Sant Esteve de Llémena: La Barroca-Santa Lena i masies abandonades: L'Oriol, Can Brunchs, Can Sotera.

Venint de Girona i poc abans d'arribar a Sant Esteve de Llémena, trenquem per una pista asfaltada a l'esquerra direcció a La Barroca.
Sant Andreu de la Barroca és una antiga església parroquial del poble de La Barroca, situat dalt de la serra que separa la vall de Llémena de la vall d'Hostoles. És una construcció del segle XVII, d'una sola nau i absis rectangular. El campanar és de torre, amb teulat a dues aigües i obertures dobles que miren a llevant i a ponent. Té al voltant algunes poques cases, estant les altres escampades pel terme, i està dedicada a Sant Andreu. La Rectoria, al seu costat, està enrunada.
Allà aparquem i comencem a caminar per un sender que comença just a l'altre costat de la carretera.
Aquest sender en porta fins a l'Oriol, masia enrunada.
Baixem suaument de l'Oriol per arribar a una pista en molt bon estat que ens porta fins a Can Buch, una masia totalment reformada i convertida en un hotel 100% ecològic, que tot just acaba d’obrir les portes per oferir un ecoturisme rural als pulmons de la Garrotxa.
Seguim fins a trobar un indicador de Sant Roc i Santa Lena. Deixem Sant Roc per un altre dia (val molt la pena, però ja hi hem estat dues vegades) i anem cap a Santa Lena.
Pel camí trobem una altra casa enrunada, però no sabem el seu nom.
Fem un últim tram de pujada més vertical i de sobte ens trobem amb l'ermita de Santa Lena al davant.
L'Ermita de Nostra Senyora de Lena, Santa Lena o Mare de Déu de Puig d’Elena és una ermita romànica del s. XIII. Consta d’una sola nau, senzilla, un notable absis, dibuixat i pintat per mossèn J. Pujolàs l’any 1946, un campanar d’espadanya i un porxo, tot ben consolidat.
Fem un mos i seguim pel costat contrari al de l'arribada.
Ens desviem per un corriol per trobar-nos amb les ruïnes d'un gran mas avui enrunat: Can Bruns o Can Brunchs com posa a la llinda de la seva porta. Un mas de l'any 1.603 que havia hagut de ser espectacular per la qualitat de les seves pedres tallades a les llindes, columnes, escales i arcades que encara aconsegueixen sobreviure en mig del desastre. Avui el seu accés es força difícil ja, per la molta vegetació que ho va cobrint tot i en poc temps serà gairebé inaccessible. No puc evitar una esgarrifança de pena quan veig tot aquest patrimoni perdut.
Reculem i anem seguint camins, uns més amples, altres més estrets, però ben bonics, fins a arribar a un altre mas, Can Sotera. Aquest de moment sembla que té més sort, ja que li han fet el sostre nou, encara que està força abandonat.
De Can Sotera tornem a l'Oriol i d'allà al cotxe fent la volta per un camí diferent al de l'anada, per variar una mica.
Ruta de les que ens agraden, documentant parets que encara s'aguanten, abans que caigui tot.