Sant Esteve de Llémena, Ruta 1: Roca del Barret, Sant Cebrià i Mare de Déu de Bell-lloc

Sant Esteve de Llémena, Ruta 1: Roca del Barret, Sant Cebrià i Mare de Déu de Bell-lloc.
David Soler, juliol de 2020.

Recorregut pels voltants de Sant Esteve de Llémena, al municipi de Sant Aniol de Finestres. Es visiten diversos indrets d’interès que estan connectats per una ruta perfectament senyalitzada, indicada amb el número 1, que disposa de plaques informatives a totes les cruïlles. Gràcies a les abundants indicacions, l’itinerari permet diverses variants. Tot caminant per corriols enmig de frondosos boscos, passarem per l’indret d’interès geològic de la Roca del Barret, per les ermites de Sant Cebrià i de la Mare de Déu de Bell-lloc, i per la font del Ral, a més de gaudir de bones perspectives del paisatge de la vall de Llémena en diversos punts.

Comencem a la Plaça Major de Sant Esteve de Llémena, localitat situada al km 23 de la GI-531 entre Girona i les Planes d’Hostoles. Pel c/ Fondo, arribem al Pont del Molí, on hi ha un plafó informatiu sobre la Vall de Llémena, indicacions del Camí Ral i una petita placa verda de l’itinerari número 1, que és el que seguirem (wp 01). Sense travessar la riera de Llémena, continuem en direcció a Sant Aniol. Es surt del poble, cal fer uns metres per la carretera, i per unes escales es baixa a la zona d’acampada municipal dels Camps de la Planta. Seguint per la pista d’accés a les instal·lacions fem cap a la carretera de nou, que creuem. Just davant hi ha el primer pal indicador de la ruta 1 (wp 02). Aquesta tipologia de senyalitzacions és la que anirem seguint en tota la caminada. Entrem al bosc per una estreta pista forestal i en escassos metres hi ha una primera bifurcació: a l’esquerra Sant Cebrià i Mare de Déu de Bell-lloc, i recte (cap on anem) Roca del Barret i el Siubès. Al cap de pocs minuts passem per una altra senyal (wp 03) i a partir d’aquí el camí ja esdevé corriol i s’enfila decididament pel bosc d’alzines. Una estona més amunt el pendent es suavitza i trobem una bifurcació també indicada (wp 04). Farem un anada i tornada a la Roca del Barret (wp 05, altitud 418 m, 35 min des de Sant Esteve) que és ben a prop.

La roca del Barret és un petit promontori rocós al capdamunt d’una carena, format per diversos estrats sobreposats de gresos de l’Eocè, que té una forma peculiar que recorda la d’un cap amb barret pla, com si fos una mena de boina. Internament, als estrats es veuen laminacions creuades, indicadores que en el seu dia (fa 40-50 milions d’anys) es van dipositar en un ambient deltaic costaner amb influència de les marees. L’origen de la forma de la roca rau en l’erosió diferencial dels diferents estrats, de tal manera que el nivell més desgastat correspon a un conjunt de capes primes de gresos de gra fi que s’alternen amb altres igualment primes de predomini llimoargilós; mentre que els estrats més gruixuts de sobre i sota són gresos de gra gros més compactes i resistents. El moment en què tingué lloc l’afaiçonament d’aquesta geomorfologia és incert, però es podria relacionar amb l’erosió eòlica durant un període climàtic fred i àrid coincidint amb les darreres etapes glacials del Quaternari (fa unes poques desenes de milers d’anys). Morfologies similars són força abundants al llarg de les valls de Llémena i del Brugent, així com en punts del Collsacabra i de les serres de Finestres i Rocacorba. Si em llegeixen des de l’ajuntament i tenen ganes de promoure la divulgació i protecció d’aquests elements geològics singulars, que contactin amb mi.

Reculem fins al wp 04 i continuem la ruta pel camí senyalitzat, que inicialment travessa una zona de bosc molt humit i frondós. Comença a enfilar-se en direcció sud, tot passant per una clariana amb un sortint rocós que gaudeix de bones vistes. Més amunt el corriol s’estreny, i esdevé encara més bonic. Al wp 06 se’ns presenta davant nostre una magnífica vista de la gran masia del Siubès (restaurant, accés en cotxe des de les Encies) i la imponent cinglera del Far rere seu. En aquest punt s’endevina un corriol que baixa a l’esquerra, tot i que no s’hi veu cap indicació, pel que optem per continuar recte. De seguida sortim a una petita pista forestal (wp 07): a la dreta aniríem al Siubès, però ho deixem per una altra ocasió i optem per anar a l’esquerra. A l’anterior cruïlla ens ha sobtat no trobar-hi cap senyal, però pocs metres més endavant (wp 08) entenem el perquè, ja que ara sí que la trobem. Si des del wp 06 haguéssim tirat a l’esquerra, hauríem sortit aquí. Continuem en direcció a Bell-lloc i Sant Esteve. Tot seguit passem per un tram on el camí és flanquejat per un continu de pedres grosses que el delimiten, i fins i tot en algun punt semblen intuir-se antigues roderes a la roca del paviment. Deduïm que es deu tractar d’un camí ancestral amb molta història. Trobem una nova bifurcació senyalitzada (wp 09): recte el sender baixa cap a Sant Esteve de Llémena i enllaça amb el camí de la Roca del Barret per on hem passat anteriorment, així que anem a la dreta direcció Bell-lloc. Pocs metres més i una altra cruïlla (wp 10), ara amb un senyal modern com els que anem seguint, i un altre d’”antic”, de fusta. Podem escollir, que per tots dos costats anirem bé: esquerra Sant Cebrià i Bell-lloc, i dreta Bell-lloc i Sant Esteve. Tirem a l’esquerra. El corriol s’enfila fort un tros, fins assolir la carena en una nova bifurcació (wp 11). Continuem a l’esquerra cap a Sant Cebrià, on arribem en pocs minuts (wp 12, 477 m, 1 h 25 min).

L’ermita de Sant Cebrià és una construcció senzilla, datada almenys del segle XII. Consta d’una sola nau, absis semicircular i campanar d’espadanya. Està catalogada com a bé cultural d’interès local. S’accedeix a la porta en volta per uns esglaons de pedra tallada, i en el seu interior no s’hi conserva a penes res. Això sí, algun artista s’ha dedicat a decorar la capçalera de l’absis amb un patró concèntric de coloms de color negre que fa un bonic efecte i que, a més, contribueix a tapar els molts grafits que hi ha per les parets. Adossades al cantó sud de l’ermita hi ha les ruïnes d’una casa on només queden dempeus trams de paret. Fem una parada d’avituallament i, en acabat, continuem uns minuts pel camí que continua cap al nord i baixaria al wp 02, però només per apropar-nos a un sortint rocós que fa d’excel·lent mirador sobre la vall i les muntanyes de Finestres i Rocacorba (wp 13). Tornem a Sant Cebrià i, resseguint la paret més baixa de la casa annexa, hi ha un corriol que permet enfilar-se fins a una de les Tres Roques (wp 14), la més alta de les quals, la Roca de Sant Cebrià, té un màstil amb estelada al seu capdamunt. Aquesta és una altra formació geològica interessant, i de rellevància en l’imaginari dels habitants de Sant Esteve, que sempre han tingut por que la gran pedra caigués sobre la seva població.

Ara refem el camí fins al wp 11 i continuem fins a l’ermita de la Mare de Déu de Bell-lloc (wp 15, alt. 453 m, 2 h), on arribem en pocs minuts més per un camí a través del bosc de la part alta de la carena. Encara que també està catalogada com a bé cultural d’interès local, el seu estat és ruïnós. La teulada està ensorrada, i només es manté la part de l’absis, la façana amb el campanar d’espadanya de doble obertura, i parts de les parets laterals. Dins seu és ple de runa, però a fora hi ha sacs amb runa i teules apilades, o sigui que entenem que algú està abordant la neteja de l’indret, i esperem que també una certa restauració o consolidació. El mateix artista que està treballant a Sant Cebrià també ha deixat aquí la seva obra a la capçalera de l’absis, amb un resultat agradablement sorprenent.

Continuem pel camí en direcció a Sant Esteve, iniciant la baixada pel corriol que, al wp 16, enllaça amb el camí que ve del Siubès passant pel wp 10. Ara es perd altura ràpidament, i al wp 17 es surt a una pista, que cal seguir cap a l’esquerra. Ara anem trobant uns quants pals indicadors de la ruta. La pista fa unes quantes ziga-zagues, concretament dues a la dreta i dues a l’esquerra. En aquesta última corba d’esquerra hi ha una altra pista que tira recte i s’apropa al Clot de Cugul (amb un bosc humit que, diuen, és molt recomanable de visitar; hi anirem un altre dia). Pocs metres més avall per la pista de Sant Esteve trobem el desviament indicat (wp 18) a la Font del Ral (wp 19, alt. 322 m, 2 h 30 min). És una petita surgència amb un broc molt a ran de terra, d’on raja poc cabal, però situada en una raconada ombrívola i fresca envoltada de vegetació quasi selvàtica. Tornant a la pista, només ens queda seguir-la en baixada uns minuts més per anar a sortir a Sant Esteve. Passant pel costat de les instal·lacions d’una indústria càrnia, travessem la carretera i acabem d’arribar a la Plaça Major i donar per acabada aquesta interessant caminada.