Sant Dalmai-Riu Onyar-Resclosa d'en Borra-Font d Can Bosch-Les Guilloteres-Volcà de la Crosa-Turó de Sant Llop-Les Tosqueres.

Aquesta és una d'aquelles rutes que et sorprenen, molt variada i amb moltes coses interessants de veure, que sempre van bé per aprendre i no voldries que s'acabés mai. A més és relativament curta i força planera, es a dir que la pots fer amb nens i segur que s'ho passaran la mar de bé.
Aparquem al centre de Sant Dalmai i sortim del poble direcció al Riu Onyar, seguint un tram de la carretera que va a Brunyola.
Creuat un pont, ja sobre l'Onyar, ens endinsem a la ribera en una àrea de picnic amb panells informatius de la flora, la fauna i les rutes que es poden fer per aquesta zona.
La ruta que fem avui està marcada amb pintura de color carabassa i anem trobant indicadors força sovint.
Anem seguint riu Onyar amunt aproximadament durant un kilòmetre i mig, fins que el riu gira cap a la dreta i no veiem camí per seguir el seu curs. Aquí fem mitja volta.
Poc abans hem passat per la resclosa d'en Borra, antic embassament destinat a emmagatzemar aigua per a reg i hem creuat el riu per unes pedres que ens han servit de passera uns pocs metres després de la resclosa.
A poca distància del riu hi ha la Bassa de Can Turon, amb força aigua.
Anem seguint direcció a la Font de Can Bosc fins arribar-hi. La font avui no rajava. Al costat de la font hi ha la sortida de la mina de la Crosa, construïda a principis del s. XIX, per tal d’eixugar els estanyols de l’interior del volcà i aprofitar-lo com a zona de conreu.
El camí puja ara una mica fins arribar a les Guilloteres, antiga explotació de gredes volcàniques convertida actualment en un centre d’interpretació del Volcà de la Crosa. Des del mirador, hom pot contemplar el cràter del volcà de La Crosa.
Baixem del mirador i creuem la carretera per seguir un bonic camí que ens porta fins el centre del cràter del volcà de la Crosa, recobert de camps de cultiu i plantacions de nogueres. El cràter volcànic té un diàmetre de 1.250 metres i és considerat el més gran de Catalunya i un dels més grans de la península Ibèrica.
A més podem veure l'entrada de la mina per dessecar l'aigua del cràter. Després de l'erupció al cràter s'hi va formar un llac que, mica en mica, es va anar omplint de sediments fins convertir-se en llacunes i aiguamolls. Probablement la manca de terres hauria fet que a finals del segle XVIII o principis del XIX els masos que l'envoltaven s'associessin per construir una mina de drenatge, i així poder aprofitar les riques terres volcàniques resultants (el que explicaria, també, perquè tot i la seva extensió al seu interior no hi cap mas i les terres estan repartides entre totes les cases del voltant).
Tornem a pujar cap al camí que ens ha portat fins aquí i seguint-lo arribem a la Terrera de Can Costa, un altre aflorament on es poden observar materials semblants a la de les Guilloteres.
Poc després arribem a Sant Llop, la màxima altura del con (224m.). Es troba dins d'un bosc d'alzines sureres i roures a tocar de la tanca metàl·lica de la propietat de Can Costa.
El document més antic on apareix citat el temple de Sant Llop data de l'any 1279, quan Ramon de Cabrera va vendre a Berenguer de Gornau el castell de Brunyola i les seves possessions, entre les que es trobava aquest temple. La seva construcció és anterior a aquesta data, si bé no s'ha pogut concretar. Algunes fonts parlen del segle IX o principis del X com a possible època de construcció d'un primer temple. Degut a la seva ubicació, en la part més alta del volcà de la Crosa, probablement va desenvolupar també tasques defensives. A mitjan segle XIX s’hi va construir, aprofitant en part el campanar d’espadanya, una torre o talaia de rajola, que va fer funcions de torre de comunicacions de telegrafia òptica de la línia militar de Barcelona-França i es va envoltar d’una fossat.
Baixem de Sant Llop per tornar a Sant Dalmai i, un cop passades les primeres cases ens desviem a l'esquerra per visitar Les Tosqueres, antigues pedreres d’on s’extreien els materials volcànics utilitzats per a la construcció de cases i masos de la zona.
Abans d'arribar al cotxe i ja per acabar, visitem per fora l'església de Sant Dalmai. Està documentada des de l'any 1019 (Sancti Dalmatii de Tornavels). L'edifici actual va ser construït l'any 1590 i va ser reformat el 1752 (hi ha un carreu inscrit amb aquesta data), època a la qual pertany la façana barroca. La porta té un frontó en forma de petxina amb la imatge del sant.
I ruta finalitzada. Déu n'hi do tot el que hem après avui!