1188m)-Cota secundaria (1179m)-Trixeres / Campament-Collades de Baix-Cami de les Collades-Riu Carreu-Casa Boer-Búnquer i trinxeres de Vilanoveta-Cami Vell de Travet-Ermita de Santa Maria-Castell d’Aramunt / Torre dels Moros-Portal de Dalt d’Aramunt Vell-Esglesia de Sant Fructuós-Aramunt Vell-Capella de Sant Antoni-Portal de Baix d’Aramunt Vell-Font Vella-Aramunt-Area de lleure de la Font de la O.

***CRONICA: Des del poble d’Aramunt seguim les indicacions per una pista fins l’area de lleure de la Font de la O, on trobem taules, bancs i barbacoes, aparquem. Iniciem la caminada per la pista al NO, qua aviat es redreça a l’O tot planejant al costat del riu de Carreu, que mantenim a la nostra dreta. Poc mes endavant trobem un indicador que ens convida a deixar la pista i anem a l’esquerra (S) cap a Sant Corneli (indicat) per un sender fressat que s’enfila enmig d’un bosc de pi amb boix que puja sempre de manera moderada i sostinguda pel Serrat de la Font de la O i va tombant paulatinament al SE fent algunes llaçades. Mes amunt, a partir de la cota 1150 el bosc practicament desapareix i seguim el sender fressat per l’ample carena a l’E, pasant poc despres al costat de les trixeres de la Guerra Civil que coronen la carena fins arribar al cim de Sant Corneli (1354m), coronat per una enorme creu de formigo trencada i tombada a terra que van instalar els franquistes l’any 1939, poc despres d’acabar els enfrontaments del Front del Pallars. Al costat trobem la petita ermita romanica de Sant Corneli, amb llibre de registres i al capdamunt de la qual trobem el vertex geodesic. Durant molts anys la petita ermita a servit de refugi, de fet, fins fa poc, encara tenia instalada la xemeneia. Durant l’ofensiva republicana del maig de 1938 la Muntanya de Sant Corneli esdevingue uns dels objectius mes importants, els combats que tingueren lloc en aquest indret suposaren un gran nombre de baixes per part dels dos bandols. La panoramica des del cim es extensa (com en molts cims del Jussà). Des del cim anem al NE sense cami clar i aviat arribem a un seguit de petits búnquers o nius d’ametralladora, des d’on s’endevina una difusa senda (fites) que baixa per la carena amb tendencia a l’E fins un collet, des d’on ens enfilem a una cota secundaria de la Muntanya de Sant Corneli (1203m), sense fita cimera pero amb bones vistes sobretot cap al Pirineu i els Cingles de Pessonada (a on vam anar al dia seguent). Continuem pel fil carener a l’E/NE per la senda difusa i, poc abans d’assolir una nova cota secundaria, veiem diverses trinxeres de bon tamany. Pocs metres mes amunt assolim la cota secundaria 1188m, des d’on continuem carenejant amb tendencia a l’E per una senda intermitent (fites) on trobem alguns arbres fins assolir una tercera cota de la Muntanya de Sant Corneli (1179m), on trobem mes restes de trixeres i d’un campament. Continuem carenejant a l’E i aviat ens fiquem en una senda un xic emboscada que pasa a la vora de mes trinxeres i ens acava deixant finalment en un cami-pista, que seguim a l’E gairebe planejant. Poc despres comença a davallar fent algunes llaçades tot endintsant-se per un bosc de pi amb boix on fem algunes dreceres per no fer marrada. Despres el cami-pista canvia de vessant i fa un ultim tram a l’E per la cara S (solei) de la Muntanya de Sant Corneli fins arribar a les Collades de Baix, on trobem un indicador de btt una mica atrotinat. En aquest punt deixem el cami-pista i continuem per un corriol fressat que baixa a l’esquerra (Cami de les Collades) orientant-se al N i resseguint el barranc que forma la Llau de les Collades per terreny pedregos i fent algunes llaçades. Mes avall el corriol s’orienta al NO i, despres de creuar un bosquet, arribem a l’aiguabarreig de les Llaus de les Greixes i les Collades en el riu de Carreu, que creuem a gual buscant el millor pas i continuem a l’altre banda per un corriol (senyals btt i fites) que s’enfila una mica enmig d’un bosc de pi paral•lels a uns terrenys treballats. Despres el corriol planeja e inclus davalla resseguint un tancat i pasant al costat de la Casa Boer i a certa distancia de l’ermita de Sant Martí, sempre amb tendencia a l’O fins arribar al costat d’uns prats on trobem la gegantina nevera d’un camio de la “Jijonenca” (…) no se com una nevera d’un camio a arribat fins aquí…! Des d’aquest punt continuem per un corriol que va per un vessant de matolls amb bosc esclarissat amb tendencia a l’O (senyals de btt) i, quan estem a punt de sortir a una pista, trobem un corriol travesser que seguim a l’esquerra i pujant fent llaçades fins al capdamunt d’un turonet on trobem el gran Búnquer de Vilanoveta, que controlava l’entrada a la Vall de Carreu i formava part de la posicio principal de Sant Corneli, on trobem un tram d’uns 100m de trinxera de formigo o cami cobert molt ben conservat. Tambe hi han petits bunquers o nius d’ametralladora per totes bandes que fan esgarrifar. Vistes les trinxeres i els búnquers desfem el cami fins el punt on l’em agafat i reprenem el corriol que portavem uns metres fins sortir a una pista secundaria que seguim a l’O (senyals btt), vorejant diversos camps i prats en suau baixada. Aviat creuem la Llau Gran, des d’on pujem una mica i, quan la pista es vol orientar al N, la deixem i agafem a l’esquerra (O, fites) el Cami Vell de Travet, que baixa a creuar un barranc secundari i continuem a l’altre banda per un corriol rocos i pedregos que despres d’una curta pujada acava sortint novament al bosc. Poc mes endavant ja veiem davant nostre l’ermita de Santa Maria i la Torre dels Moros. Una curta davallada ens deixa en la Llau de les Argulles, que creuem i aviat trobem un cami antic amb trams empedrats i murs que seguim fent una curta pujada que ens acava deixant en una pista, des d’on fem una “anada-tornada” a la dreta (N) fins l’ermita de Santa Maria (s.XVII), en bon estat de conservacio. Desde l’ermita desfem el cami fet i, pocs metres abans d’arribar al punt on em iniciat “l’anada-tornada” ens enfilem sense cami a la dreta (O) pasant per diverses restes de murs embroçades del Castell d’Aramunt (s.X) i arribant a la Torre del Moro (s.X), una torre circular de 7m d’alçada i uns 30m de circunferencia ubicada en un punt estrategic que domina bona part de la vall. Desde la Torre desfem un curt tram de cami fins trobar l’acces “normal” a la torre, que seguim a la dreta i avall fins sortir a una pista, que seguim a la dreta. Aviat pasem al costat d’una casa i, tot seguit, deixem la pista i anem a l’esquerra per un carrer que puja fins al capdamunt de l’antiga Vila Vella d’Aramunt Vell, travessem l’antic portal de d’alt (amb murs de 1m) i trobem les restes dels murs fortificats de l’antic castell (anterior al que hi havia en la Torre dels Moros) adossades a l’imponent esglesia de Sant Fructuós (s.XII) que corona el poble, en un lametable i trist estat de conservacio. L’absis (molt alt) es gotic, pero a la nau principal hi ha bastants restes de romanic primitiu o pre-romanic. Continuem baixant per un antic carrer empedrat que surt pel vessant O i davalla al S entre cases ensorrades fins al nucli del despoblat, una petita plaça on trobem una font i la capella de Sant Antoni d’Aramunt (s.XII), en molt mal estat, de la que nomes es conserva sencer l’absis semicircular. El primer document que es conserva del poble es de l’any 958 i fou abandonat entre els anys 50 i 60. Aramunt era una vila closa (les mateixes cases formaven el tancat) amb dos portals (portals de dalt i de baix). En 1846 disposava de 93 cases, generalment de dos pisos i amb poques comoditats. Continuem pels antics carrers al NO tot sortejant murs caiguts, pasem per sota de l’arcada de l’entrada principal del poble (portal de baix) i arribem als afores del mateix, on veiem un gran safareig. Just en sortir del poble reprenem els senyals de btt, que ens porten per un antic cami empedrat (d’origen medieval) que baixa fent llaçades en clara direccio a Aramunt. Pasada la Casa Jaumet arribem a la Font Vella (que a dia d’avui raja abundosament), des d’on continuem davallant, creuem un torrent i seguim per un cami al costat del mateix fins arribar al poble d’Aramunt, que travessem a l’O fins arribar a un indicador a la sortida del poble, on seguim la pista tot davallant cap a la Font de la O (indicat) que aviat ens deixa en el punt d’inici.

***NOTA: Trams de senda una mica indefinida en la carena desde Sant Corneli fins sortir a la pista que baixa a les Collades, de totes maneres nomes cal seguir el fil carener. Molta precaucio en travessar el despoblat d’Aramunt Vell per perill d’ensorrament (evitable seguint els senyals de btt que voregen el poble).