Sant Esteve de Llémena-Roca del Barret-El Siubès-Sant Cebrià-Santa Maria de Bell-Lloc-Font del Ral-Sant Esteve de Llémena

1-SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Poble del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), al S del terme, a l’esquerra de la riera de Llémena. Uns 270 habitants. L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve. El lloc formà part del terme del castell de Finestres i de la baronia de Santa Pau.
2-RUTA-ORIENTACIÓ-SEGURETAT
Sense dificultats a nivell d’orientació (seguir el track en cas de dubte, tot i que el recorregut està senyalitzat) i seguretat, no hi ha passos compromesos i el recorregut és amable quant a desnivell i distància.
Comencem caminant des del centre del poble paral·lels a la riera, tocant la carretera en algun moment, fins que la travessem definitivament i agafem un primer corriol que ens acabarà portant a La Roca del Barret. En aquest primer tram fem gairebé tot el desnivell positiu de la sortida. Ens dirigim després al Mas de Can Siubè, ubicat en un indret espectacular. Masia Bar restaurant on es pot prendre alguna cosa, amb una atenció exquisita.
Reculem un tros del camí per reprendre la ruta cap a les runes de les ermites de Sant Cebrià primer i Santa Maria de Bell-Lloc després. A continuació seguirem baixant en ziza-zaga, per camí gairebé sempre evident, fins arribar a un corriolet, amb rètol indicador, que ens porta a la Font del Ral, raconet màgic. De nou al camí principal només ens queda mig quilòmetre escàs per arribar al poble.
3-FLORA
La vegetació de la Vall de Llémena està fortament condicionada per les variants climàtiques: al pla de Sant Gregori hi ha boscos típicament mediterranis, amb una gran presència del pi pinyoner (Pinus pynea) i l’alzina surera (Quercus suber). El sotabosc arbustiu d’aquests boscos està format pel boix (Buxus sempervirens) i algunes plantes aromàtiques, com el romaní. A les ribes de la riera del Llémena hi ha formacions de plàtans i alguns pollancres (Populus nigra). A més, la varietat d’espècies en aquests ambients de ribera és força elevada: s’hi troben freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia) oms (Ulmus minor), aurons blancs (Acer campestre) i alguns avellaners dispersos (Corylus avellana). A mesura que remuntem la riera i guanyem altitud, el paisatge canvia visiblement: comencen a aparèixer arbres propis de climes més continentals més freds i més humits com el roure martinenc (Quercus pubescens) i el castanyer (Castanea sativa). El pi pinyoner és substituït pel pi blanc (Pinus halepensis) i l’alzina surera deixa pas a l’alzina comuna (Quercus ilex). Hem vist també bruc d’hivern, boix, ginebró, galzeran, argelaga, arítjol i heura a les zones més humides, entre d'altres.
4-FAUNA
La fauna de la Vall de Llémena es diferencia en les espècies típiques de les zones muntanyoses i les espècies que freqüenten els espais més humanitzats. Entre els mamífers dels ambients de muntanya destaquen el porc senglar (Sus scrofa), el teixó (Meles meles), la geneta (Genetta genetta), la guilla (Vulpes vulpes), el ratolí de bosc (Apodemus sylvatica), el cabirol (Capreolus capreolus) i l’esquirol (Sciurus vulgaris). Les aus més representatives són el tudó (Columba palumbus) , el gaig (Garrulus glandarius), la merla (Turdus merula), el pit-roig (Erithacus rubecula), la mallerenga (Parus major) , el pica-soques (Certhia brachydactyla) , l’esparver (Accipitier nisus) o el nocturn gamarús (Strix aluco) entre d’altres. A les zones més humanitzades pròximes als camps de conreu s’hi localitzen el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus), la llebre (Lepus europaeus), la mostela (Mustela nivalis), la perdiu (Alectoris rufa), la guatlla (Coturnix coturnix), la garsa (Pica pica), el tord (Turdus philomelos) i el pinsà (Fringilla coelebs).
5-ELEMENTS SINGULARS
Roca del Barret-Petit promontori rocós al capdamunt d’una carena, que té una forma peculiar que recorda la d’un cap amb barret pla, com si fos una mena de boina.
Ermita de Sant Cebrià-Ermita situada damunt un pujolet des d’on es domina Sant Esteve de Llémena i quasi tota la vall. El temple és una construcció de carreus poc tallats, d’una sola nau i absis semicircular al costa de llevant, amb una petita finestra espitllerada a la part central. La porta d’ingrés és al costat de ponent i damunt d’ella s’aixeca el campanar d’espadanya, de doble obertura. Un cop l’any s’organitza una pujada popular per penjar una senyera a una roca propera, que es pot divisar des de tot el nucli de Sant Esteve i la seva vall.
Ermita de la Mare de Déu de Bell-Lloc- Santuari dedicat a la Mare de Deu. La porta d’accés és d’arc de mig punt dovellada. Teulada a dues vessants, amb el carener perpendicular a la porta. El campanar d’espadanya és de doble obertura i s’assenta sobre la façana que donava accés a la capella. Actualment es troba en estat de ruïna.
Font del Ral-Raja amb un broc molt arran de terra. Pel seu costat passa el Torrent de la Font del Ral i tot el seu voltant és ple d'arbres i arbusts coberts de líquens que hi donen una ambientació de conte de fades.
Si tenim temps podem visitar, als afores del poble, l’Ermita de Sant Esteve de Llémena i el Pont Vell de l’Església de Sant Esteve, ambdues construccions en bon estat de conservació.
6-VALORACIÓ
Bonica excursió que combina la caminada per corriols i racons encisadors amb la visita a diferents elements singulars que, malgrat el seu deficient estat actual, tenen l’interès de portar-nos a moments històrics on tenien major protagonisme. La caminada no té dificultat tècnica ni física i es pot fer tot l’any. Tanmateix es pot dinar molt bé al mateix poble, en el nostre cas ho vam fer al Restaurant El Cabrit, recomanable.
El temps de l'excursió inclou moltes aturades i un ritme molt tranquil, de passeig.