Sant Esteve de Llémena - Roca del Barret - El Siubès - Sant Cebrià - Mare de Déu de Bell-lloc

A vegades les rutes curtes i senzilles són petites joies. Si hi afegim proximitat i que siguin poc conegudes, llavors ja no són joies tan petites i es converteixen en autèntics diamants en brut. I aquesta d'aquí, ho és. Propera a Girona, relativament senzilla i curta i molt atractiva.

El punt de sortida és el poble de Sant Esteve de Llémena, on s'arriba des de Girona en uns 20-30 minuts per la GI-531. Al centre del poble i a peu de carretera hi ha un aparcament on es pot deixar el cotxe, al davant d'una fàbrica d'embotit. I es comença caminant per dins, cap a la plaça Major, on hi ha l'ajuntament, per sortir del poble pel camí ral cap a Sant Aniol. Es passa una masia, s'entra a la carretera i es deixa de seguida per unes escales que porten a una gran àrea d'esbarjo. Se'n surt pel camí d'accés i de nou a la carretera es veu un cartell que senyala la ruta.

Es travessa la carretera i es pren aquest camí que de seguida comença a guanyar alçada. Ben aviat un altre indicador marca que cal prendre un corriol a l'esquerra. A partir d'aquí la pujada, tot i que no és dura, sí que s'intensifica i té algunes llaçades. No és massa llarga, però va fent ben bé fins al trencall de la roca del Barret. Per anar-hi, caldrà fer un petit anar i tornar, que és de bon fer i val la pena per visitar aquesta particularitat geològica que no és estranya a la zona.

De nou al camí, es continua en direcció al Siubés. La pujada ara és més amable, però no s'ha acabat del tot i el corriol es fa més estret i potser menys cuidat. Es passa un mirador sobre la vall i Rocacorba i també es veu l'espadanya d'una església en un cim. Després de girar una aresta, al davant apareix la gran masia del Siubès. Per anar-hi caldrà fer un anar i tornar.

De nou al camí, encara s'entra més al bosc mediterrani per on s'ha vingut i es fa un tram de baixada. Es troben dos trencalls gairebé seguits, amb rètols indicadors, que marquen el camí cap a l'ermita de Sant Cebrià. Caldrà fer una mica de pujada per arribar-hi i encara pujar uns últims esglaons per entrar-hi.

El conjunt de Sant Cebrià és prou notable, amb tot d'edificis auxiliars, avui derruïts, i també l'església, oberta i amb una bonica pintura d'ocells negres a l'absis. L'església es manté amb la teulada i és la típica ermita, amb espadanya, feta de pedra i que ara està abandonada.

Des de l'església, es pot anar a dos miradors, un a l'esquerra i més llunyà, i un altre al darrere de l'absis, amb unes pedres que tenen vista sobre la vall i amb una senyera que es veu des de lluny.

De nou a Sant Cebrià, es desfà una part del camí i es pren un camí, que està indicat i que ja s'ha vist a l'anada, per arribar-se fins a la veïna ermita de la Mare de Déu de Bell-lloc. Aquesta no té teulada, però en canvi les pintures d'ocells negres són més abundants i fan de la construcció un element singular.

Es continua cap a la font del Ral. Per arribar-hi, primer es fa un corriol amb molt de desnivell per arribar a una pista amb diverses llaçades, passada l'última de les quals hi ha un rètol que indica la font, molt a prop, però que cal anar i tornar. El més interessant de la font és la ribera on està situada, molt ombrívola.

De nou a la pista, caldrà fer una mica més de baixada per arribar de nou a Sant Esteve, que és ben a prop. Una bona avantatge és que s'hi arriba per un carrer que porta fins a l'aparcament on s'ha començat la ruta.

És una ruta que si bé té alguns trams de pujada, la qualifico com a fàcil perquè és curta i de molt bon seguir, ja que a tots els tencalls compromesos té rètols indicadors que permeten seguir-la sense dificultat. Amb tot, portar el track sempre evita tenir sorpreses.